Política

La Xina estabilitza el iuan després de la pressió dels EUA

El govern nord-americà insisteix a acusar el gegant asiàtic de manipular la divisa, però obre la porta a reprendre les negociacions al setembre

Pequín nega que hagi alterat la seva moneda

La guerra comercial entre els EUA i la Xina ha entrat en un nou capítol amb l’anunci fet la setmana passada pel president dels EUA, Donald Trump, d’imposar aranzels addicionals al gegant asiàtic i després que aquest dilluns permetés deixar caure la seva moneda –el iuan– a un nivell no vist des de feia onze anys, fet que va tenir un fort impacte en els mercats.

Les borses ahir, però, van poder respirar després que el govern xinès va adoptar una sèrie de mesures per limitar la debilitat del iuan, pressionat pels EUA. El Banc Popular de la Xina, l’ens que regula la política monetària del gegant asiàtic, va fixar el valor de referència de la moneda en un nivell més apreciat de l’esperat pels analistes i va anunciar la venda de bons a la borsa de Hong Kong. Concretament, va establir un preu de referència de 6,9683 iuans per dòlar, per sobre els 6,9871 esperats pel mercat segons un sondeig de Bloomberg.

Les autoritats xineses van adoptar aquestes mesures després que el Departament del Tresor nord-americà va etiquetar formalment dilluns la Xina com a país “manipulador de divises” i va amenaçar d’adoptar represàlies per posar fi als seus “injustos” avantatges competitius en el marc del Fons Monetari Internacional (FMI), en el que suposa una nova escalada en la guerra comercial entre les dues grans potències.

Un iuan més dèbil permet a la Xina compensar els aranzels imposats pels EUA als seus productes, ja que permet abaixar el preu.

Abans que el Departament del Tresor hagués assenyalat la Xina, Trump ja havia acusat el gegant asiàtic de “manipulació” en una piulada a Twitter i havia demanat a la Reserva Federal (Fed) que prengués nota del moviment de Pequín, en una clara al·lusió perquè rebaixi els tipus.

El mandatari nord-americà va anar més enllà i va catalogar el moviment del gegant asiàtic com una “falta molt greu”. A mesura que avançava la jornada de dilluns, els atacs a la Xina través de Twitter es van intensificar. El president nord-americà va escriure que la Xina “sempre ha utilitzat la manipulació de divises per robar els negocis i fàbriques dels EUA”, i va culpar Pequín de l’atur als EUA i dels salaris baixos dels treballadors. “Ja no!”, va concloure.

S’intensifica la retòrica

La Xina. que nega les acusacions dels EUA, no es va quedar enrere i també va intensificar la retòrica de la guerra comercial. En un editorial al Diari del Poble, el diari oficial del Partit Comunista de la Xina, Pequín va acusar els EUA de “destruir deliberadament l’ordre internacional” amb “unilateralisme i proteccionisme”.

Insistència i calma

La ràpida escalada de la tensió que es va viure dilluns amb l’intercanvi de retrets i acusacions, va quedar frenada ahir després que la Casa Blanca va obrir la porta al diàleg amb la Xina. Una oferta de diàleg acompanyada, això sí, d’una advertència sobre la situació econòmica. El govern nord-americà va avisar que l’economia xinesa “s’està ensorrant” a causa de la disputa comercial i va reiterar que Washington està preparat per reprendre les negociacions a principi de setembre per intentar arribar a un acord.

“El president i el nostre equip està planificant una visita a la Xina al mes de setembre. Estem disposats a negociar. Si hi haguessin moviments cap a un bon pacte serien molt positius i podrien canviar la situació aranzelària.” “Però, és clar, de nou, pot ser que no sigui així”, va advertir Larry Kudlow, assessor econòmic de Trump.

LES XIFRES

10
per cent
d’aranzels addicionals va amenaçar Trump d’imposar a la Xina a partir de setembre.
1,4
per cent
va retrocedir dilluns el iuan davant la divisa nord-americana, superant la barrera psicològica de les 7 unitats.
1
any i mig
gairebé fa que els EUA i la Xina van encetar la guerra comercial.

Les importacions agrícoles entren a escena

La Xina va anunciar ahir la suspensió de la compra de productes agrícoles als Estats Units, com a resposta al recent anunci de Washington que incrementarà un 10% els aranzels sobre exportacions xineses valorades en 300.000 milions de dòlars (270.582 milions d’euros). En un comunicat difós ahir al seu web, el Ministeri de Comerç xinès va considerar aquest augment de les taxes, amb efectes a partir del pròxim 1 de setembre, com “una greu violació de la reunió entre els caps d’estat de la Xina i els EUA”. L’anunci suposa un graó més en l’increment de les tensions en la guerra comercial que tots dos països mantenen des de l’any passat, i que ha entrat en un nou capítol des que, la setmana passada, el president nord-americà, Donald Trump, va anunciar les citades mesures aranzelàries davant la falta de progressos en les negociacions comercials. En el que diversos analistes van considerar una resposta a les noves tarifes decidides per Trump, el iuan xinès va trencar dilluns la barrera psicològica de les set unitats per cada dòlar, fet que no passava des de l’abril del 2008.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.