Torra: “Catalunya serà allò que vulguin els catalans”

“Catalunya serà allò que vulguin els catalans. No en tingueu cap dubte.” El president de la Generalitat, Quim Torra, va convertir ahir el tradicional missatge institucional amb motiu de la Diada en una defensa contundent del dret del país a exercir l’autodeterminació, com accepta fins al 80% de la seva població segons totes les enquestes, i ho va fer, a més, parafrasejant una sentència que el llavors príncep i ara rei espanyol Felip VI va pronunciar un llunyà 20 d’abril de 1990 en la seva primera visita oficial al Parlament. “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”, va dir aleshores l’hereu de la corona, en un discurs als antípodes del que ell mateix, avui amb els índexs de popularitat al país per terra, va pronunciar el 3-O del 2017, que s’ha utilitzat com a ariet de l’unionisme judicial, polític i mediàtic contra les aspiracions sobiranistes. “Som al segle XXI, per més que alguns s’entestin a tornar al XIX o, fins i tot, al XVIII. I totes les lluites democràtiques i pacífiques han de poder reeixir si tenen el suport de la majoria dels ciutadans”, reblava ahir Torra.

El president feia èmfasi en això, lligar la causa sobiranista a la democràtica: davant el “setge llarg i penós” que avui pateix a Catalunya, assegurava, la democràcia “és i serà” la resposta dels catalans. “I la que exigim a tothom”, hi afegia, en una clara apel·lació als unionistes, i sobretot al govern espanyol en funcions, que fins ara ha menystingut, si no seguit reprimint, les demandes majoritàries que arriben del país. Per això Torra reivindicava ahir el dret que els catalans puguin ser ciutadans d’un estat “per voluntat i adhesió a un projecte de país”, i no pas “per imposició o repressió”. És a dir, refermava el dret que tenen a “resoldre la disjuntiva” de l’única manera que creu que es pot fer: exercint un dret, el d’autodeterminació, que “pertany únicament i exclusivament als pobles”. “Res ni ningú pot aturar el desig de llibertat d’un poble solidari, obert, just i determinat”, proclamava.

En un discurs enregistrat a la tarda al saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, i emès a la nit a la televisió, el president va instar a posar la mirada tant en un present que exigeix atendre “una munió de desafiaments, particulars i globals” –i que “no és com voldríem”, admetia– però també en un futur que, lamentava, “ens és negat sistemàticament com si no depengués de nosaltres”. Per això va animar la ciutadania a encarar els propers temps “amb determinació i coratge, amb intel·ligència i caràcter, amb generositat i unitat, amb iniciativa i convicció, i amb serenitat i ambició”. “Tota l’ambició col·lectiva del món”, insistia. És en aquest sentit que feia una crida a sortir avui al carrer a proclamar el “compromís innegociable i complet amb la democràcia, els drets socials, civils i polítics, i amb la bandera de la llibertat”. “Us convido a fer-ho sabent que, si encara no som lliures, és perquè encara no hem acabat el camí. Us demano que no ens aturem i que avancem plegats”, apel·lava, per tancar el missatge.

Un final, de fet, que lligava amb l’inici, quan el president va exhibir la seva faceta d’apassionat de la història i la cultura –va citar des del poeta Lluís Solà fins a Lluís Llach, passant per Mercè Rodoreda– per afirmar que la Diada “no és cap lament”, ja que “no commemora pas cap derrota”. Ans al contrari, segons ell el que fa és “recordar la determinació, tenacitat i persistència” històrica dels catalans en la seva lluita per les llibertats, trets que permeten celebrar cada Onze de Setembre “com una renovació permanent d’aquest compromís de ciutadania per construir una societat més justa, cohesionada, solidària i lliure”. “No commemorem cap derrota perquè no hem estat pas vençuts”, insistia Torra, per cloure: “Disposem-nos, per tant, a celebrar la vitalitat i el tremp d’un poble que no es deixa doblegar i que mira endavant sense por.”