“Volem ser l’alternativa i que no sumi el tripartit”

D’inici va sem­blar que TSF, ERC i el PSC ofe­rien deba­tre els pro­jec­tes estratègics de ciu­tat, cosa que sem­blava posi­tiva. Però al final, el nou apar­ca­ment de la Cor­xera i el con­tracte pen­dent d’escom­bra­ries i neteja no s’han desen­vo­lu­pat. I altres obres, sobre­tot el pas­seig de Rius i Cal­vet, s’han fet sense con­sul­tes, par­ti­ci­pació i menys­te­nint l’opo­sició, entre els quals el nos­tre grup, que cal recor­dar que va ser el més votat. Vam dema­nar i ofe­rir suport al pro­jecte del Museu Thys­sen, però tam­poc ens van voler escol­tar.

Hem seguit la filo­so­fia reno­va­dora de Juntsx­Cat arreu del país, el 21-D, en les gene­rals, en les euro­pees o allà on no tenim alcal­dies. No és cap crítica al grup actual, que ha fet feina. Però hem apos­tat per una can­di­da­tura oberta, repre­sen­ta­tiva d’altres entorns i sen­si­bi­li­tats que poden incloure ERC, la CUP o fins i tot Tots per Sant Feliu. Cer­quem un canvi de manera de fer, més par­ti­ci­pació i apel·lar al nos­tre eslògan, Cons­truïm el Sant Feliu del futur.

A Rius i Cal­vet calia actuar i una reforma. Però el pro­jecte ini­cial no ens agra­dava i final­ment, gràcies a les pres­si­ons i les veus crítiques, s’han introduït tocs d’embe­lli­ment i res­pecte patri­mo­nial que no veiem mala­ment. Pel que fa a la resta del pas­seig, ens fa por que la gra­de­ria s’esten­gui, i nosal­tres apos­tem per pre­ser­var la barana de mar de Bordàs. Cal donar importància al via­nant, treure cot­xes, amb una alter­na­tiva d’apar­ca­ment, però man­te­nir l’essència. I és neces­sari redac­tar un pla direc­tor amb els millors pro­fes­si­o­nals.

L’apar­ca­ment a la Cor­xera, com a lloc d’arri­bada des de la ronda de Ponent i a l’entorn del Thys­sen, el tea­tre o la zona espor­tiva pot tenir el seu sen­tit, tot i que voldríem que tingués menys impacte en superfície. Però cal un segon apar­ca­ment sota el pas­seig dels Guíxols. No ho diem només nosal­tres, sinó la majo­ria de comer­ci­ants, per man­te­nir l’acti­vi­tat al nucli antic i garan­tir una oferta per a veïns, segons resi­dents i rotació.

És fac­ti­ble, pot donar cabuda a més pla­ces de les que se supri­mi­rien en superfície i esta­ria a prop dels comerços, les zones de res­tau­ració i la platja. L’opció de la car­re­tera de Palamós, com la Cor­xera, no és prou cèntrica.

L’aposta per embe­llir la zona ens sem­bla cor­recta, però crec que s’ha començat la casa per la teu­lada. Però si aquests qua­tre anys no es podia començar l’ampli­ació de l’asil, tam­poc era neces­sari gas­tar-se dos mili­ons en una plaça gran. A més, ens pre­o­cupa que s’aposti tant pel for­migó. Podia estar jus­ti­fi­cat al Guíxols Arena, però no pas a tot arreu.

Tenim una pre­o­cu­pació clara, que és la taxa d’atur i la baixa renda per càpita, per l’esta­ci­o­na­li­tat del sec­tor ser­veis. A curt ter­mini, calen acci­ons soci­als: habi­tatge públic, ampliar l’asil –perquè la corba d’enve­lli­ment cada cop és més pro­nun­ci­ada–. I per a la gent jove, hem d’afa­vo­rir que es creï ocu­pació des­vin­cu­lada dels nego­cis turístics. Vivim i con­ti­nu­a­rem vivint del sol i platja, però a més de deses­ta­ci­o­na­lit­zar, calen llocs de tre­ball per a pro­fes­si­o­nals amb for­mació.

Volem recon­ver­tir l’edi­fici aban­do­nat del Palm Beach en un cen­tre d’inter­pre­tació de la riquesa dels fons marins i acti­vi­tats espor­ti­ves, per deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme, en la línia de la recu­pe­ració de patri­moni i la rei­vin­di­cació de figu­res com Irla, Pat­xot, Gar­reta, Gaziel o Bordàs, o un viver d’empre­ses per a indústries tec­nològiques i res­pec­tu­o­ses amb el medi, que gene­rin noves opor­tu­ni­tats labo­rals, més enllà del Thys­sen.

Sí, tot i no tenir gaire infor­mació sobre l’estat del pro­jecte. Però si va al mones­tir, cre­iem que cal­dria des­ti­nar l’antic hos­pi­tal com a seu del Museu d’Història. Per a ofi­ci­nes, ja tenim l’edi­fici de les Vet­lla­do­res, que cal refor­mar.

És la prin­ci­pal queixa que rebem dels veïns, i cal recor­dar que és un pro­blema recur­rent. La nor­ma­tiva euro­pea aposta pel porta a porta a par­tir del 2020, i hem con­sul­tat empre­ses que l’apli­quen en muni­ci­pis pro­pers. És una urgència que cal abor­dar, sense par­ti­dis­mes, i pen­sant sobre­tot en les 20.000 per­so­nes que hi resi­dim tot l’any. Era una urgència, però han pas­sat qua­tre anys i estem igual, i la nos­tra aposta és començar a ana­lit­zar el porta a porta al nucli històric.

Amb el dèficit de segu­re­tat ciu­ta­dana, per la manca d’efec­tius de la poli­cia muni­ci­pal. Cal ampliar plan­ti­lla, i molts veïns de Vilar­ta­gues recla­men poli­cia de pro­xi­mi­tat, que cone­gui el ter­ri­tori i detecti els pro­ble­mes.

Espe­rem rete­nir el vot del 2015, perquè el govern no ha res­post a les expec­ta­ti­ves del diàleg. ERC, després del 155, va pri­o­rit­zar man­te­nir-se al govern amb el PSC, en con­tra de l’opinió de molts votants. I l’ANC ha tor­nat a dema­nar-nos sig­nar el com­promís d’un govern inde­pen­den­tista, i l’hem rati­fi­cat com ales­ho­res.

Volem ser l’alter­na­tiva i tenir prou força perquè el tri­par­tit actual de TSF, ERC i el PSC no torni a sumar. Si som la força gua­nya­dora, TSF no serà la nos­tra pri­mera opció de pacte, sinó que apos­ta­rem per un govern clara­ment repu­blicà. I tam­poc des­car­tem gover­nar en mino­ria i nego­ciar acords de ciu­tat amb la resta de grups.