CiU i ERC vindiquen el mèrit dels resultats

La federació exigeix als republicans que no s'apropiïn les consultes, mentre el PP alerta que «demà podrien no fracassar»

Tot i que Unió Democràtica s'ha mantingut al marge de les consultes, ahir el president del comitè de govern del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, deia després de l'executiva conjunta de CDC i UDC que no es poden menystenir els resultats de les consultes perquè «són l'expressió de la democràcia». Duran va recordar, però, que no tenen valor legal, però va afegir-hi que si en tinguessin «segurament hi augmentaria la participació». Després que el president d'ERC, Joan Puigcercós, veiés refets els ponts de diàleg en el món local entre CiU i els republicans, el dirigent nacionalista va demanar a Esquerra que no intenti apropiar-se les consultes, perquè són organitzades per plataformes cíviques i no per partits polítics.

El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, també va lloar el mèrit de mobilitzar gairebé mig milió de persones a les urnes, i va negar que els resultats de participació es puguin llegir com una davallada. Per Llorente, no es poden comparar els resultats de les tres tongades celebrades fins ara, ja que en aquesta ocasió s'hi afegien moltes ciutats mitjanes i grans. «Mig milió de persones no poden ser ignorades», va afirmar el portaveu republicà. Per millorar els resultats en les ciutats més poblades, Llorente proposa augmentar el nombre d'urnes i de voluntaris. En qualsevol cas, «avui hi ha molts més independentistes que fa deu anys».

La naturalesa de CiU

Els socialistes destacaven que la implicació de CiU no s'ha traduït en cap índex més elevat de participació. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, lamentava que el líder de CiU, Artur Mas, «amaga» la naturalesa independentista del seu projecte polític. Iceta remarcava que les consultes no poden ser llegides com una manera de defensar l'Estatut davant del Tribunal Constitucional. Els resultats no ho indiquen.

Per la seva banda, al carrer de Gènova de Madrid titllaven de fracàs la tercera onada, però advertien que en un futur «podrien no fracassar». El PP lamenta que el govern espanyol no hagi intervingut per frenar el procés, que qualifica de «clarament il·legal», en paraules del vicesecretari general de la formació, Esteban González Pons.

J.A. DURAN i LLEIDA
Secretari general de CiU
«Si les consultes tinguessin valor legal, segurament hi augmentaria el percentatge de participació»
MIQUEL ICETA
Viceprimer secretari del PSC
«S'està amagant a la ciutadania la veritable naturalesa independentista del projecte d'Artur Mas»
IGNASI LLORENTE
Portaveu d'ERC
«Avui hi ha més independentistes que fa deu anys; no es poden comparar les tres onades de consultes en valors absoluts, sinó que cal fer-ne una valoració global»
ESTEBAN GONZ. PONS
Vicesecretari general del PP
«El més rellevant de les consultes és que es produeixen sense que el govern d'Espanya faci res. Avui han fracassat, però demà podrien no fracassar»
DAVID VINYALS
Responsable informàtic de la Coordinadora nacional
«Decidim.cat es queixa que els han atacat i no poden fer el recompte, i això és conseqüència de la seva inutilitat informàtica»

«Inutilitat informàtica»

L'endemà del 25-A van tornar a aflorar les males relacions entre la Coordinadora Nacional i la plataforma de càrrecs electes Decidim.cat. El responsable informàtic de l'organització dels referèndums, David Vinyals, va acusar l'associació d'alcaldes i regidors d'«inutilitat informàtica», pels problemes en el servidor a l'hora de fer el recompte en 34 municipis que havien incorporat un programari propi. Decidim.cat va atribuir-los a un atac informàtic. Vinyals va afirmar que aquests assalts són «habituals», però que en cap cas no van afectar el sistema de la Coordinadora. «És el resultat de fer les coses malament; que els partits facin política i deixin l'organització de les consultes a qui fa temps que les organitza», va exhortar Vinyals.

Un 17% de participació

De problemes informàtics, la Coordinadora no en va tenir, però la web que informava dels resultats no estava del tot al dia. Encara ahir recollia Castellserà, a l'Urgell, com un municipi que havia participat en la consulta, quan en realitat feia dies que se n'havia despenjat. Per tant, van ser 213 les localitats de la tercera onada. D'altra banda, els resultats totals de participació no s'han pogut conèixer fins avui, per la lentitud del recompte. Finalment, les consultes van generar un 17,2% de mobilització, quatre punts per sota del 28-F. Les xifres definitives parlen d'un 92,4% per al «sí» i gairebé un 5% per al «no». Sumades les tres tandes, 452.000 persones ja han votat a favor de la independència de Catalunya, mentre que 20.600 han dit que no a un estat propi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.