Política

Socialistes i liberals fan pinça

La caiguda dels populars dona ales als partits de centreesquerra en la cursa per ocupar els alts càrrecs a Brussel·les

Pedro Sánchez serà el “negociador principal” de la família socialdemòcrata europea

En la cursa ini­ci­ada ahir per ocu­par les cadi­res més cobe­ja­des de la cúpula de la Unió Euro­pea (UE), soci­a­lis­tes i libe­rals han optat per córrer ple­gats, almenys en aquesta fase.

Dos dies després de veure com les elec­ci­ons dei­xa­ven un pano­rama més frag­men­tat a l’euro­cam­bra, els caps d’estat i de govern del bloc es van reu­nir ahir per pri­mer cop per ini­ciar les nego­ci­a­ci­ons sobre el futur lide­ratge de les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries. Veient la pèrdua d’hege­mo­nia dels demo­cra­ta­cris­ti­ans, aquests dos grups polítics van recla­mar ahir a Brus­sel·les un repar­ti­ment més equi­ta­tiu del pastís entre tots tres i van rei­vin­di­car el seu rol com a força “cen­trista” i “mode­rada”.

Com a escal­fa­ment, els líders van començar a moure fils i a reu­nir-se entre ells i amb els par­tits euro­peus per cali­brar les for­ces abans de la par­tida. Un dels més actius va ser el pre­si­dent espa­nyol en fun­ci­ons, Pedro Sánchez, que va arri­bar a Brus­sel·les amb la moral pujada gràcies als bons resul­tats elec­to­rals que l’han situat com al líder fort del soci­a­lisme a Europa.

Per això va pre­su­mir orgullós d’haver estat esco­llit pels seus com­panys de la família soci­al­demòcrata com a “nego­ci­a­dor prin­ci­pal” en les con­ver­ses sobre la reno­vació de la cúpula política de la UE. A la sor­tida de la cimera, va reconèixer, però, que aquest paper l’haurà de com­par­tir amb el por­tuguès, António Costa. Tots els soci­a­lis­tes defen­sa­ran la can­di­da­tura de Frans Tim­mer­mans per pre­si­dir la CE perquè, segons Sánchez, “ara mateix és la millor”.

Per afron­tar la pugna, Sánchez es va reu­nir pri­mer amb els pri­mers minis­tres de Bèlgica, Holanda, Por­tu­gal i amb el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, després de mitja hora amb la can­ce­llera Angela Merkel, per aca­bar les tro­ba­des prèvies a la cimera amb els líders soci­a­lis­tes i el pri­mer minis­tre grec, Ale­xis Tsi­pras.

Car­tes ama­ga­des

Més enllà d’algu­nes decla­ra­ci­ons de suport als seus can­di­dats natu­rals com la de Sánchez, els líders van ama­gar ahir les seves car­tes asse­gu­rant que pri­mer cal mar­car qui­nes seran les pri­o­ri­tats de la nova legis­la­tura i quina serà la core­o­gra­fia per triar els alts càrrecs.

Per exem­ple, Macron va asse­gu­rar que es volien cen­trar en el “fons” de la nova agenda política, i no va voler par­lar de noms, si bé va men­ci­o­nar que tant el popu­lar Mic­hel Bar­nier, la libe­ral Ves­ta­ger com el soci­a­lista Tim­mer­mans són “com­pe­tents” per diri­gir la CE.

Per la seva banda, Merkel va donar suport amb la boca petita al cap de llista del seu par­tit, el gris Man­fred Weber, i va adme­tre que hau­ran de dis­cu­tir tots els socis de manera “cons­truc­tiva”. La CDU és el mem­bre amb més euro­di­pu­tats en el grup popu­lar, però el poc carisma del bavarès Weber ha des­per­tat un rebuig pal­pa­ble a la capi­tal euro­pea.

L’actual pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, on seuen els estats, Donald Tusk, té la intenció de pre­sen­tar una pro­posta “paquet” amb els cinc can­di­dats als alts càrrecs de la UE (Comissió, Par­la­ment, Con­sell, Banc Cen­tral Euro­peu i Alt Repre­sen­tant per a Afers Exte­ri­ors) a la pròxima reunió de líders, a finals de juny. Tusk va anun­ciar que man­tindrà con­sul­tes amb l’euro­cam­bra i els estats mem­bres per con­fir­mar aquesta llista en la següent cimera.

Diferències pel sis­tema

Encara no s’ha arri­bat a la dis­puta pels noms con­crets i ja hi ha dis­crepàncies només pel mètode d’elecció. El Par­la­ment Euro­peu ja va recla­mar ahir que es res­pecti el sis­tema de can­di­dats prin­ci­pals (Spit­zenkan­di­ta­ten), és a dir, que algun dels que han fet cam­pa­nya sigui l’ele­git. Ara bé, la ter­cera força a la cam­bra, els libe­rals, se’n va des­mar­car, mal­grat que una de les seves can­di­da­tes, la danesa Mar­grethe Ves­ta­ger, fins ara comissària de la Com­petència, sona cada cop més en les tra­ves­ses.

Les capi­tals tam­poc pro­me­ten res­pec­tar aquest sis­tema ad hoc, però asse­gu­ren que haver fet cam­pa­nya “pot aug­men­tar” els punts per acon­se­guir la pre­sidència de la Comissió Euro­pea. “No es pot excloure cap can­di­dat”, va aler­tar Tusk, defen­sant les prer­ro­ga­ti­ves dels estats per fer la seva pro­posta.

LES XIFRES

5
presidències
estan en joc: de la Comissió, del Parlament, del Consell i del BCE; també el/la cap de la diplomàcia.
29
eurodiputats
ha tret la CDU-CSU, el membre que n’aporta més al grup popular, però el seu líder és poc carismàtic.

Prometen més dones, “si es pot”

Natàlia Segura Raventós

El predominant mandat masculí que impera a la Unió Europea (UE) ha provocat fortes crítiques en la darrera part de la legislatura. La falta de paritat en la direcció política del bloc és una de les assignatures pendents d’una organització que fa gala del seu respecte per la diversitat.

Per això el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va assegurar ahir que entre els líders hi ha una “majoria molt visible que està determinada” a garantir un equilibri de gènere al capdavant de les institucions de la UE. En la darrera etapa, només hi ha hagut una dona ocupant un dels cinc alts càrrecs de la Unió. Es tracta de l’alta representant per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, la italiana Federica Mogherini, qui, de fet, ha estat una de les dirigents comunitàries més actives.

Ara l’objectiu dels mandataris és que hi hagi “com a mínim” dues dones en alguna d’aquestes cobejades cadires. “Si és possible”, va matisar, per curar-se en salut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia