Política

Animat intercanvi d’idees en el debat de Banyoles

Tots els candidats estan d’acord a fer un centre cultural, però hi ha discrepàncies sobre el lloc

L’urbanisme o la situació financera van ser dels temes més discutits entre els quatre alcaldables

Els banyolins poden estar segurs que, governi qui governi, el pròxim Ajuntament mirarà de construir una nova biblioteca i centre cultural, en una coincidència que evidencia la demanda d’un equipament d’aquest estil que hi ha a la ciutat. En el debat d’ahir, els alcaldables Miquel Noguer (JxCat), Jaume Butinyà (ERC), Non Casadevall (Sumem Banyoles) i Quim Fernández (Convivència i Progrés) van referir-s’hi, tot deixant paleses les diferents maneres com ho encaren. Noguer va explicar que ja hi ha un principi d’acord amb el Bisbat per poder-ho fer a la Providència; Butinyà, de les seva banda, va indicar que la seva opció seria la Cooperativa Agrícola, que junt amb el monestir formaria una potent àrea cultural; Casadevall va fer costat a aquesta darrera ubicació, i Fernández va demanar que abans de triar el lloc es pensés el seu contingut.

El lloc per fer-ho

La discussió sobre l’emplaçament va ser sobretot entre Noguer i Butinyà. El candidat a la reelecció va indicar que sobre la Cooperativa Agrícola pesa una hipoteca de 8 milions d’euros, una quantitat que el consistori no pot assumir, mentre que la Providència no tindria cost. Butinyà, al seu torn, va assenyalar que la Cooperativa és molt més gran i que el fet d’haver-hi una hipoteca de 8 milions no volia dir que acabés costant aquesta quantitat.

Seguint en el camp cultural, tots es van mostrar d’acord en la necessitat d’elaborar un pla estratègic cultural. En el seu programa –va esmentar l’alcaldable de Convivència i Progrés–, hi figura la creació d’un barri on es concentrarien els creatius i la indústria cultural.

Divergències

Si en aquesta qüestió hi havia un acord de fons, tot el contrari passa amb el nou POUM, aprovat de manera inicial (vegeu informació annexa) i que ara es troba en exposició pública per poder-hi presentar al·legacions.

La situació financera del consistori –un dels arguments més potents de Noguer, candidat a la reelecció– va ser molt contestada pels aspirants. Pel candidat de JxCat, el fet de gaudir d’una economia sanejada (un endeutament del 45%, un superàvit de 2,8 milions...) permet no fer pagar contribucions especials i disposar de recursos per a inversions, però la resta és del parer que caldria ser més agosarat i, si convé, endeutar-se més. La discussió va ser, de nou, sobretot entre Noguer i Butinyà, ja que aquest últim havia estat en el govern d’ERC, quan el deute havia estat del 107%, una xifra que havia estat recalcada pel primer. El republicà va recordar que gràcies a endeutar-se van poder fer la plaça Major nova, l’Ateneu o l’espai de la Muralla i va fer notar que en aquell moment la llei permetia endeutar-se fins al 110%.

En general, el debat va seguir el clàssic guió de “tots contra qui ha estat en el govern” –el candidat de Convivència i Progrés va estar especialment actiu en aquest vessant–, que inclou també una actitud defensiva per part de l’al·ludit. Un exemple van ser les crítiques a la manera com JxCat entén la participació ciutadana. Mentre que per a Noguer els consells de barri són una bona eina per copsar el punt de vista dels ciutadans i actuar en conseqüència, Casadevall va reclamar processos participatius i una reforma del reglament perquè es pugui intervenir en els plens municipals. Tant l’alcaldable de Sumem com el d’ERC van apostar per usar més les noves tecnologies per fomentar la implicació dels ciutadans en la gestió municipal. El representant de Sumem va insistir en la transparència i va convidar els altres candidats a fer públic el que s’hauran gastat en aquesta campanya, un repte que Fernández va acceptar.

Ningú no va posar en dubte que cal posar el focus a atendre els banyolins menys afavorits –es va reclamar, però, la necessitat de reforçar els serveis socials i Fernández va proposar la creació d’una taula del tercer sector–, com tampoc el manteniment del pla d’educació extensiva per afavorir la integració de la mainada amb necessitats especials. En l’àmbit educatiu, l’alcaldable de Convivència i Progrés va demanar la construcció d’un quart institut per a ensenyaments professionalitzadors.

Propostes

De propostes concretes d’envergadura en van sortir unes quantes, al marge de la biblioteca: la pista d’atletisme, l’hotel d’entitats a l’edifici de Mobles Tarradas o l’engrandiment de l’Ateneu arran de la compra de can Teixidor (JxCat); una piscina pública, un ecobarri a Sota Monestir i un espai porxat a la plaça de les Rodes (ERC); l’organització d’unes jornades de l’estany (Convivència i Progrés) o un espai per a entitats al complex cultural de la Cooperativa (Sumem Banyoles).

Només homes

El debat, celebrat al Teatre Municipal i organitzat per Ràdio Banyoles i Banyoles TV (mitjans que el van retransmetre en directe), el van moderar els periodistes Moi Camós i Míriam Martín. Prèviament, els ciutadans podien presentar preguntes, algunes de les quals els moderadors van traslladar als candidats. Si bé el format va ser clàssic, a base de blocs temàtics, aquest cop es va produir una circumstància que vam sentir comentar a més d’un a la platea: no hi havia cap dona entre els aspirants. Des del 2003 no es donava aquest feta en les municipals de Banyoles. Entre el 2007 i ara, havien estat caps de llista i, per tant, havien participat en el debat, Núria Langa (ICV), Sandra Pazos (CUP) i Roser Masgrau (ERC).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.