Gisela Pladeveya - bescanó
“Històric.” És un dels adjectius que més s’ha utilitzat per qualificar el canvi que, el 15 de juny, es va oficialitzar al capdavant de l’Ajuntament de Bescanó. Xevi Vinyoles (ERC) va ser investit alcalde, amb el suport del regidor de la CUP, Francesc Carles Puig. Amb aquest acord es posava fi a 36 anys consecutius de governs de l’òrbita convergent al municipi. En el mandat 2015-2019, l’alcalde va ser Pere Lluís Garcia (CiU), que aspirava a la reelecció amb Junts per Bescanó.
Els va sorprendre l’empat a 5 regidors entre Junts i ERC?
Era una possibilitat molt alta que pogués passar. Crec que hi va haver una suma de dos elements. D’una banda, la irrupció de la CUP, que no s’havia presentat mai i que ha estat la xarnera de desempat. I, en segon lloc, el cert sentiment de canvi que hi havia al poble.
Què el va animar a presentar-se com a alcaldable?
No va ser una decisió només a títol personal, sinó que vaig acabar encapçalant el grup amb què ja treballàvem des del 2015. Actuem amb una voluntat molt coral, de fer feina en equip. Intentem representar l’opinió de tot un grup i les propostes del programa sempre s’han parlat i plantejat com a col·lectiu.
Va ser fàcil arribar a un acord amb el seu soci de govern?
Realment, sí. L’entesa, la confiança i la transparència entre les dues formacions va ser total des del principi. I d’aquí, n’ha sorgit un govern municipal fort i sòlid. Des d’ERC ens vam veure amb legitimitat per aspirar a l’alcaldia. Hi va haver una majoria tant en vots com en regidors que reclamava un canvi de govern. El nostre programa i el de la CUP eren propers. Defugim accions faraòniques i optem més per potenciar els serveis.
I amb Junts per Bescanó?
Era més difícil que ens entenguéssim. El primer oferiment que ens van fer va ser entrar al govern, sense més dades, i hi ha projectes que no compartim. Per exemple, no ens agrada el tipus de passarel·la per a vianants que es vol fer sobre el Ter, entre Bescanó i Sant Gregori. Hem de treballar per poder finançar-la millor o aconseguir una alternativa més econòmica. Tampoc veiem una prioritat construir un pavelló nou. Ja en tenim un i una pista coberta. Són més essencials els vigilants municipals. Per problemes d’incivisme i seguretat ens comença a fer falta aquesta figura, i encara més en un terme de cap a 5.000 habitants.
Com li agradaria que fos la relació amb l’oposició?
Esperem fer un treball positiu per a tothom i que es valori que, democràticament, està bé que hi hagi canvis als municipis. Ara mateix estem molt involucrats, il·lusionats, amb força i ganes de començar a agafar el tren en el dia a dia de la gestió. I en les decisions que es prenguin seria bo que totes les majories que es puguin arribar a formar siguin prou àmplies i que teixim ponts d’unió entre els grups, sobretot en els temes cabdals. I també està molt bé que el 100% de les tres forces que hi ha al ple siguin per treballar per defensar el país i la identitat catalana.
Quins altres temes són cabdals?
Creiem que s’ha de crear una borsa d’habitatge de lloguer per a la gent jove. Defugim la construcció d’habitatges de protecció oficial que, després, tinguin com a única funció la seva venda. Aquest model no ens agrada i és el que s’ha fet a Bescanó. També apostem per un poble com més viu millor, molt actiu i bolcat a donar serveis als veïns i veïnes. I, alhora, que respecti la singularitat dels nuclis més petits i disseminats que formen el terme municipal.