“Cal resoldre el problema de l’aigua”

Vam plan­te­jar els dos grups que com a llista més votada havíem de tenir l’alcal­dia i a par­tir d’aquí nego­ciar, a veure a quins acords podíem arri­bar, sense la pressió de tenir-ho per al 15 de juny, per a la cons­ti­tució dels ajun­ta­ments. Aquests últims anys hi ha hagut dis­crepàncies molt grans, enfron­ta­ments forts entre par­tits, amb gent que no es par­lava. Amb qua­tre regi­dors no podíem assu­mir totes les regi­do­ries. SOM Riu­da­re­nes ho van enten­dre molt bé i es van abs­te­nir perquè poguéssim tenir l’alcal­dia. Això va des­en­ca­de­nar rela­ci­ons bones i en canvi a l’altra banda no ho ente­nien, només volien repar­tir regi­do­ries i for­mar govern de manera molt estricta. Con­si­deràvem que s’havia de tren­car el gel d’una altra manera i avançant per arri­bar a acords. I amb SOM, els prin­ci­pals pro­jec­tes de poble, estem d’acord.

Ha que­dat claríssim amb el resul­tats. Jordi Gironès va aca­bar el man­dat sense majo­ria en el ple. Una escissió d’AIR ha mun­tat SOM Riu­da­re­nes. Era una guerra d’ells.

Hi passa sobre­tot per acords basats en la con­fiança, de fer ges­tos i de can­viar les dinàmiques que s’han fet fins ara. No hi ha bàndols sinó par­tits polítics amb visi­ons dife­rents. No és el nos­tre tarannà.

A llarg ter­mini, solu­ci­o­nar el pro­blema de l’excés de ferro de l’aigua. S’havia comen­tat la pos­si­bi­li­tat de com­prar l’aigua del Pas­te­ral. El nos­tre pen­sa­ment és que un poble que tin­gui aigua no l’ha de com­prar a fora. La nos­tra volun­tat és inten­tar fer un sis­tema, una maquinària, que per­meti una aigua amb ferro zero. El cost pot ser alt. Caldrà bus­car recur­sos de finançament. No des­car­tem, si s’han de fer grans inver­si­ons, fer una con­sulta al poble. La nos­tra pri­o­ri­tat no és com­prar l’aigua fora. És pos­si­ble fer-ho però també hi ha temps i diners. És un tema que s’ha de con­sul­tar amb tècnics i par­lar amb molta gent. És un tema que no se solu­ci­o­narà d’avui per demà. Lamen­tem que l’ante­rior govern negués el pro­blema.

La reco­llida d’escom­bra­ries en gene­ral. Cre­iem que en aquest tema també hi ha hagut dei­xa­desa per part de l’equip de govern. Tant el període en què es passa a reco­llir com els con­te­ni­dors són insu­fi­ci­ents. Volem fer un mapa del que tenim i rees­truc­tu­rar-ho, des­ti­nar esforços a una millor reco­llida i ini­ciar, com més aviat millor, el porta a porta de l’orgànica. Ens hem tro­bat un desor­dre amb tot. Con­si­de­rem que hi havia una dei­xa­desa en tot; l’ante­rior equip de govern era anar pas­sant. Ara entra gent amb empenta i ganes de tre­ba­llar, el pri­mer que s’ha de fer és posar ordre.

Riu­da­re­nes ha de tenir un nucli amb un eix comer­cial on s’hi pugui desen­vo­lu­par un negoci. Que sigui un poble dinàmic comer­ci­al­ment. Com a pri­mera mos­tra, fem el fes­ti­val de l’Esparra el 27 de juliol amb un con­cert de la pia­nista russa Var­vara. L’opo­sició dema­nava les entra­des d’invi­tació que l’empresa atorga a l’Ajun­ta­ment. El que hem deci­dit és donar-les totes als comer­ci­ants perquè les sor­te­gin entre els cli­ents, amb la volun­tat d’impul­sar el comerç local. Volem que sigui l’embrió de l’asso­ci­ació de comer­ci­ants. Crec que hem acon­se­guit can­viar l’ànim.