“Cal repensar Parc d’Empordà però fer-ho bé”

La meva pro­posta ini­cial va ser de for­mar un govern com­par­tit de tots els grups polítics que ens vam pre­sen­tar. Jo encapçalava la llista més votada però ningú tenia majo­ria abso­luta. La pro­posta era que jo pre­si­deixi l’Ajun­ta­ment però que hi siguem tots. No va ser pos­si­ble perquè la segona força més votada, Som Gent de Pau-AM, va posar unes con­di­ci­ons inac­cep­ta­bles. En canvi hem arri­bat a un acord amb Pau hi Gua­nya i hem pogut for­mar un govern molt cohe­si­o­nat en què com­par­tim uns matei­xos objec­tius.

La idea és que el model és bo, els anys de govern de Blanch han fet el que és aquest poble avui, cal aga­far aquesta herència i pro­jec­tar-ho cap enda­vant. Hem fet molts esforços durant anys, tenim un bon cen­tre cívic, gimnàs, tea­tre, equi­pa­ments espor­tius... Ara hem d’acon­se­guir donar ren­di­bi­li­tat social a aquests equi­pa­ments, pen­sar en el dia a dia, els ser­veis a les per­so­nes. Però el repte més impor­tant que tenim és adap­tar les nor­mes sub­sidiàries que daten del 1991 i fer un nou POUM.

Tenim dos parcs natu­rals, el 80% del terme muni­ci­pal no és edi­fi­ca­ble, és pro­te­git com a parc natu­ral o zona agrícola; tenim un ter­ri­tori agrícola, de vinya, oli­vera, rama­de­ria, la pri­mera empresa de Pau és la coo­pe­ra­tiva. Això és un poten­cial i ho volem man­te­nir.

Tenim aquesta llosa d’una zona urba­nit­za­ble que no s’ha desen­vo­lu­pat; és fruit d’una pla­ni­fi­cació antiga, un pla par­cial apro­vat des del 1995. Cal repen­sar si això ha de con­ti­nuar vàlid o no, però ho hem de fer amb totes les garan­ties. El govern té clar que cal dema­nar la impli­cació de la Gene­ra­li­tat per deci­dir com ho fem. Hi ha uns pro­mo­tors que tenen uns drets que la Gene­ra­li­tat els admet, no n’hi ha prou que l’Ajun­ta­ment digui prou. Tenim clar el model de poble que volem, tenim una urba­nit­zació on que­den par­cel·les per ven­dre, habi­tatge deso­cu­pat i per reha­bi­li­tar al nucli antic. Cal ocu­par més ter­ri­tori amb noves cons­truc­ci­ons? Pen­sem-ho.

És un altre repte impor­tant. El 2002 el nos­tre pro­jecte de depu­ra­dora estava a la llista, el 2008 es va repro­gra­mar però havia arri­bat la crisi. Aquest juliol s’ha tor­nat a pres­su­pos­tar la redacció del pro­jecte. Estem par­lant amb l’ACA i hi ha el com­promís de des­en­ca­llar-ho. Només tenim un decan­ta­dor dels anys setanta que ha que­dat obso­let.

Un altre tema que voldríem des­en­ca­llar és el de la finca Torre Mor­nau. Avui és pro­pi­e­tat de l’Inca­sol. S’hi podria fer mol­tes coses, recu­pe­rar el valor que tenia en el seu entorn; pot ser un cen­tre d’inter­pre­tació del ter­ri­tori, com­bi­nar-ho com a cen­tre de dia. Hi ha idees i s’ha de fer amb la Gene­ra­li­tat perquè va més enllà del muni­cipi, és d’interès comar­cal i del parc natu­ral.