Brots verds

Ente­nem l’expressió brots verds quan s’obser­ven petits crei­xe­ments o opor­tu­ni­tats, nor­mal­ment després d’una crisi o de situ­a­ci­ons com­ple­xes. Molt uti­lit­zat en eco­no­mia quan, després de moments com­pli­cats, comen­cen a sor­gir opor­tu­ni­tats. En aquest espai, però, uti­lit­zaré brots verds per deta­llar alguns moments que han succeït recent­ment en el marc de la política, a favor de la democràcia, de la par­ti­ci­pació i de l’expressió popu­lar, enfront de la volun­tat d’anar cap a l’auto­ri­ta­risme.

Em refe­reixo al que ha succeït a Itàlia amb la crisi política pro­vo­cada per la insistència de Sal­vini de tren­car el govern i con­vo­car elec­ci­ons, pen­sant que les gua­nya­ria, atès que les enques­tes pre­ve­ien una victòria del seu par­tit extre­mista, i així poder exer­cir el seu auto­ri­ta­risme sense límits. Però la volun­tat dels altres par­tits, la pressió popu­lar i el com­promís del cap de govern, Giu­seppe Conte, han pro­pi­ciat no con­vo­car elec­ci­ons i cons­truir un govern democràtic, allu­nyant el fan­tasma de l’extrema dreta, i apos­tant per refer els ponts amb la Unió Euro­pea.

D’altra banda, al Regne Unit, la volun­tat ina­mo­vi­ble del pri­mer minis­tre, Boris John­son, que ha acon­se­guit tan­car el Par­la­ment durant cinc set­ma­nes amb la fina­li­tat de limi­tar o, millor dit, evi­tar l’acció dels repre­sen­tants del poble, i ha apos­tat per un Bre­xit dur, si la UE no rec­ti­fi­cava la seva pro­posta, se n’ha anat en orris per la con­tun­dent res­posta dels par­la­men­ta­ris, fins i tot alguns del par­tit de John­son, que han evi­tat que el man­da­tari pogués avançar cap a un Bre­xit sense acord el 31 d’octu­bre i tam­poc pogués con­vo­car elec­ci­ons. Per tant, és un altre cas en què els repre­sen­tats dels ciu­ta­dans, els par­la­men­ta­ris, han fre­nat acti­tuds auto­ritàries, i el que és tant o més impor­tant: han atu­rat els efec­tes nefas­tos per a l’eco­no­mia i la soci­e­tat que hau­ria pro­vo­cat el Bre­xit sense acord. Espe­rem que John­son hagi après la lliçó i no es tre­gui alguna altra argúcia per acon­se­guir el seu objec­tiu, que és sor­tir de la UE sigui com sigui i al preu que sigui.

I en una altra part del pla­neta, a Hong Kong, també ha succeït quel­com simi­lar, perquè la cap del govern, ali­ne­ada amb Pequín, ha reti­rat, després de tres mesos de for­tes pro­tes­tes dels ciu­ta­dans i de mol­tes deten­ci­ons, la llei que per­me­tria extra­dir a la República Popu­lar de la Xina acti­vis­tes o acu­sats de Hong Kong, tot ple­gat impen­sa­ble trac­tant-se d’un govern satèl·lit de Pequín, que nor­mal­ment no accepta les pres­si­ons popu­lars.

Tant de bo aquests fets en què han gua­nyat la democràcia, la pressió popu­lar i la volun­tat de diàleg, aquests brots verds, tin­guin con­tinuïtat en altres parts d’Europa, a casa nos­tra també, i del pla­neta. De fet, es tracta d’actuar amb els valors que defi­nei­xen la UE i que estan deta­llats en la carta dels drets fona­men­tals i en l’arti­cle 2 del trac­tat de la Unió Euro­pea, com són el res­pecte a la dig­ni­tat humana, la lli­ber­tat, la democràcia, la igual­tat, l’estat de dret i el res­pecte als drets humans, i apos­tar pel diàleg i la nego­ci­ació política.