Política

la crònica

Una pluja democràtica a Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners va viure una particular jornada de protesta. La pluja, intensa durant bona part de l’acte celebrat a la capital de la Selva, no va ser un impediment per a la protesta d’un poble que es va rebel·lar, contrari a la sentència. Sobre les set de la tarda, juntament amb les primeres gotes d’aigua, desenes de persones sortien des de la plaça Farners cap a la plaça de l’U d’Octubre. Allà, paral·lelament, es començaven a concentrar els primers manifestants, que es resguardaven sota carpes instal·lades per l’ANC i Òmnium Cultural. Maria del Mar Bonet i el seu Què volen aquesta gent? eren la banda sonora que rebia els caminants, que començaven a omplir la plaça. Les cares de la gent eren confuses. Més enllà de la ràbia que provoca la condemna, es desprenia una sensació d’il·lusió derivada de l’escena que es vivia allà mateix. Mentre l’acte s’iniciava, minuts abans del que estava previst, el degoteig de gent era constant. Vàries generacions de vilatans anaven formant la imatge final de l’acte, que ompliria de gom a gom la plaça de l’U d’Octubre, obligant algunes persones a mirar-s’ho en segon pla des del carrer paral·lel.

Les generacions adultes feien retronar algunes estrofes de L’estaca i La gallineta just abans que els representants polítics sortissin de l’ajuntament, on s’havia celebrat un ple extraordinari urgent. Les seves intervencions es van haver d’aturar en diversos moments per culpa de les reaccions dels assistents. Especialment sonora va ser l’ovació que va brindar la població quan, en una lectura conjunta dels acords del ple, es va demanar la llibertat i amnistia de tots els presos polítics. Un esglai d’emoció i sorpresa va recórrer la plaça quan, per sorpresa dels assistents, Santa Coloma es va declarar territori sobirà depenent del Consell Local per la República. La resposta de la gent va ser unànime: “Llibertat presos polítics”.

La pluja cessava i l’acte arribava a la seva fi. Per tancar-lo, es va cantar Els segadors. Després, mentre es feia el silenci, la gent es va dividir entre els qui marxaven a casa amb cara de satisfacció i aquells que es preparaven per encartellar la ciutat. Tothom, però, tenia un objectiu comú: la llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.