La participació aguanta a la tercera onada de consultes, tot i les ciutats grans
El «sí» guanya amb el 92,1%, en una tercera onada de consultes en què es manté la mobilització al voltant del 20%
La gran incògnita de la jornada era saber si la tercera onada de consultes aconseguiria arrossegar els desencisats –després que el Tribunal Constitucional fracassés en l'intent de dictar sentència contra l'Estatut– cap a la causa independentista. A priori no sembla que hagi estat així. Però la convocatòria era un repte en si mateixa, perquè uns 1,3 milions de persones estaven cridades a les urnes, un nombre superior al de les altres dues onades juntes. En total, es calcula que més de 240.000 catalans van votar «sí», quan a l'hora de tancar aquesta edició s'estava en el 75% de l'escrutini. Des que va començar el procés el 13 de setembre a Arenys de Munt, passant pel 13 de desembre, el 28 de febrer i fins ahir, ja hi ha prop de mig milió de persones que s'han pronunciat a favor de la independència de Catalunya.
Tot i que ahir el percentatge de participació va baixar un punt i tres dècimes respecte a la convocatòria del febrer, cal tenir en compte que en aquesta ocasió els municipis eren considerablement més grans. A diferència del 13-D i del 28-F, en aquesta onada hi havia 33 localitats de més de 10.000 habitants, quinze de les quals, capitals de comarca. Per això es va intentar mobilitzar el vot anticipat, que va arribar a la cota del 4,5% (61.180 persones). Malgrat tot, moltes poblacions van superar la mitjana de participació. És el cas d'Olot, on es va enfilar fins al 26,8%, en una consulta que organitzava el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, el notari Alfons López Tena, que ja s'havia encarregat del referèndum d'Osona el 13-D. En l'altre extrem hi ha l'escàs 8% de Lleida, la localitat amb més electors del 25-A. El poble més petit, Nalec, amb 87 habitants, va obtenir un 96,6% de participació.
El recompte provisional donava un rotund 92,1% al «sí», i un 5,3% al «no». També es van registrar un 2,5% de sufragis en blanc i un 0,25% de nuls. Els resultats són molt semblants als del febrer. Des de Reus, convertida en central de dades, la Coordinadora Nacional per a les Consultes els celebrava. «Té més participació que quatre dels sis partits amb representació al Parlament», alertava un dels seus membres, Uriel Bertran, que veu «un nou consens cap al dret a decidir». L'organització ja mira cap al futur, amb la mirada fixada en el referèndum de Barcelona del 10 d'abril de l'any que ve i en una eventual consulta nacional. «Ara ja no tenim cap por ni neguit de portar la consulta a la capital del nostre país», afirmava Bertran.
Sabadell ja consulta
Abans de Barcelona, Sabadell, la cocapital del Vallès Occidental, obrirà en solitari la quarta onada, el 30 de maig. Serà la ciutat més gran que haurà convocat el referèndum fins aleshores, amb més de 200.000 persones cridades a votar. Per Sant Jordi ja es va començar a recollir vot anticipat, més de 2.000. Però no serà fins al 20 de juny que, de moment, una quinzena de municipis consultaran els veïns. Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Cornellà ja es preparen per al 20-J. Aquesta convocatòria seria l'última abans de les eleccions al Parlament de la tardor, i s'haurà de veure quina és la mobilització dels partits, llavors. Ahir va ser protagonitzada per ERC i CDC. El gran absent, però, va ser el president de la Generalitat, José Montilla, que va no va anar a votar, encara que fos pel «no».
La jornada va transcórrer amb normalitat i, com les anteriors, en to festiu. L'única incidència del dia va ser a Lleida, on la connexió sense fils va fallar durant unes hores al matí. També es van registrar problemes informàtics a 34 municipis de la xarxa Decidim.cat.
Els observadors lloen la «transparència»
La tercera onada de consultes va reunir més observadors internacionals que mai, més d'una cinquantena, que novament van vetllar pel bon funcionament del procés. Van venir del País Basc, Còrsega, Sardenya, Puerto Rico, Flandes, la Cabília, el Quebec... Com en les altres convocatòries, van posar en valor uns referèndums que, «tot i que no són vinculants, són molt important», segons el porto-riqueny consultor d'Obama Edgardo Vazquez. Els observadors coincidien en la «transparència» del procés. Ho confirmava el president de N-VA flamenc, Jan Jambon, i des de Corsica Libera, Jean-Guy Talamoni. «Compleix totes les garanties de legalitat d'una consulta oficial», va dir Talamoni.
