Política

Bargalló insta a arribar al diàleg via confrontació

Lliga les tesis de Torra i Vilalta, i advoca per una topada institucional i al carrer, però afirma que la negociació és l’únic camí que durà a la solució

Retreu el poc suport d’institucions valencianes i balears

“Con­fron­tació” per forçar un diàleg que alhora serà impres­cin­di­ble per asso­lir un acord defi­ni­tiu. Com si fos una cola d’impacte, el con­se­ller d’Edu­cació, Josep Bar­galló, va relli­gar ahir a Prada els dis­cur­sos que aquesta set­mana, en el mateix marc de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, hi havien fet per sepa­rat el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, que va posar èmfasi en la “con­fron­tació democràtica”, i la por­ta­veu d’ERC, Marta Vilalta, que va par­lar de com­pa­ti­bi­lit­zar-la amb el diàleg, per resu­mir el que pot molt ben ser el pal de paller sobre el qual pivoti un acord sobre la uni­tat estratègica a par­tir de la sentència del Suprem a l’1-O, aquesta tar­dor. La fórmula de con­sens de Bar­galló con­sis­ti­ria en una res­posta que d’entrada sigui “clara, con­tun­dent, de con­fron­tació pacífica, democràtica, ins­ti­tu­ci­o­nal i al car­rer, i no pas d’accep­tació”. Ara bé, tenint clar que aquesta con­fron­tació “només pot tenir un objec­tiu: el diàleg, l’acord, fer un pas més”. “No arri­ba­rem al diàleg des de l’accep­tació, i el diàleg ens ha de dur a un acord defi­ni­tiu”, sen­ten­ci­ava per clau­su­rar la 51a cita de Prada, que ha mar­cat l’inici d’un altre curs polític deci­siu per al futur del país. El con­se­ller, el pri­mer que par­lava després de la con­ferència dimarts de Torra, ho deia, a més, després de picar l’ullet al pre­si­dent, amb qui recor­dava de manera simpàtica que té bona relació tot i que havia estat el seu edi­tor, i de fer una con­tun­dent defensa, sense cap matís, de les posi­ci­ons que puguin expres­sar tots i cadas­cun dels pre­sos i exi­li­ats polítics.

El camí sem­bla mar­cat, perquè també l’excon­se­ller Josep Huguet, amb els seus mati­sos, havia recep­tat dilluns una com­bi­nació simi­lar per sor­tir de l’atzu­cac estratègic del procés, una com­bi­nació que implica seguir amb el xoc ins­ti­tu­ci­o­nal –no pas deso­bediència, que ha de ser civil– per defen­sar les ins­ti­tu­ci­ons i els grans con­sen­sos, i mirar d’atu­rar els abu­sos que arri­ben de Madrid, men­tre la soci­e­tat camina cap a una mobi­lit­zació més efec­tista, amb tàcti­ques de no-coo­pe­ració i no-violència que aca­bin pres­si­o­nant tots els grans poders de l’Estat, i a la fi el seu govern, per seure a la taula de diàleg.

Bar­galló venia pre­ci­sa­ment de visi­tar la vigília l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell a la presó del Cat­llar, i va apro­fi­tar per ver­ba­lit­zar una de les hipòtesis que cor­ren entre els pre­sos polítics. “Si hi ha elec­ci­ons anti­ci­pa­des, és evi­dent que retar­da­ran la sentència”, expo­sava Bar­galló, que asse­nya­lava com a dates més fac­ti­bles a parer seu el setem­bre o el desem­bre. És clar que també hi volia subrat­llar la visió que en tenen des de dins dels murs. “Estem en la des­es­pe­rança de saber quan comença la pro­pera espera”, venia a refle­xi­o­nar, en boca de la mateixa For­ca­dell.

El con­se­ller d’Edu­cació, el quart mem­bre de l’exe­cu­tiu que ha visi­tat Prada després de la de Salut, Marina Vergés; la de Cul­tura, Mariàngela Vila­llonga, i el mateix pre­si­dent Torra, apro­fi­tava per fer una defensa del pes polític de l’UCE, i en des­ta­cava la facul­tat de ser “un dels pocs llocs on la consciència de Països Cata­lans es du a la pràctica”. En aquest sen­tit, agraïa el suport que en els últims anys ha donat al procés i als pre­sos el Con­sell Depar­ta­men­tal dels Piri­neus Ori­en­tals –ahir la seva repre­sen­tant, la con­se­llera Mag­da­lena Gar­cia Vidal, subrat­llava “l’espai de lli­ber­tat, reflexió i estudi” que és l’UCE i lamen­tava que Europa “tan­qui els ulls” davant la “crisi major a Espa­nya”–, men­tre envi­ava un retret nítid. “Li agraïm allò que no han fet els governs de les Illes ni el País Valencià, ni el Par­la­ment de les Illes ni el País Valencià, i és bo reconèixer-ho en aquest marc”, etzi­bava Bar­galló.

Com a prèvia de la clau­sura, va rebre el premi Canigó a la seva tra­jectòria de 35 anys l’edi­tor valencià Vicent Olmos, que va fer una con­tun­dent defensa de la his­to­ri­o­gra­fia pròpia, i en la llen­gua pròpia, dels Països Cata­lans.

LES FRASES DEL CONSELLER JOSEP BARGALLÓ

Són elements indissociables: no arribarem al diàleg des de l’acceptació, i el diàleg ens ha de dur a un acord definitiu
No hi ha d’haver cap dubte, ni un, sobre cap exiliat ni cap pres polític, sobre les seves actuacions, opinions i escrits
La vida a la presó és esperar, i la propera espera s’allarga, perquè és l’espera del recurs i d’anar a Europa i de sortir

L’UCE, més tret de sortida del curs polític que mai

L’UCE tanca amb un nombre d’alumnes a l’alça, que supera els 700, un 1,7% més que l’any passat, amb un repunt del País Valencià gràcies a un nombrós grup de la Universitat d’Alacant. El rector, Jordi Casassas, valorava a més l’augment de les estades completes, fet que denota una “fidelització” dels participants. L’edició ha tingut enguany un pressupost de 520.000 euros, un 10% més que l’any passat, per bé que a última hora es va haver de retallar un dia per la falta d’algunes subvencions (que constitueixen un 70% dels ingressos), entre les quals la de l’Ajuntament de Barcelona. “No acaba d’entendre la seva capitalitat dins dels Països Catalans”, lamentava el gerent, Joan Maluquer. En tot cas, el bon funcionament del finançament semiprivat de la primera part, que es va fer al juliol a Manresa, en forma de petites aportacions empresarials, fa que de cara a l’any vinent pensin “explorar” la via de la col·laboració del teixit del país, a través per exemple de la Cambra de Barcelona.

Els responsables fan un bon balanç del gran i variat nivell acadèmic dels cursos, en què han estat pioners, per exemple, en l’àrea de gènere, així com de la rellevància que ha recuperat Prada com a “campana de ressonància” de les reflexions que marquen l’inici del curs polític, amb la presència enguany de diverses autoritats, com el president Torra, que han contribuït a la “reformulació del procés”, segons Casassas. En el vessant negatiu, els responsables no amaguen la preocupació per algunes pintades a les instal·lacions i episodis de botellón a la nit que no volen que posin en perill el futur al Liceu Renouvier, un indret històric on estan limitats per créixer, però on volen poder renovar la continuïtat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.