ERC es fa forta als municipis
Els republicans són el partit amb més vots als municipis
JxCat manté encara el govern en més ajuntaments
Els socialistes recuperen poder municipal i són la segona força més votada
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és, des d’ahir, el partit hegemònic en el poder municipal català. Els republicans van guanyar cap a 150.000 vots respecte a les eleccions del 2015 i amb més de 815.000 vots (el 23,48% del total dels sufragis emesos a Catalunya) va aconseguir 3.087 regidors, una fita històrica que supera els 2.381 que la formació que lidera Oriol Junqueras va obtenir fa quatre anys, quan va ser la tercera força més votada.
ERC va ser el partit guanyador en 339 municipis, alguns de molt importants, com ara Barcelona i Lleida, entre d’altres, i va superar el seu sostre de fa quatre anys, quan va guanyar en 241 ajuntaments.
Amb aquest resultat espectacular, que va provocar la natural eufòria entre les files republicanes, ERC no aconsegueix, però, encara superar JxCat en nombre d’ajuntaments sota el seu control.
Després dels comicis d’ahir, els hereus de l’antiga Convergència mantenen el seu poder municipal arreu del país amb 376 ajuntaments en què van guanyar –en 301, amb majoria absoluta i en la resta, amb majoria relativa. És un petit consol per al partit del president Carles Puigdemont, que deixa de controlar més seixanta consistoris. Un poder municipal, però, que s’estén majoritàriament per poblacions petites, això sí amb triomfs en feus importants, com ara Girona.
Respecte al 2015, quan encara es va presentar amb les sigles de CiU, JxCat ha perdut més de 130.000 vots i amb el 15,36% es manté com la segona força més votada. Amb aquests vots, JxCat arriba, però, als 2.777 regidors, només 300 menys que els republicans, tot i tenir, gairebé, vuit punts percentuals menys en nombre de vots totals. ERC va superar els 800.000, mentre que JxCat en va tenir poc més de 527.000.
El PSC va tenir, ahir, una remuntada espectacular i amb més de 758.000 vots va mantenir el seu lloc com a segona força votada en les municipals a Catalunya. Els socialistes van tornar a aproximar-se, amb el 21,92% dels vots, al 25,13% dels que tenien el 2011 i van deixar lluny el 17,06% amb què van quedar-se ara fa quatre anys.
Amb la confiança d’aquests milers d’electors, el PSC van aconseguir guanyar a 93 municipis, lluny, curiosament, però, dels 134 que van dominar l’any 2015. Tot i això, el nombre de regidors socialistes sí que augmenta lleugerament i passa de 1.267 a 1.308.
Una de les forces amb una dinàmica similar a JxCat és la CUP, que tot i perdre més de 100.000 vots, només perd una trentena de regidors. Els anticapitalistes van guanyar en un total de 16 ajuntaments, de què 12 amb majoria absoluta.
Ciutadans és una altra de les forces que, tot i perdre vots, guanya, curiosament, regidors. El partit d’Albert Rivera, en augment a la resta de l’Estat, va obtenir dos punts menys en nombre total de vots (un 5,1%), amb què va aconseguir 239 regidors, 63 més que en les eleccions del 2011. Això sí, Cs no guanya en cap consistori.
En l’àmbit comarcal, el mapa de Catalunya agafa un color clarament groc (el d’ERC), però encara amb moltes comarques en blau (JxCat) i també en vermell (PSC), sobretot pel que fa a l’àrea metropolitana i a la Val d’Aran.
Victòria històrica a Barcelona
j.rDesprés d’unes hores de frec a frec amb Barcelona en Comú, i fins i tot amb el PSC en alguns moments, ERC es va imposar en les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona i va fer possible que la capital de Catalunya tingui un alcalde independentista. Ernest Maragall es va imposar per uns milers de vots i va fonamentar la seva victòria en el seu primer lloc sl districte de l’Eixample, graner de vots històric de CiU, i a les Corts, però, sobretot, en el segon en gairebé tots els districtes més poblats de la ciutat. L’alcaldessa ara en funcions, Ada Colau, va felicitar Maragall i es va oferir per continuar un govern d’esquerres a la ciutat. I és que, encara que sigui alcalde en la votació de segona volta, Maragall haurà d’estendre la mà cap a Colau o cap a Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, o recuperar la seva idea del govern del 80% amb tots dos, per intentar bastir un govern prou ampli, ja que la majoria absoluta a Barcelona està situada en els 21 regidors.