Escòcia planta cara

Tot i que la classe política britànica encara païa ahir l’astuta mani­o­bra del pri­mer minis­tre Boris John­son de sus­pen­dre el Par­la­ment per impe­dir que l’opo­sició eviti un Bre­xit dur, les reac­ci­ons dels con­tra­ris a una sor­tida sense acord de la UE no es van fer espe­rar. La més con­tun­dent va venir d’Escòcia. Pri­mer, per la dimissió de Ruth David­son, la líder dels con­ser­va­dors esco­ce­sos, que va ser clau en la victòria tory en les elec­ci­ons gene­rals del 2017, i, després, per la vista cele­brada ahir en un tri­bu­nal d’Edim­burg per deci­dir sobre la lega­li­tat de tan­car el Par­la­ment de West­mins­ter.

La renúncia de David­son ha estat un cop molt dur per als uni­o­nis­tes esco­ce­sos, ja que se li atribuïa haver can­viat el destí del Par­tit Con­ser­va­dor a Escòcia en obte­nir 13 dipu­tats en les elec­ci­ons gene­rals del 2017. Fins ales­ho­res només en tenien un. I aquests 13 dipu­tats esco­ce­sos van ser clau perquè The­resa May es pogués man­te­nir en el poder, jun­ta­ment amb els 10 uni­o­nis­tes nord-irlan­de­sos que li van donar la majo­ria.

Però David­son va acon­se­guir el que sem­blava impos­si­ble ales­ho­res: fre­nar els naci­o­na­lis­tes de Nicola Stur­geon, que en els ante­ri­ors comi­cis van acon­se­guir pràcti­ca­ment tots els escons. A més, Stur­geon havia plan­te­jat les elec­ci­ons del 2017 en clau inde­pen­den­tista.

David­son, però, era també una de les més ferot­ges opo­si­to­res al Bre­xit i, en espe­cial, al pro­po­sat per John­son. La seva per­so­na­li­tat era clau per als uni­o­nis­tes, amb el seu dis­curs mode­rat, en qual­se­vol futur referèndum inde­pen­den­tista a Escòcia. Ahir David­son va al·legar motius fami­li­ars i polítics per pren­dre la decisió.

“Tot i que mai no he ama­gat el con­flicte que sento sobre el Bre­xit, he inten­tat que el nos­tre par­tit reco­ne­gui i res­pecti el resul­tat del referèndum [euro­peu]”, va decla­rar ahir. No va voler ata­car John­son i va dema­nar que si acon­se­gueix un nou acord amb la UE li donin suport.

En aquest sen­tit, la pri­mera minis­tra esco­cesa va rei­te­rar ahir que la sus­pensió del Par­la­ment fa que la inde­pendència d’Escòcia sigui l’única sor­tida pos­si­ble. Va dir que el suport per dei­xar de ser part del Regne Unit s’estava incre­men­tant cada dia. “Tan­car el Par­la­ment per forçar a una sor­tida sense acord no és democràcia, és una dic­ta­dura”, va denun­ciar Stur­geon, que hi va afe­gir: “Si els dipu­tats no s’unei­xen la set­mana vinent per atu­rar John­son, ales­ho­res sig­ni­fi­carà que la democràcia ha mort.” També va dir que un dia mira­ran enrere i veu­ran que el dia que John­son va sus­pen­dre el Par­la­ment “va ser el dia que la inde­pendència d’Escòcia es va con­ver­tir en ine­vi­ta­ble”. S’espera que Stur­geon con­vo­qui la nova con­sulta sobi­ra­nista esco­cesa abans de mit­jan any vinent. El suport a la inde­pendència supera el 50% des que John­son va arri­bar al poder, el 24 de juliol.

També ahir es va fer la vista en un tri­bu­nal civil d’Edim­burg per deci­dir sobre la lega­li­tat de la decisió de John­son. La demanda va ser pre­sen­tada el mes pas­sat per 75 dipu­tats britànics lide­rats pel Par­tit Naci­o­na­lista Escocès (SNP) i pels libe­ral­demòcra­tes en pre­visió que John­son pren­dria el camí que final­ment ha pres.

El repre­sen­tant de l’acu­sació va decla­rar davant la jut­gessa que “els poders de l’exe­cu­tiu no son il·limi­tats o sense res­tric­ci­ons” i hi va afe­gir: “No vivim en un estat tota­li­tari.” A més, va dir que la sus­pensió del Par­la­ment sig­ni­fi­cava una “negació de la res­pon­sa­bi­li­tat política” i que és incons­ti­tu­ci­o­nal.

Men­tres­tant, a West­mins­ter, els par­tits de l’opo­sició inten­ten unir-se de cara a dimarts, quan es reo­brirà el Par­la­ment, per mirar de tra­mi­tar una legis­lació que freni el pla de John­son. Han de dema­nar una sessió extra­or­dinària i no els queda temps.

Una altra opció seria que el líder de l’opo­sició, Jeremy Corbyn, pre­sentés una moció de cen­sura con­tra John­son. Li cal­dria el suport del rebels con­ser­va­dors euro­peis­tes. Aquests, tot i que volen fer fora John­son, no volen faci­li­tar l’arri­bada al poder dels labo­ris­tes, i encara menys de l’extrema esquerra de Corbyn. Una moció duria a la con­vo­catòria d’elec­ci­ons i l’única alter­na­tiva a John­son seria Corbyn.

D’altra banda, més d’un milió de britànics han fir­mat una petició popu­lar perquè es debati al Par­la­ment el tan­ca­ment de la cam­bra.