I el foc es va fer l’amo i senyor

Els greus inci­dents que es van viure a Bar­ce­lona entre quarts de nou del ves­pre de dimarts i les dues de la mati­nada del dime­cres es van sal­dar amb més de dues-cen­tes fogue­res ence­ses al mig del car­rer. Va ser el colofó de festa inèdit a una mul­ti­tu­dinària i pacífica mani­fes­tació con­vo­cada per l’ANC i Òmnium Cul­tu­ral que havia con­gre­gat 40.000 per­so­nes, mol­tes de les quals hi van acu­dir amb espel­mes, tal com l’orga­nit­zació havia dema­nat i com s’havia fet en una de les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons per recla­mar la lli­ber­tat dels pre­sos polítics.

El que havia estat un acte pacífic i de no-violència, com totes les mani­fes­ta­ci­ons que han orga­nit­zat les dues enti­tats sobi­ra­nis­tes, va esde­ve­nir amb pocs minuts en un camp de bata­lla amb la poli­cia mos­trant molta hos­ti­li­tat, i agres­si­vi­tat, i una part del col·lec­tiu de mani­fes­tants, majo­ritària­ment joves, molts joves, opo­sant-hi resistència activa.

Fins avui, els més que efi­ci­ents ser­veis d’ordre de l’ANC i Òmnium havien estat capaços de con­tro­lar les mani­fes­ta­ci­ons, man­te­nint sem­pre el bon ambi­ent i la concòrdia, inclús en la difícil mani­fes­tació que es va fer a Madrid a prin­ci­pis d’any, i aïllant els vio­lents i pro­vo­ca­dors quan aquests es detec­ta­ven. Dimarts això no va anar així, i, el ser­vei d’ordre, el van exer­cir de manera efec­tiva els agents dels Mos­sos i del Cuerpo Naci­o­nal de Policía (CNP) quan ho van con­si­de­rar. Les mani­fes­ta­ci­ons de l’ANC i Òmnium sem­pre s’havien dis­solt de manera pacífica, i dimarts no va ser així.

Les càrre­gues poli­ci­als van començar per part del Mos­sos al car­rer Mallorca, expul­sant els mani­fes­tants cap al pas­seig de Gràcia, i van con­ti­nuar imme­di­a­ta­ment per part dels poli­cies esta­tals que car­re­ga­ven per pas­seig de Gràcia, en direcció Dia­go­nal. El movi­ment poli­cial va gene­rar un efecte de pinça sobre els mani­fes­tants, que van viure moments de pànic en sen­tir-se atra­pats entre dos fronts de poli­cies. El fet que el car­rer Mallorca estigués ple de gent, amb la capa­ci­tat de movi­ment reduïda, va gene­rar també molta tensió en témer que hi podria haver allaus o aglo­me­ra­ci­ons. El motiu apa­rent que va des­en­ca­de­nar la càrrega hau­ria estat la pro­vo­cació d’alguns mani­fes­tants i el llançament d’objec­tes a la poli­cia.

Una de les pre­gun­tes que dei­xen els fets de la nit de dimarts és què hi feien els agents de la poli­cia esta­tal cor­rent pel pas­seig de Gràcia, amb esco­pe­tes i por­res, quan la com­petència en ordre públic només els faculta a fer la vigilància d’edi­fi­cis esta­tals i sem­pre rere un pri­mer cordó que fan els Mos­sos. És a dir, que si algun cos poli­cial ha d’anar a l’encon­tre dels mani­fes­tants ha de ser la poli­cia de la Gene­ra­li­tat, men­tre que la poli­cia esta­tal queda dins d’un segon perímetre. Això és el que havia pas­sat fins ara en mani­fes­ta­ci­ons davant de la Pre­fec­tura de Via Laie­tana o la mateixa dele­gació del govern, a la con­fluència de Mallorca i Roger de Llúria, on hi havia con­vo­cat l’acte de l’ANC i Òmnium. Dimarts es va tren­car aquesta lògica i el paper del CNP va ser pri­mor­dial. Aquests dies a Cata­lu­nya la poli­cia esta­tal hi té des­ti­nats 1.200 agents de la uni­tat d’inter­venció poli­cial, inte­grats en 28 grups. Men­tre que la Guàrdia Civil dis­posa de 900 agents.

El model d’actu­ació poli­cial d’aquests dies es deci­deix i es pacta en el cen­tre de coor­di­nació cone­gut com a Cecor, ins­tal·lat a les dependències de la con­se­lle­ria d’Inte­rior. En aquest cen­tre, hi fan cap res­pon­sa­bles poli­ci­als de tots els cos­sos impli­cats en els dis­po­si­tius d’aquests dies. Ahir, un dels que hi va ser pre­sent va ser el gene­ral en cap de la Guàrdia Civil a Cata­lu­nya, Pedro Gar­rido, que la set­mana pas­sada va fer les polèmiques decla­ra­ci­ons en què adver­tia que tor­na­rien a actuar de la mateixa manera que ho van fer l’1 d’octu­bre del 2017. Sigui quin sigui el paper de Gar­rido en aquesta estratègia de coor­di­nació, el cert és que la bru­ta­li­tat poli­cial ha tor­nat aquests dies als car­rers de Bar­ce­lona. La diferència és que aquest cop en les acci­ons de repressió s’hi ha afe­git el cos dels Mos­sos, tot i que els seus alts res­pon­sa­bles van dei­xar plan­tat Gar­rido en l’acte en què va fer aque­lles decla­ra­ci­ons.

Hi ha una cir­cumstància que genera una rea­li­tat gro­tesca i que con­sis­teix en el fet que, quan més poli­cia hi ha dis­po­sada al car­rer per con­tro­lar els mili­tants sobi­ra­nis­tes, menys evi­dent és el lide­ratge del movi­ment inde­pen­den­tista, òbvi­a­ment afe­blit per l’ús que l’Estat espa­nyol ha fet de la presó o per l’obli­gació de l’exili. És a dir, quan més clara hau­ria de ser la res­posta, menys uni­tat d’acció hi ha. Durant els fets con­vul­sos de la tar­dor del 2017, els lide­rat­ges de Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez van res­sal­tar de manera nítida entre la mul­ti­tud que els iden­ti­fi­cava com a refe­rents de lluita no vio­lenta. Les seves con­sig­nes eren segui­des ofe­rint una apa­rença de movi­ment sota con­trol, incapaç de gene­rar imat­ges de violència urbana com les de dimarts. Les posi­ci­ons de resistència pacífica i deso­bediència civil són les que con­ti­nuen regint el movi­ment inde­pen­den­tista però l’apa­rició i con­so­li­dació de noves for­mes de lluita, com els CDR, i ara el Tsu­nami Democràtic, han gene­rat una lògica dis­persió del dis­curs i també de l’estratègia. Tot i que des dels CDR i també des del Tsu­nami es fan cri­des rei­te­ra­des a man­te­nir una acti­tud pacífica, el cert és que es tracta de movi­ments sense líders iden­ti­fi­ca­bles i que repre­sen­ten un punt d’inflexió en la lluita de l’inde­pen­den­tisme.

El desem­bar­ca­ment poli­cial a Cata­lu­nya i l’actu­ació de la poli­cia esta­tal als car­rers de les ciu­tats té una doble fina­li­tat. Per un cos­tat es vol desin­cen­ti­var el movi­ment de car­rer, fona­men­tal en el procés sobi­ra­nista, i per un altre cos­tat es fa ser­vir com a espan­tall davant la pos­si­bi­li­tat que s’apli­quin mesu­res polítiques fei­xu­gues per a l’auto­no­mia cata­lana, com ara la llei de segu­re­tat naci­o­nal i l’arti­cle 155 de la Cons­ti­tució Espa­nyola. És una evidència que són els matei­xos mem­bres del govern espa­nyol en fun­ci­ons els que es dedi­quen a agi­tar aquests temors. El minis­tre Fer­nando Grande-Mar­laska ahir va tor­nar a par­lar de la llei de segu­re­tat, posant-la damunt la taula, si bé va insis­tir que encara no ha arri­bat el moment d’apli­car-la. Per la seva part, el pre­si­dent, Pedro Sánchez, va reu­nir-se per sepa­rat amb els líders del PP i Cs amb una estratègia que tras­llada el mis­satge inequívoc que si la situ­ació no es pot con­tro­lar amb el reforç poli­cial que hi ha avui en dia, i la presència efec­tiva del CNP a Cata­lu­nya, sem­pre es pot fer amb altres ins­tru­ments.

Tot i l’evidència que la major presència de poli­cies espa­nyols a Cata­lu­nya no és una qüestió gratuïta, el con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, es va entos­su­dir ahir a defen­sar la vigència del model de segu­re­tat propi de Cata­lu­nya i que ara per ara es man­te­nen ple­nes les com­petències que li atri­bu­eix la legis­lació. Entre aques­tes hi ha les com­petències ple­nes en matèria d’ordre públic. Buch ho va argu­men­tar així en la seva com­pa­rei­xença d’ahir a la tarda, després d’un matí com­pli­cat de reu­ni­ons al Palau de la Gene­ra­li­tat amb el pre­si­dent Torra i altres con­se­llers. Buch va insis­tir que el que hi ha aquests dies és una sim­ple qüestió de coor­di­nació poli­cial i que les com­petències es man­te­nen intac­tes.

El que sí que és una evidència és que el des­ple­ga­ment dels anti­dis­tur­bis del CNP està lami­nant, si més no, les com­petències del Par­la­ment de Cata­lu­nya. La cam­bra de repre­sen­tació cata­lana va votar en el seu dia pro­hi­bir l’ús de les pilo­tes de goma que aquests dies s’estan dis­pa­rant repe­ti­da­ment pels car­rers de Bar­ce­lona. El des­ple­ga­ment d’aquest cos també pot difi­cul­tar la tasca de con­trol que el Par­la­ment, sem­pre molt exi­gent en matèria de segu­re­tat i lli­ber­tats indi­vi­du­als, ha fet de l’actu­ació de les for­ces de segu­re­tat a Cata­lu­nya.

L’incre­ment d’efec­tius de poli­cia al car­rer, i l’incre­ment de la violència uti­lit­zada, no ha fet desis­tir, fins ara, de la presència de mani­fes­tants al car­rer, que ahir van tor­nar a sor­tir de manera mas­siva. Tam­poc ha fet desis­tir els col·lec­tius que tre­ba­llen en la defensa dels drets humans, com és el cas d’Irídia, que ha fet un recull de pràcti­ques poli­ci­als il·legals que s’han detec­tat, ja sigui en les càrre­gues a l’aero­port o a Bar­ce­lona. En aquest sen­tit es parla de cops de porra al cap, a per­so­nes en situ­ació de vul­ne­ra­bi­li­tat, i també es denun­cia l’incom­pli­ment de la llei que obliga els agents a anar iden­ti­fi­cats amb una nume­ració con­creta, tant a la part fron­tal de l’uni­forme com a la part poste­rior. Aquest col·lec­tiu, i d’altres com ara Alerta Solidària, també ha denun­ciat el retorn de les pilo­tes de goma a Cata­lu­nya.