JAUME OLIVERAS
ALCALDE DEL MASNOU (ERC)
“Ampliar la base és l’ABC de la política”
mena · “Seguim treballant perquè la situació es normalitzi al màxim i la convivència regni al poble” pactes · “Si hi ha algú disposat a entrar al govern i hi tenim certa afinitat ho tractarem, però no s’ha produït”
Caldrà donar una resposta al màxim d’unitària possible que defensi la llibertat dels nostres companys empresonats
Tenim tres eixos prioritaris com són el pla educatiu, una agenda verda i treballar en l’àmbit de la salut comunitària
La batalla de l’N-II no la podem donar per perduda ara que tenim a tocar la fi de la concessió de l’autopista el 2021
Els republicans han millorat els resultats al Masnou però no aconsegueixen tenir una majoria. Inicien el mandat en solitari que s’ha estrenat amb el conflicte pels enfrontaments al centre de menors no acompanyats del municipi que es van vincular a grups d’extrema dreta.
S’han calmat els ànims?
Seguim treballant perquè la situació es normalitzi al màxim i la convivència regni al poble. La manifestació amb les entitats va rebutjar les agressions masclistes i va denunciar l’atac xenòfob. La tensió es va produir arran dels fets que es van produir per la festa major i, com ha passat en d’altres municipis, el que s’ha de fer és demanar el màxim de recursos per reconduir la situació.
Però la preocupació és màxima quan hi ha grups d’ultradreta al darrere.
No podem negar que hi havia gent del poble participant-hi, però sí que es va manipular des de l’extrema dreta i treballarem perquè no es repeteixi.
Han rebut més vigilància i recursos com reclamaven?
S’ha d’incrementar la seguretat de tothom i actuar amb la màxima normalitat. Estem parlant amb la Generalitat que tutela aquests nanos perquè es pugui tenir des dels ajuntaments més recursos per implicar-nos. Hi ha una programació amb la col·laboració d’entitats per acollir-los i fer activitats sobretot esportives i artístiques per als joves de més de 16 anys que no s’escolaritzen. S’haurien de poder complementar amb altres programes que fomentin la inclusió social dels joves. En un primer moment s’havien arribat a atendre un centenar de joves, però ara el centre s’ha estabilitzat a la meitat i això permetrà millorar l’atenció.
El dia a dia deixa les eleccions lluny, però com valora dels resultats que fan guanyar pes a ERC al Baix Maresme?
Són moltes les alcaldies i estem contents d’aquests resultats espectaculars. Al Masnou també hem crescut, aconseguint els nou regidors que formen l’equip de govern. Per ara ens plantegem el mandat treballant en solitari. Si hi ha algun grup que està disposat a entrar al govern i podem tenir certa afinitat política ho tractarem, però de moment no s’ha produït.
Serà complicat revalidar el pacte amb JxCat després de la crisi de confiança del darrer mandat? S’han reunit?
La ruptura del pacte va venir per una situació de bloqueig del pressupost amb una qüestió de confiança per poder-la aprovar. Sí que ens em trobat i cadascú ha de fer les seves reflexions. Es poden buscar espais on col·laborar i per nosaltres no quedarà. El municipi ha de funcionar i el que he fet és nomenar el cartipàs i revalidar les dedicacions.
Les retribucions han estat el primer escull i s’han retirat del ple.
Esperem que s’imposi el sentit comú i es puguin aprovar les dedicacions i retribucions. És un debat que s’hauria de resoldre fora dels plens perquè dona una imatge trista, de menysvalorar la tasca política. Els sous els tenim congelats des de fa anys i la proposta és mantenir-ho, però volen que es rebaixin.
Als comuns i al PSC també els allarguen la mà? Com preveu que serà la relació amb l’oposició?
Els comuns des del primer dia ja ens van manifestar que no volien entrar al govern i amb el PSC plantegem un altre tipus de col·laboració més institucional, no per entrar al govern. Hi ha temes que necessiten un ampli consens al municipi i en això treballarem.
La tensió entres les forces independentistes cal a àmbit local?
Crec que no té a res a veure perquè des d’un primer moment des de JxCat ja ens van dir que s’hi volien pensar. Són diferents les dinàmiques locals que en un ens com la Diputació, on el seu principal objectiu hauria de ser el suport als ajuntaments. ERC crec que amb els resultats obtinguts el més lògic és que estigués a la Diputació, esperem que acabi bé. [Dies després es tancava l’acord a la Diputació entre el PSC i JxCat].
Veu una situació de bloqueig de l’acció de govern?
Sí, perquè les administracions han de poder funcionar per resoldre els problemes quotidians, que hi són. S’ha de disposar de pressupostos per destinar recursos a les polítiques públiques. El compromís d’ERC és continuar avançant cap a la construcció de la república catalana i poder exercir un nou referèndum per l’autodeterminació, però s’han d’aportar solucions als problemes del dia a dia i sortir d’aquesta situació de bloqueig.
Un referèndum pactat ajudaria?
Ja s’anirà veient, és important anar acumulant forces favorables al projecte de la república, el que es diu ampliar la base. S’ha frivolitzat sobre això, però és l’ABC de la política. S’ha d’incrementar el suport social, treballar als ajuntaments per avançar en el projecte dels darrers anys. Ara tocarà afrontar el que digui la sentència.
I com creu que pot afectar?
S’ha de ser prudent a fer prejudicis sobre el judici i no avançar-nos. S’ha de veure i caldrà donar una resposta al màxim d’unitària possible que defensi la llibertat dels nostres companys empresonats. Això és bàsic.
Vostè també va estar privat de llibertat. Com viu la situació dels presos?
És una situació dura per als presos però sobretot per a la família. La presó no és agradable i és molt dur, però el més complicat és gestionar la relació amb els familiars que ho pateixen fora. Estem vivint una situació surrealista i de vergonya que no hi ha per on agafar-ho.
Quines són les prioritats per al Masnou els propers quatre anys?
Tenim tres eixos prioritaris com són el pla educatiu, una agenda verda i treballar en l’àmbit de la salut comunitària. Seguirem treballant amb projectes de transformació urbana per millorar l’espai públic.
Un dels nous espais és on hi havia la fàbrica Dogi. Aquest és l’eix central del poble?
S’ha guanyat un espai públic, l’aparcament que ja està funcionant i el centre comercial. Tot queda connectat amb el parc Vallmora amb una nova rambla. Sempre hem pensat que s’havia de vertebrar i sincronitzar bé amb el comerç de la zona, on també hi ha el mercat municipal. S’han treballat nous eixos de vianants ampliant l’oferta d’aparcament que com a molts municipis és un dels maldecaps.
Costa treure’s l’etiqueta de ciutat dormitori i residencial?
No podem anar contra els fluxos del mercat de treball, però sí que mirem de crear aquests espais on la gent es pugui socialitzar. Viure al costat de Barcelona té la part positiva però també ens genera problemes com és l’encariment de l’habitatge i els preus del lloguer que ens va arrossegant. Ara es faran 40 habitatges de protecció oficial per a gent gran i 108 que farem amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Intentarem fer aflorar nou sòl per destinar a habitatge protegit. Dins de les nostres possibilitats mirarem que es pugui ampliar l’habitatge de lloguer.
Al Masnou també noten la regressió de les platges tot i el potencial del port i el passeig.
Les regeneracions s’ha vist que no funcionen, però ens afecta només als extrems, tocant a Montgat i a Premià, i a la resta de la costa tenim la platja estable. La configuració del port sí que la tenim més d’esquenes i estem treballant per connectar-lo millor amb la trama urbana. Quant a oferta i oci nocturn és un atractiu important que també ens porta gent de fora. Ara seria un bon moment per replantejar la nostra façana litoral, tant del port que acaba aviat la concessió, com del passeig que hem fet més accessible des del carrer Brasil.
El pavelló que s’havia encallat finalment s’ha inaugurat. Hi ha data per fer la segona fase?
Ha estat una obra complicada que en parlàvem des del 2010. La fallida de l’empresa va obligar a fer una licitació a l’anterior mandat i es van fer millores necessàries al projecte. Ara només falta equipar el bar dels dos pavellons i fer el nou gimnàs. No tenim data encara i ara ens hi posarem, perquè és un sector al costat del parc Vallmora per millorar.
L’anterior mandat es va proposar que el Casino passés a mans municipals. El projecte anirà endavant?
Vam proposar modificar el pla general per intentar obtenir, amb unes contrapartides amb l’entitat, el pati del Casino. També ens preocupava l’estat deplorable del teatre. Fins ara no s’ha pogut concretar amb l’entitat i mirarem de reprendre converses i buscar una solució. Per nosaltres és una contradicció urbana que la zona de vianants quedi tallada i amb la manca d’espais oberts al centre.
Renfe i Adif tenen una actuació pendent al municipi a l’estació d’Ocata.
Aquesta és una reivindicació que ve de lluny per posar al dia el que era l’antic baixador d’Ocata. Parlem de l’estació més a prop del centre i que té més usuaris però no s’ha remodelat mai per fer-la accessible i disposa d’una infraestructura molt mínima. El projecte representa una inversió important de 4 milions d’euros. Sabem que s’estava a punt d’adjudicar l’obra però ara ens haurem d’informar del calendari.
Al Maresme més enllà de l’alliberament del peatge es reclama recuperar la connexió amb tren fins a l’aeroport. Quin repte veu més complicat?
A la comarca vam sortir perdent molt més del que ens pensem amb la connexió directa a l’aeroport. La batalla de l’N-II no la podem donar per perduda ara que tenim a tocar la fi de la concessió de l’autopista el 2021. Sembla que amb aquest tema s’està adormit i hauríem de reactivar-nos per reclamar que s’aclareixin com volen gestionar les autopistes. Al Masnou ens falta resoldre la connectivitat amb la C-32, perquè tenim només la sortida d’Alella.
Abans de vacances omplen el poble amb el Ple de Riure.
Volem que la convivència i el somriure predominin al poble i hi dediquem sempre l’últim cap de setmana abans de marxar uns dies de vacances.
Un historiador, dedicat a la política
Jaume Oliveras, nascut al Masnou el 1962, és llicenciat en geografia i història. Des de ben jove, però, es va iniciar en la militància política a Nacionalistes d’Esquerra. Va ser un dels impulsors de l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI) i a partir de 1986 va formar part del Moviment de Defensa de la Terra. El 1992 va ser detingut sota l’acusació de formar part de la direcció de Terra Lliure i el 1995 l’Audiencia Nacional el va condemnar a sis anys de presó, i va estar privat de llibertat dos anys abans de ser indultat. Va passar a formar part d’ERC el 1995 i va retornar a la política local, on havia aterrat el 1987 en ser escollit com el primer regidor electe de la CUP. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 va ser escollit diputat. També va ocupar responsabilitats de regidor a l’Ajuntament de Barcelona, a la Diputació i a la Generalitat, com a secretari general de Governació al costat de les conselleries de Joan Puigcercós i Jordi Ausàs. El seu temps d’oci el dedica a la lectura, a escoltar música clàssica i posar-se davant dels fogons per “experimentar” a la cuina i com a recompensa menjar-s’ho.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.