Tot i l’ombra allargada de la Burés i del deute, Anglès va tenir un debat plàcid

Anglès ha passat de la desesperació a la consolidació. Fa quatre anys el debat de candidats va ser un mur de lamentacions. Pesava i molt l’herència rebuda, el deute de l’Ajuntament i sobretot l’ombra de la crisi econòmica, que havia portat el poble a patir les rigorositats d’un sector empobrit de la Selva interior. En aquell debat, en què es va respirar un cert aire de depressió, hi va haver moltes lamentacions i poques propostes de solució, un ambient molt diferent del que es va respirar ahir a la sala polivalent de la Burés, on els quatre candidats, Pere Espinet de Pau (Anglès Units); Astrid Desset (Junts per Anglès); Eloi Sànchez, que substituïa Francesc Vilamitjana, que no es va presentar per un problema de salut (Esquerra Republicana), i Xavier Montero (PSC), si es van enfrontar va ser per temes del passat o per problemes d’ubicació geogràfica de la llista d’uns dels candidats, però tots van coincidir que Anglès havia sortit de l’UVI i ara caminava cap a una fase de recuperació.

Tots van coincidir en el fet que l’ombra de la Burés és allargada, que encara es pateixen les conseqüències d’una mala compra que ha llastrat l’economia anglesenca en els darrers 10 anys. I així, mentre Pere Espinet reivindicava la gestió feta quan era alcalde i les suors patides per rebaixar el deute, Astrid Dessert, que ha ocupat l’alcaldia la darrera legislatura, assegurava que el límit de l’endeutament havia baixat de manera dràstica. Tot i anar de número tres de la llista d’ERC i ser la primera vegada que parlava en públic, Eloi Sànchez es va mostrar solt i segur, i va controlar l’escenari fent propostes en què intentava implicar els present en una proposta que impliqués tots els estaments de la vila per intentar solucionar el problema deutor. Montero, per la seva banda, va demanar solucions de futur. A l’hora del debat, Pere Espinet va assegurar que el que li calia a Anglès era la construcció d’un geriàtric, i es va vantar del fet que en el seu mandat ell s’havia rebaixat el sou d’alcalde mentre retreia a l’alcaldessa, Desset, que se l’havia doblat. La candidata de Junts va contraatacar posant sobre la taula les xifres de reducció de deute, assegurant que la feina d’alcaldessa l’obligava a la dedicació exclusiva, fet que va despertar la solidaritat dels altres dos membres de la taula i sobretot de Sànchez, que va assegurar que per fer la feina ben feta els representants públics han d’estar ben pagats. El problema de l’habitatge i la nova configuració de la vila generada per l’arribada d’immigrants i persones de la conurbació de Girona van provocar certes arestes, però com que ningú tenia cap voluntat de fer sang el debat va caminar per camins més prosaics i així Sànchez va fer una crida per intentar alliberar els molts habitatges que estan en mans dels bancs per poder oferir als joves lloguers socials, mentre que tocant de peus a terra Desset va informar que ja s’havien fet gestions amb les instàncies superiors i Montero va proposar rebaixes impositives per fixar la població. Espinet va continuar insistint amb el geriàtric, i en aquest aspecte Sànchez –que va reclamar un nou aparcament per al cementiri– li va donar suport, això sí, amb una matisació important, ja que va proposar invertir els diners amb seny i un debat de tota la ciutadania fent una crida a la participació de les entitats del poble en les decisions del consistori.

A l’hora de rellançar l’economia, els quatre candidats van coincidir en el fet que la crisi de la Burés havia trencat el teixit industrial però, com va dir Espinet, “ara hi ha una fàbrica que torna a funcionar i la vila es troba en un indret privilegiat a la porta de les Guilleries”. El veredicte va ser referendat pels altres membres de la taula, que van coincidir en el fet que, al poble, hi caldria un pàrquing d’autocaravanes per donar una alternativa a tots els turistes que arriben ja sigui per practicar la pesca, fer senderisme, cicloturisme, aprofitar el carril bici de l’antic carrilet d’Olot o visitar el barri antic. Desset va plantejar la idea de crear una fira de la pesca, mentre que Espinet i Sànchez van fer una aposta pel comerç de proximitat.

A l’hora de parlar de la zona industrial, es va coincidir en el hàndicap que representaven les males comunicacions. En aquest aspecte Desset va anunciar que faltava poc perquè s’iniciés la nova variant de Santa Coloma, que tindria el seu origen al cementiri nou, mentre que Espinet va concloure que per superar les penúries econòmiques la millor sortida era urbanitzar-ho per fases. Sobre la pregunta de si la vila havia de créixer, Desset va informar que el pla parcial recollia que hi havia una previsió d’arribar als 7.500 habitants, però aquesta proposta sembla llunyana, ja que tots els candidats van coincidir en el fet que el que calia era reformar i millorar les infraestructures que ja es tenien, ja que la crisi econòmica i les restriccions pressupostàries no havien permès fer-ho en els darrers anys.