“Estic convençut de la meva innocència i em presento per ser alcalde”

M’hi pre­sento per dife­rents motius, però el prin­ci­pal és perquè, des del meu com­promís i conei­xe­ment de Bar­ce­lona, puc apor­tar idees i experiència per afron­tar els rep­tes que té la ciu­tat. He estat molts anys tre­ba­llant a l’Ajun­ta­ment, he exer­cit dife­rents res­pon­sa­bi­li­tats i em sento segur i capaç per fer aquest pas. A més, tinc un equip sol­vent que coneix els pro­ble­mes de la ciu­tat i un pro­jecte con­sis­tent.

Amb il·lusió i amb tot el con­ven­ci­ment. Fa apro­xi­ma­da­ment un any estava deci­dit a aban­do­nar l’acti­vi­tat política. Ja fa uns mesos que vaig deci­dir que seguir també era una manera de defen­sar la meva innocència, de no dei­xar-me apar­tar pels qui vol­drien que aban­donés els meus ide­als. Em poden tan­car a la presó, però no renun­ciaré mai a les meves con­vic­ci­ons.

Apro­fi­ta­rem totes les opor­tu­ni­tats que la Junta Elec­to­ral auto­ritzi, és clar, però cal que quedi clar que l’única opció que faria pos­si­ble la igual­tat d’opor­tu­ni­tats amb la resta de can­di­dats i caps de llista seria estar en lli­ber­tat i poder fer cam­pa­nya nor­mal­ment. Uti­lit­zaré tots els meca­nis­mes al meu abast per fer sen­tir la meva veu. Quan això no sigui pos­si­ble, seran Elsa Artadi i els mem­bres de la can­di­da­tura qui ho faran.

El judici pot aca­bar cap al mes de juny o juliol. El 15 de juny es cons­ti­tu­ei­xen els ajun­ta­ments i no hi hau­ria d’haver cap impe­di­ment perquè el Tri­bu­nal m’auto­ritzés a pren­dre pos­sessió de l’acta de regi­dor. No està pre­vist que es doni a conèixer la sentència fins al mes de setem­bre o octu­bre. Ja he dit que amb el Codi Penal a la mà no hi ha cap raó per la qual no pugui que­dar absolt.

No faig enques­tes ni apos­tes. És cert que l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona pot que­dar molt frag­men­tat. Aquest dar­rer man­dat ja hem vist el que repre­senta tenir un govern feble i incapaç d’arri­bar a acords i con­sen­sos amb la resta de par­tits. No ens ho podem tor­nar a per­me­tre perquè Bar­ce­lona acaba per­dent opor­tu­ni­tats. El pròxim govern s’haurà d’esforçar per for­mar majo­ries sòlides, no només en el govern, les majo­ries seran impres­cin­di­bles per tirar enda­vant alguns pro­jec­tes de ciu­tat. No és cap nove­tat que li digui que m’inclino per un govern amb ERC. És públic que he inten­tat tre­ba­llar per una llista única amb ERC i que malau­ra­da­ment no ha estat pos­si­ble.

Segur que tots tenim la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat, espe­ci­al­ment els grups majo­ri­ta­ris a l’Ajun­ta­ment. De tota manera, per­meti’m que li digui que fins a l’últim moment he estat dis­po­sat a fer pos­si­ble la llista unitària. Ho he dit públi­ca­ment i direc­ta­ment als res­pon­sa­bles polítics d’ERC. Fins i tot renun­ci­ant a encapçalar aquesta can­di­da­tura. Tinc la sen­sació d’haver fet tot el que podia fer, des de la màxima gene­ro­si­tat.

Junts per Cata­lu­nya som l’alter­na­tiva a Colau, no com­par­tim mol­tes de les deci­si­ons que ha pres el seu govern. El canvi és urgent, i estic con­vençut que hi ha una majo­ria de ciu­ta­dans a Bar­ce­lona que el volen, el recla­men, i dona­ran suport a aquest canvi a les urnes. Colau ha comès molts errors, par­tim de models de ciu­tat dife­rents. Els dis­cur­sos i la posició d’ERC i el PSC estan dei­xant clar que el vot a JxCat és l’única garan­tia que els comuns no con­ti­nu­a­ran en el govern de Bar­ce­lona.

Ho he dit mol­tes vega­des. Estic con­vençut de la meva innocència i em pre­sento a les elec­ci­ons per ser l’alcalde de Bar­ce­lona.

Són molt anys de fer les coses molt mala­ment, i amb poca pre­visió. Va haver d’arri­bar el govern de l’alcalde Trias perquè fos una pri­o­ri­tat fer créixer el parc públic d’habi­tatge. Cal recor­dar que durant els anys de governs soci­a­lis­tes de Bar­ce­lona, amb el suport del PSUC/Ini­ci­a­tiva, avui a Bar­ce­lona en Comú, l’Ajun­ta­ment es venia el sòl públic a sub­hasta. El canvi depèn de cons­truir i fer créixer l’habi­tatge públic, i dedi­car-lo al llo­guer. Hem de tre­ba­llar per garan­tir un habi­tatge asse­qui­ble per a tot­hom. I per això cal més rigor i menys demagògia, més pacte i menys par­ti­disme, que és el que hem vist aquest man­dat. Avui estem pit­jor en aquesta qüestió de l’habi­tatge que fa qua­tre anys.

Nosal­tres pro­po­sem un gran pacte social per acon­se­guir que el 25% del parc d’habi­tatge de Bar­ce­lona sigui, a mitjà ter­mini, de llo­guer asse­qui­ble, social o per a emergències. I per fer això, entre altres mesu­res, mobi­lit­zem sòl per a pro­mo­ci­ons públi­ques i sòl per posar a dis­po­sició de la ini­ci­a­tiva pri­vada con­di­ci­o­nat al llo­guer asse­qui­ble; recla­mem les bos­ses de sòl que l’Estat encara té a Bar­ce­lona; fem pro­moció i aju­dem a la reha­bi­li­tació inte­gral, i apro­vem un nou Pla Gene­ral Metro­po­lità, adap­tat als temps que vivim. Pel que fa a les ocu­pa­ci­ons, el govern Colau s’ha confós, i massa vega­des ha emès mis­sat­ges que han legi­ti­mi­tat les ocu­pa­ci­ons d’habi­tat­ges.

La bom­bo­lla de l’habi­tatge té diver­sos cau­sants, però reduir tots el pro­ble­mes de la ciu­tat al turisme és erroni. El 2007 també teníem una bom­bo­lla en l’habi­tatge i venien gai­rebé la mei­tat dels turis­tes. La mala gestió del turisme pot pro­vo­car diver­ses exter­na­li­tats nega­ti­ves que si no se saben res­pon­dre ade­qua­da­ment poden dete­ri­o­rar la vida de la ciu­tat. Si el ges­ti­o­nem bé, no mori­rem d’èxit. Hi ha diver­sos tipus de turisme; la gent que ve per feina ens bene­fi­cia, també el turisme cul­tu­ral... Hem d’aug­men­tar el d’aquests tipus, ja que en aquest man­dat només ha aug­men­tat el d’oci, i s’han dei­xat aban­do­na­des les polítiques de pro­moció dels altres tipus. Si no duem a terme un canvi pro­fund en aques­tes polítiques, la situ­ació pot empit­jo­rar. I es pot poten­ciar un tipus de turis­tes o altres tipus, es pot ges­ti­o­nar perquè els bene­fi­cis inci­dei­xin en la ciu­ta­da­nia, que les molèsties siguin les mínimes.

Sí, som par­ti­da­ris d’incre­men­tar la taxa turística en la línia de les altres grans ciu­tats d’Europa. Però el que hem de fer amb aquest aug­ment és que el ges­ti­oni l’Ajun­ta­ment i que es des­tini a la cons­trucció i com­pra d’habi­tatge per ampliar el parc públic d’habi­tatge social. Neces­si­tem que els bene­fi­cis del turisme vagin a millo­rar la vida dels ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes de Bar­ce­lona i ser­vei­xin per solu­ci­o­nar els seus pro­ble­mes.

Quan un govern prac­tica polítiques erràtiques, quan no té clares les seves pri­o­ri­tats i és pre­so­ner dels seus pre­ju­di­cis res­pecte a la segu­re­tat, els ciu­ta­dans ho aca­ben pagant molt car. El retrocés ha estat espec­ta­cu­lar i s’han llançat per la fines­tra tots els resul­tats asso­lits durant el man­dat de Xavier Trias. En els qua­tre anys del govern Colau, els fets delic­tius a la ciu­tat han pujat un 27%. Amb nosal­tres en el govern, vam acon­se­guir que bai­xes­sin un 15%.

En abso­lut. Les mesu­res poli­ci­als són impor­tants, neces­si­tem incre­men­tar el nom­bre d’efec­tius de la Guàrdia Urbana, però també neces­si­tem un govern muni­ci­pal que es cre­gui les fun­ci­ons i les com­petències que té ator­ga­des. Cal recu­pe­rar la con­fiança per­duda entre el govern muni­ci­pal i el cos. Aug­men­ta­rem el nom­bre d’agents, però el més impor­tant és que el nos­tre govern recu­pe­rarà la bona relació i la con­fiança de la Guàrdia Urbana, ens creu­rem les nor­ma­ti­ves i les orde­nan­ces i també l’eficàcia d’apli­car-les i fer-les com­plir.

Calen més mos­sos a Bar­ce­lona. Fa massa temps que no s’han pogut crear noves pla­ces. Ara s’hi està posant remei. S’aca­ben de con­vo­car 750 pla­ces i cal que aquest ritme es man­tin­gui en els pròxims anys.

Sobre la col·labo­ració entre els dos cos­sos, li puc par­lar de la meva experiència quan era tinent d’alcal­dia de Segu­re­tat. Es van fer grans esforços i es va asso­lir un molt bon nivell de coor­di­nació. Tot és millo­ra­ble, però els resul­tats d’aquesta bona coor­di­nació ens van per­me­tre que la inse­gu­re­tat passés de ser el pro­blema més greu per a un 15% de la ciu­ta­da­nia quan vam entrar al govern muni­ci­pal al fet que ho fos només per a un 3,4% quan en vam sor­tir. Això, sense una bona coor­di­nació, sense un tre­ball con­junt, no hau­ria estat pos­si­ble.

Pel que apos­ten veri­ta­ble­ment els can­di­dats Valls i Bou és per la des­a­pa­rició del cos de Mos­sos d’Esqua­dra a través d’una nova apli­cació del 155. Així ho han expres­sat en rei­te­ra­des oca­si­ons els res­pon­sa­bles polítics del seus par­tits a Madrid. Això repre­sen­ta­ria un retrocés en les polítiques públi­ques de segu­re­tat, i és l’expressió de la volun­tat que tenen aquests par­tits de poli­tit­zar la segu­re­tat. És una gran irres­pon­sa­bi­li­tat.

És un tema com­plex que no té una solució fàcil. Les orde­nan­ces pro­hi­bei­xen la venda ambu­lant. El que segur que no podem fer és mirar cap a una altra banda o dema­nar a la Guàrdia Urbana que no actuï. Pot ser cert que el top manta repre­senta l’única sor­tida labo­ral per a mol­tes per­so­nes que arri­ben al nos­tre país sense cap recurs, però adme­tre això, o arri­bar a jus­ti­fi­car des de l’admi­nis­tració que “hi tenen dret”, en rea­li­tat el que fa és con­dem­nar aques­tes per­so­nes a mal­viure. Alhora hem de ser cons­ci­ents que causa unes enor­mes pèrdues al tei­xit comer­cial i indus­trial de la ciu­tat. Un sec­tor que pateix una crisi en el con­sum i sobre el qual no podem dipo­si­tar més càrre­gues. Quan el govern muni­ci­pal no actua es pro­voca un efecte crida i una situ­ació difícil de redreçar. Estic d’acord amb els plans de rein­serció social, cal con­ti­nuar fent-los, però també cal una actu­ació deci­dida per evi­tar la cro­ni­fi­cació d’aquest feno­men. També hem d’anar més enllà de la per­se­cució sobre el petit vene­dor i hem d’actuar sobre els grans dis­tribuïdors i això reque­reix un tre­ball con­junt entre els dife­rents cos­sos poli­ci­als com­pe­tents.

Les superi­lles ja exis­tien abans d’arri­bar el govern Colau; són els cascs antics de bar­ris com els de Gràcia, Ciu­tat Vella, Sarrià i Sant Andreu..., i és clar que fun­ci­o­nen. El que no ha fun­ci­o­nat és la que va impo­sar Colau al Poble­nou, col·locada d’un dia per l’altre, sense con­sens, sense avi­sar els veïns, mal­trac­tant l’acti­vi­tat econòmica que hi havia. Cre­iem que és una bona pro­posta, molt mal ges­ti­o­nada pels comuns. Se’n poden fer més? Sí, però fem-ho amb l’acord dels veïns, comer­ci­ants i tots els agents impli­cats. Però, en mobi­li­tat, nosal­tres apos­tem per impul­sar un pla pel via­nant, en què la per­sona esti­gui al cen­tre de la mobi­li­tat, amb un millor dis­seny dels car­rers, les ombres i mobi­li­ari urbà; la revisió dels temps semafòrics i la velo­ci­tat màxima dels vehi­cles.

Som par­ti­da­ris d’implan­tar peat­ges de dis­su­asió a la ciu­tat de Bar­ce­lona per reduir l’entrada de vehi­cles pri­vats que d’una banda pro­vo­quen un aug­ment de la con­ta­mi­nació atmosfèrica i també pro­du­ei­xen una ocu­pació d’espai públic molt relle­vant. Ara bé, pri­mer és neces­sari millo­rar sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la xarxa de Roda­lies de Renfe i la resta de con­ne­xi­ons en trans­port públic perquè un altíssim per­cen­tatge dels vehi­cles que entren a Bar­ce­lona ho fan per tre­ba­llar, és a dir, per mobi­li­tat obli­gada. Si no exis­teix cap alter­na­tiva, amb els peat­ges acon­se­gui­rem recap­tar més, però els vehi­cles con­ti­nu­a­ran entrant a Bar­ce­lona, perquè no tin­dran cap altra opció. Volem impul­sar i lide­rar una estratègia perquè Bar­ce­lona i els muni­ci­pis de l’àrea metro­po­li­tana puguin acon­se­guir les inver­si­ons necessàries de l’Estat per millo­rar les Roda­lies i ofe­rir un trans­port digne i de qua­li­tat.

Aquest acord és fum. Sí que és cert que repre­senta un canvi res­pecte a la posició d’ERC durant el man­dat i ara se situa al cos­tat de l’obsessió ideològica de Colau i el seu govern, però aquest acord és insu­fi­ci­ent per ini­ciar l’exe­cució de les obres del tram­via per la Dia­go­nal. Em sem­bla irres­pon­sa­ble seguir par­lant d’aquesta qüestió quan encara ningú ha demos­trat amb dades quin seria el cost de l’obra, el cost del res­cat de la con­cessió, l’impacte a la xarxa viària i a la xarxa de busos i els cos­tos ambi­en­tals deri­vats del des­vi­a­ment de cot­xes per l’Eixam­ple. Nosal­tres defen­sem una alter­na­tiva més efi­ci­ent i més econòmica: el bus elèctric. Aquest és el mitjà de trans­port que ens aporta una solució tècnica més cohe­rent, sense exter­na­li­tats nega­ti­ves i a un cost més rao­na­ble.

Penso que el pròxim govern muni­ci­pal hau­ria de cen­trar els seus esforços en l’aca­ba­ment de l’L9 del metro i la millora de Roda­lies. Si bé aques­tes dues infra­es­truc­tu­res no són com­petència muni­ci­pal, l’impacte ambi­en­tal i en la mobi­li­tat és extra­or­di­nari. El govern muni­ci­pal i el govern de la Gene­ra­li­tat hau­rien d’unir esforços per des­en­ca­llar aques­tes infra­es­truc­tu­res.

El que han fet els governs del PSOE i del PP amb Roda­lies és inde­cent. El minis­tre soci­a­lista Blanco va des­ple­gar el pla d’infra­es­truc­tu­res fer­roviàries de Roda­lies 2008-2015 amb una inversió pre­vista de 4.000 mili­ons. Només s’ha exe­cu­tat un 13,5% de la inversió pre­vista. Després el govern del PP va apro­var un pla de xoc per a Roda­lies que pre­veia una inversió de 306 mili­ons per al període 2014-2016. En qua­tre anys només s’ha posat en ser­vei el 12%. Cal el traspàs ínte­gre, de vies, esta­ci­ons, catenàries i trens, de Roda­lies a la Gene­ra­li­tat. Cal fer el traspàs amb els recur­sos neces­sa­ris per fer-ne l’exe­cució de les inver­si­ons i el man­te­ni­ment en els ter­mes sol­vents com els acre­di­tats a Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat.

L’ope­ra­dor energètic es va dis­se­nyar, es va pro­jec­tar i va néixer en el man­dat de l’alcalde Trias. El govern Colau l’ha posat en marxa, sí, però de manera molt poc ambi­ci­osa, i l’ha con­ver­tit en una comer­ci­a­lit­za­dora d’elec­tri­ci­tat; una elec­tri­ci­tat que com­pra a ope­ra­dors d’ener­gia neta. Nosal­tres mirem el futur, i apos­tem per una veri­ta­ble revo­lució energètica per fer de Bar­ce­lona una ciu­tat energètica­ment auto­su­fi­ci­ent. Volem fer pos­si­ble el pri­mer barri de zero emis­si­ons i auto­su­fi­ci­ent de la ciu­tat amb una inter­venció inte­gral des de la gene­ració, la con­ser­vació i la dis­tri­bució d’ener­gia, i poste­ri­or­ment poder repli­car el model a tota la ciu­tat. Hem de començar a gene­rar l’elec­tri­ci­tat que con­su­mim. Sobre les pri­va­tit­za­ci­ons, he de dir que defenso el millor ser­vei al menor preu per al ciu­tadà, lluny de qual­se­vol apri­o­risme ideològic i dog­ma­tisme.

No estem en con­tra d’aquests dos esde­ve­ni­ments. Fa molt de temps que des de la Gene­ra­li­tat o des del govern de Xavier Trias s’ha tre­ba­llat en la can­di­da­tura dels Jocs Olímpics d’hivern Bar­ce­lona-Piri­neus. Tenim pos­si­bi­li­tats d’acon­se­guir-los i seria una gran notícia per als Piri­neus i el con­junt del país. Però també hem de ser cons­ci­ents que els recur­sos no són il·limi­tats i que hem de saber pri­o­rit­zar molt bé les inver­si­ons, saber quin és el retorn social i econòmic que supo­sen aquests esde­ve­ni­ments. Hem de saber quin model de crei­xe­ment desit­gem per a Bar­ce­lona, que ens per­meti gene­rar riquesa per dis­tri­buir millor els recur­sos. Com ja ha expli­cat Elsa Artadi, nosal­tres cre­iem més en els esde­ve­ni­ments de cada dia.

Sens dubte el més dur són els més de 18 mesos que fa que estic en presó pre­ven­tiva. Quan intento raci­o­na­lit­zar-ho, em rebel·lo, és incom­pren­si­ble. Afor­tu­na­da­ment, el fet d’estar amb altres com­panys, i tenir tant suport social, m’ajuda a man­te­nir-me ferm i a no defa­llir.

He vis­cut molts moments que podria qua­li­fi­car d’esperpèntics. Un dels més recents, i alhora indig­nant, han estat les decla­ra­ci­ons d’alguns poli­cies i guàrdies civils res­pecte a la seva actu­ació als col·legis elec­to­rals l’1 d’octu­bre. Em va dol­dre tanta men­tida i tanta calúmnia.

No faig espe­cu­la­ci­ons. Visc al dia. Lluito per gua­nyar el judici. No dono res per per­dut. Llui­taré fins al final.

Efec­ti­va­ment, 22 dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al Congrés a Madrid és un molt bon resul­tat. I, sí, nosal­tres hem aguan­tat i ERC ha cres­cut molt i els feli­cito per aquest èxit. Però crec que per al 26-M les coses ja han can­viat, i el debat elec­to­ral i el que ens juguem en les elec­ci­ons a la ciu­tat de Bar­ce­lona és una altra cosa. El 26 de maig la qüestió ja no serà què fem per atu­rar l’extrema dreta espa­nyola, sinó quina pro­posta política garan­teix el canvi a Bar­ce­lona per cons­truir la gran capi­tal que volem els pròxims 20 anys. I en això, JxCat, per mitjà d’Elsa Artadi, amb Neus Munté, Fer­ran Mas­ca­rell, Albert Civit i tot l’equip que lidero, som garan­tia del canvi que la ciu­tat neces­sita; repre­sen­tem el pro­jecte que donarà res­posta a la volun­tat majo­ritària dels bar­ce­lo­nins d’avançar cap a una Bar­ce­lona garan­tia de futur, pros­pe­ri­tat, benes­tar i bon govern. Ho tor­na­rem a girar, JxCat esta­rem de nou davant d’ERC, i Colau no serà en el govern.