Borrell es queda a Madrid sense tancar portes a Europa

Enmig de l’enrocament de les negociacions per formar govern tant a l’Estat com a la Unió Europea, el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, s’absté de moment de fer la maleta per marxar a Brussel·les. A petició del president Pedro Sánchez, el cap de llista dels socialistes a les eleccions europees va anunciar ahir que renuncia a ocupar el seu escó a l’eurocambra per continuar com a ministre en funcions. Tanmateix, no va tancar la porta a obtenir una plaça més sucosa que la d’eurodiputat: la d’eurocomissari.

La setmana que ve es constitueix el Parlament Europeu i Borrell no podia continuar sent ministre i membre de la cambra, per “incompatibilitat”. Segons va explicar als mitjans, ahir, a la seu de la cambra a Brussel·les, aquesta renúncia respon a l’escenari “d’incertesa” sobre la investidura de Sánchez, ja que no veu factible que es produeixi en “els pròxims dies o setmanes”.

Així, el líder socialista ha “preferit” que continués dirigint els afers estrangers mentre no hi hagi un nou govern. “No era gaire raonable que el càrrec de ministre d’Exteriors quedés vacant durant un temps indefinit”, va dir, recordant que de totes maneres l’eurocambra tancarà les seves portes a mitjan juliol i que ell podria ser més útil a Madrid.

Borrell passarà així l’estiu sota el paraigua de La Moncloa, però no dona per perdut el seu salt a l’executiu de la UE. “No cal ser europarlamentari per ser hipotèticament comissari”, va repetir en diverses ocasions l’expresident del Parlament Europeu. De totes maneres, tampoc va donar per fet que serà ell el candidat de l’Estat espanyol a assumir una cartera a la Comissió Europea (CE).

Els espanyols aspiren a quedar-se alguna cartera política o econòmica influent amb l’afegit d’ocupar una vicepresidència a la CE. Tant Borrell com la ministra d’Economia, Nadia Calviño, són els que més sonen en les travesses. Dos perfils contraposats per edat, gènere i àmbit d’experiència amb què pot jugar Sánchez per recuperar influència en l’executiu comunitari.

Atès que Madrid no té interès per encapçalar la diplomàcia europea, si no aposta per dirigir els afers econòmics de la UE i prefereix col·locar Borrell, la plaça amb més dimensió exterior que podria assolir seria la d’eurocomissari responsable de Migració i Interior, actualment en mans de Grècia.

De fet, en el darrer any l’Estat espanyol s’ha convertit en la principal porta d’entrada d’immigrants i refugiats a la UE, però es tracta d’una cartera buida per falta de competències, que retenen els estats.

En vista de les especulacions entre bambolines sobre la seva idoneïtat per tal que els espanyols recuperin influència europea, el polític socialista, de 72 anys, va voler deixar clar ahir que “sens dubte” ell té “capacitat” per exercir aquest alt càrrec a escala europea.

Ara bé, no va traslladar gaire seguretat sobre si finalment el seu pròxim destí serà Brussel·les. “Tant és treballar per Europa com a europarlamentari que com a membre de la Comissió Europea o fins i tot com a ministre responsable de la cosa europea”, va matisar.