L’ALTRA CARA DEL JUDICI

Eren tantes les ganes de la fiscalia d’emmascarar els testimonis proposats per Jordi Pina i d’interrogar-los com si fossin acusats, que el president del Tribunal es va veure obligat a parar-li els peus només de començar la sessió. “No, no li pot retreure al testimoni si va anar a votar a no”, va etzibar Manuel Marchena al fiscal Fidel Cadena, quan aquest pretenia renyar Joan Porras, Joan Bonanit, per haver votat malgrat ser perfectament conscient dels requeriments del Constitucional.

Ara ja sabem qui és Joan Bonanit, el jove que cada vespre desitjava bona nit als presos polítics tancats a Lledoners i que fins ara havia guardat gelosament la seva identitat. Es diu Joan Porras, és universitari, va estar a l’institut Pius Font Quer de Manresa l’1-O i ahir va defensar davant del Suprem el dret a votar. “Si votar és delicte, milions de catalans hauríem de ser al banc dels acusats”, va respondre al fiscal Fidel Cadena.

Veurem com “afectarà al tractament jurídic dels fets”, manllevant paraules de Marchena, però la declaració ahir de dinou testimonis que van participar en el referèndum de l’1 d’octubre va ser una mostra de dignitat. De gent corrent que estava determinada a votar i a defensar els col·legis perquè votessin els seus conciutadans. “Tots sabíem que aquell dia s’havia de votar i ens vàrem autoorganitzar”, contestava a la fiscalia Josep Fort, prejubilat de Cànoves i Samalús. “Em venia de gust ajudar”, deia Dolors Prat, jubilada de Les Corts. L’esperit autèntic de l’1-O.