Política

Escòcia planta cara

Dimiteix la líder conservadora escocesa, clau en la victòria ‘tory’ del 2017, enmig de la commoció per la suspensió del Parlament

Un tribunal civil d’Edimburg decidirà avui si és legal tancar Westminster

Tot i que la classe política britànica encara païa ahir l’astuta mani­o­bra del pri­mer minis­tre Boris John­son de sus­pen­dre el Par­la­ment per impe­dir que l’opo­sició eviti un Bre­xit dur, les reac­ci­ons dels con­tra­ris a una sor­tida sense acord de la UE no es van fer espe­rar. La més con­tun­dent va venir d’Escòcia. Pri­mer, per la dimissió de Ruth David­son, la líder dels con­ser­va­dors esco­ce­sos, que va ser clau en la victòria tory en les elec­ci­ons gene­rals del 2017, i, després, per la vista cele­brada ahir en un tri­bu­nal d’Edim­burg per deci­dir sobre la lega­li­tat de tan­car el Par­la­ment de West­mins­ter.

La renúncia de David­son ha estat un cop molt dur per als uni­o­nis­tes esco­ce­sos, ja que se li atribuïa haver can­viat el destí del Par­tit Con­ser­va­dor a Escòcia en obte­nir 13 dipu­tats en les elec­ci­ons gene­rals del 2017. Fins ales­ho­res només en tenien un. I aquests 13 dipu­tats esco­ce­sos van ser clau perquè The­resa May es pogués man­te­nir en el poder, jun­ta­ment amb els 10 uni­o­nis­tes nord-irlan­de­sos que li van donar la majo­ria.

Però David­son va acon­se­guir el que sem­blava impos­si­ble ales­ho­res: fre­nar els naci­o­na­lis­tes de Nicola Stur­geon, que en els ante­ri­ors comi­cis van acon­se­guir pràcti­ca­ment tots els escons. A més, Stur­geon havia plan­te­jat les elec­ci­ons del 2017 en clau inde­pen­den­tista.

David­son, però, era també una de les més ferot­ges opo­si­to­res al Bre­xit i, en espe­cial, al pro­po­sat per John­son. La seva per­so­na­li­tat era clau per als uni­o­nis­tes, amb el seu dis­curs mode­rat, en qual­se­vol futur referèndum inde­pen­den­tista a Escòcia. Ahir David­son va al·legar motius fami­li­ars i polítics per pren­dre la decisió.

“Tot i que mai no he ama­gat el con­flicte que sento sobre el Bre­xit, he inten­tat que el nos­tre par­tit reco­ne­gui i res­pecti el resul­tat del referèndum [euro­peu]”, va decla­rar ahir. No va voler ata­car John­son i va dema­nar que si acon­se­gueix un nou acord amb la UE li donin suport.

En aquest sen­tit, la pri­mera minis­tra esco­cesa va rei­te­rar ahir que la sus­pensió del Par­la­ment fa que la inde­pendència d’Escòcia sigui l’única sor­tida pos­si­ble. Va dir que el suport per dei­xar de ser part del Regne Unit s’estava incre­men­tant cada dia. “Tan­car el Par­la­ment per forçar a una sor­tida sense acord no és democràcia, és una dic­ta­dura”, va denun­ciar Stur­geon, que hi va afe­gir: “Si els dipu­tats no s’unei­xen la set­mana vinent per atu­rar John­son, ales­ho­res sig­ni­fi­carà que la democràcia ha mort.” També va dir que un dia mira­ran enrere i veu­ran que el dia que John­son va sus­pen­dre el Par­la­ment “va ser el dia que la inde­pendència d’Escòcia es va con­ver­tir en ine­vi­ta­ble”. S’espera que Stur­geon con­vo­qui la nova con­sulta sobi­ra­nista esco­cesa abans de mit­jan any vinent. El suport a la inde­pendència supera el 50% des que John­son va arri­bar al poder, el 24 de juliol.

També ahir es va fer la vista en un tri­bu­nal civil d’Edim­burg per deci­dir sobre la lega­li­tat de la decisió de John­son. La demanda va ser pre­sen­tada el mes pas­sat per 75 dipu­tats britànics lide­rats pel Par­tit Naci­o­na­lista Escocès (SNP) i pels libe­ral­demòcra­tes en pre­visió que John­son pren­dria el camí que final­ment ha pres.

El repre­sen­tant de l’acu­sació va decla­rar davant la jut­gessa que “els poders de l’exe­cu­tiu no son il·limi­tats o sense res­tric­ci­ons” i hi va afe­gir: “No vivim en un estat tota­li­tari.” A més, va dir que la sus­pensió del Par­la­ment sig­ni­fi­cava una “negació de la res­pon­sa­bi­li­tat política” i que és incons­ti­tu­ci­o­nal.

Men­tres­tant, a West­mins­ter, els par­tits de l’opo­sició inten­ten unir-se de cara a dimarts, quan es reo­brirà el Par­la­ment, per mirar de tra­mi­tar una legis­lació que freni el pla de John­son. Han de dema­nar una sessió extra­or­dinària i no els queda temps.

Una altra opció seria que el líder de l’opo­sició, Jeremy Corbyn, pre­sentés una moció de cen­sura con­tra John­son. Li cal­dria el suport del rebels con­ser­va­dors euro­peis­tes. Aquests, tot i que volen fer fora John­son, no volen faci­li­tar l’arri­bada al poder dels labo­ris­tes, i encara menys de l’extrema esquerra de Corbyn. Una moció duria a la con­vo­catòria d’elec­ci­ons i l’única alter­na­tiva a John­son seria Corbyn.

D’altra banda, més d’un milió de britànics han fir­mat una petició popu­lar perquè es debati al Par­la­ment el tan­ca­ment de la cam­bra.

Com es pot aturar la sortida sense acord?

Hi ha diverses vies per evitar una sortida sense acord del Regne Unit de la UE el 31 d’octubre, segons informava ahir el diari britànic The Guardian. Quan el Parlament torni de les vacances d’estiu el 3 de setembre, una de les primeres decisions clau serà si el laborista Jeremy Corbyn, presenta una moció de confiança contra Boris Johnson.

Vot de confiança

Si Corbyn guanya, per a la qual cosa haurà d’intentar convèncer diversos diputats conservadors perquè votin contra el seu propi govern, el líder laborista i els contraris a Johnson disposaran de 14 dies per reunir una majoria alternativa per formar un nou executiu. Corbyn s’ha ofert a presidir-lo amb l’objectiu de demanar una pròrroga addicional a la UE de l’article 50 i després de convocar eleccions.

Si Corbyn i la resta de l’oposició són incapaços de configurar una alternativa, hi haurà eleccions. Però això no es garantia que s’eviti una sortida sense acord, ja que, segons tots els sondejos, Johnson podria guanyar per amplia majoria i aplicar el Brexit dur.

Renegociació

L’alternativa a una moció de confiança és continuar amb el pla de Johnson. Suspensió del Parlament i represa de les sessions, el 14 d’octubre, amb el discurs de la reina en què es fixen les prioritats del govern, en aquest cas de Johnson. Tres dies després, el primer ministre assistirà al Consell Europeu, en què voldria que els Vint-i-set s’obrissin a negociar un nou acord. Si la UE no acceptés renegociar el pla acordat amb l’anterior primera ministra, Theresa May, el Regne Unit deixaria el bloc comunitari el 31 d’octubre sense acord.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.