Política

Torra: “Catalunya serà allò que vulguin els catalans”

El president fixa en el missatge de la Diada l’autodeterminació com a dret “exclusiu dels pobles” que caldrà exercir de nou

Anima a sortir avui i a continuar perquè el país “encara no ha acabat el camí”

“Cata­lu­nya serà allò que vul­guin els cata­lans. No en tin­gueu cap dubte.” El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, va con­ver­tir ahir el tra­di­ci­o­nal mis­satge ins­ti­tu­ci­o­nal amb motiu de la Diada en una defensa con­tun­dent del dret del país a exer­cir l’auto­de­ter­mi­nació, com accepta fins al 80% de la seva població segons totes les enques­tes, i ho va fer, a més, para­fra­se­jant una sentència que el lla­vors príncep i ara rei espa­nyol Felip VI va pro­nun­ciar un llunyà 20 d’abril de 1990 en la seva pri­mera visita ofi­cial al Par­la­ment. “Cata­lu­nya serà el que els cata­lans vul­guin que sigui”, va dir ales­ho­res l’hereu de la corona, en un dis­curs als antípodes del que ell mateix, avui amb els índexs de popu­la­ri­tat al país per terra, va pro­nun­ciar el 3-O del 2017, que s’ha uti­lit­zat com a ariet de l’uni­o­nisme judi­cial, polític i mediàtic con­tra les aspi­ra­ci­ons sobi­ra­nis­tes. “Som al segle XXI, per més que alguns s’entes­tin a tor­nar al XIX o, fins i tot, al XVIII. I totes les llui­tes democràtiques i pacífiques han de poder reei­xir si tenen el suport de la majo­ria dels ciu­ta­dans”, reblava ahir Torra.

El pre­si­dent feia èmfasi en això, lli­gar la causa sobi­ra­nista a la democràtica: davant el “setge llarg i penós” que avui pateix a Cata­lu­nya, asse­gu­rava, la democràcia “és i serà” la res­posta dels cata­lans. “I la que exi­gim a tot­hom”, hi afe­gia, en una clara apel·lació als uni­o­nis­tes, i sobre­tot al govern espa­nyol en fun­ci­ons, que fins ara ha menys­tin­gut, si no seguit repri­mint, les deman­des majo­ritàries que arri­ben del país. Per això Torra rei­vin­di­cava ahir el dret que els cata­lans puguin ser ciu­ta­dans d’un estat “per volun­tat i adhesió a un pro­jecte de país”, i no pas “per impo­sició o repressió”. És a dir, refer­mava el dret que tenen a “resol­dre la dis­jun­tiva” de l’única manera que creu que es pot fer: exer­cint un dret, el d’auto­de­ter­mi­nació, que “per­tany única­ment i exclu­si­va­ment als pobles”. “Res ni ningú pot atu­rar el desig de lli­ber­tat d’un poble soli­dari, obert, just i deter­mi­nat”, pro­cla­mava.

En un dis­curs enre­gis­trat a la tarda al saló Verge de Mont­ser­rat del Palau de la Gene­ra­li­tat, i emès a la nit a la tele­visió, el pre­si­dent va ins­tar a posar la mirada tant en un pre­sent que exi­geix aten­dre “una munió de des­a­fi­a­ments, par­ti­cu­lars i glo­bals” –i que “no és com voldríem”, adme­tia– però també en un futur que, lamen­tava, “ens és negat sis­temàtica­ment com si no depengués de nosal­tres”. Per això va ani­mar la ciu­ta­da­nia a enca­rar els pro­pers temps “amb deter­mi­nació i coratge, amb intel·ligència i caràcter, amb gene­ro­si­tat i uni­tat, amb ini­ci­a­tiva i con­vicció, i amb sere­ni­tat i ambició”. “Tota l’ambició col·lec­tiva del món”, insis­tia. És en aquest sen­tit que feia una crida a sor­tir avui al car­rer a pro­cla­mar el “com­promís inne­go­ci­a­ble i com­plet amb la democràcia, els drets soci­als, civils i polítics, i amb la ban­dera de la lli­ber­tat”. “Us con­vido a fer-ho sabent que, si encara no som lliu­res, és perquè encara no hem aca­bat el camí. Us demano que no ens atu­rem i que avan­cem ple­gats”, apel·lava, per tan­car el mis­satge.

Un final, de fet, que lli­gava amb l’inici, quan el pre­si­dent va exhi­bir la seva faceta d’apas­si­o­nat de la història i la cul­tura –va citar des del poeta Lluís Solà fins a Lluís Llach, pas­sant per Mercè Rodo­reda– per afir­mar que la Diada “no és cap lament”, ja que “no com­me­mora pas cap der­rota”. Ans al con­trari, segons ell el que fa és “recor­dar la deter­mi­nació, tena­ci­tat i per­sistència” històrica dels cata­lans en la seva lluita per les lli­ber­tats, trets que per­me­ten cele­brar cada Onze de Setem­bre “com una reno­vació per­ma­nent d’aquest com­promís de ciu­ta­da­nia per cons­truir una soci­e­tat més justa, cohe­si­o­nada, solidària i lliure”. “No com­me­mo­rem cap der­rota perquè no hem estat pas vençuts”, insis­tia Torra, per cloure: “Dis­po­sem-nos, per tant, a cele­brar la vita­li­tat i el tremp d’un poble que no es deixa doble­gar i que mira enda­vant sense por.”

LES FRASES

La Diada Nacional de Catalunya no commemora cap derrota, perquè no hem estat pas vençuts
Volem ser ciutadans per voluntat, per adhesió a un projecte de país que ens satisfaci
Quim Torra
president de la generalitat

El TSJC i el Parlament mantenen les mateixes dates

M. piulachs

El 25 i el 26 de setembre hi haurà ple al Parlament, per fer el debat de política general, i al TSJC el judici al president Torra, acusat de desobediència per no haver retirat el llaç groc del balcó de la Generalitat en dates electorals. Així ho van decidir ahir responsables de les dues institucions.

En el cas del Parlament: la mesa i la junta de portaveus ho van acordar per majoria dels grups sobiranistes. S’hi afegeix que aquest primer ple del període de sessions ja estava inclòs en el calendari que es va aprovar l’1 de juliol i que està publicat al BOPC. El debat començarà –s’indica– amb la intervenció del president Torra.

En el cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el lletrat de l’administració de justícia del TSJC Joaquim Martínez, en un decret dictat ahir, aclareix que no s’ha comès cap indefensió al president Torra, tal com exposa la seva defensa, el penalista Gonzalo Boye, per haver-se dictat el 31 de juliol la resolució per ordenar la causa i fixar la data del judici, “sense tenir en compte l’agenda del president”. Hi afegeix que la resolució de la lletrada del TSJC “és ajustada a dret” perquè per formar el tribunal calia buscar un jutge substitut, ja que els pocs que conformen la sala penal del TSJC ja havien participat en la instrucció o la sala d’apel·lacions del cas. Per això calia fixar la data per saber quin jutge substitut pot estar disponible. En aquest cas ha estat el segon de la llista: Joaquim Elías. Hi detalla que es van fixar el 25 i 26 de setembre després de “consultar l’agenda del Parlament, on a data d’avui [ahir] no hi ha cap activitat assenyalada”. I com que la fiscalia i l’acusació popular troben les dates correctes, i Torra no ha donat cap alternativa, les manté.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia