Dos directors de la Generalitat neguen despesa per l’1-O

Els set magistrats del Tribunal Suprem van escoltar ahir setze nous testimonis de les defenses dels independentistes catalans, que com a ciutadans, càrrecs de la Generalitat i responsables d’altres organitzacions i administracions, van reiterar que a Catalunya no hi va haver cap acte de revolta violenta la tardor del 2017, i que la suposada malversació de fons públics per organitzar el referèndum d’autodeterminació també es descarta. Van ser molt explícits el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, i la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja. Esteve va assegurar que la Generalitat acaba de respondre al Tribunal de Comptes, per la demanda de responsabilitat comptable interposada per la fiscalia contra els membres del govern, que “no s’ha produït cap perjudici” a les arques públiques arran de l’1-O.

El director jurídic també va informar al tribunal que des del Departament de Presidència es va demanar una revisió d’ofici sobre el reclam de la Corporació Catalana d’Audiovisuals de 336.000 euros de dos anuncis relacionats amb l’1-O –que el Suprem inclou en els 2,3 milions de la malversació– i que s’ha conclòs que és nul, i que no es paga perquè la seva tramitació no va ser correcta.

Esteve també va assegurar que el Ministeri d’Hisenda, en un informe remès al jutjat de Barcelona que investiga l’1-O, no comptabilitza els prop de 900.000 euros que la Guàrdia Civil indica que s’hauria de pagar a Unipost per sobres de l’1-O, una part dels quals comissats en naus. “Aquest informe no està signat, oi?”, va preguntar amb malícia la fiscal Consuelo Madrigal a Esteve, que va dir que no en dubtava si era un encàrrec judicial. La penalista Judit Gené, defensora de Meritxell Borràs, va aclarir amb rotunditat que “cada full està validat amb una xifra digital i subscrit per la cap d’Hisenda Teresa Santolària”.

Per la seva part, Corretja va detallar que tots els expedients de contractació estan informatitzats, que hi ha unes deu persones que el supervisen, que és difícil canviar l’objecte de la contractació i que des del 15 de setembre del 2017 hi havia un ferri control del Ministeri d’Hisenda. Pel que fa a la suma de 900.000 euros més com a malversació per l’ús de centres públics en la votació l’1-O, Corretja també va explicar que si no existeix una taxa o cànon per cobrar un servei, l’administració no pot reclamar, com en aquest cas.

Per evidenciar la transversalitat del dret a decidir, la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va citar a declarar l’arquitecta i exregidora Itziar González, escollida per impulsar el Pacte Nacional pel Referèndum. També va aportar el testimoni de Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, que va refermar que el 20-S van protestar “en defensa de les institucions i contra les detencions per desproporcionades”, i van impulsar l’aturada de país del 3-O.

El tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Asens, d’En Comú Podem, va explicar que “tot i no defensar la independència, el govern de l’Ajuntament de Barcelona va fer un pacte polític amb la Generalitat” per impulsar l’1-O. “Amb la suspensió del TC, vam entendre que l’1-O era una mobilització per defensar drets fonamentals, i perquè el govern del PP tornés a una negociació bilateral”, va sostenir Asens, que va qualificar d’“immorals” les càrregues policials als centres l’1-O.