Ball de bastons

Del Bella Ciao al Torna, torna Serrallonga. Les cançons diuen molt de la revolució i, en aquest cas, en la seguda amb espelmes de Girona es va passar de l’himne de la resistència partisana –popularitzat entre la jovenalla com a banda sonora de la sèrie La Casa de Papel– al cant bandoler popular. Els músics de L’Escamot van convidar els concentrats, més de 9.000 persones, que durant dues hores van ocupar la Gran Via de Jaume I, on hi ha la Subdelegació del Govern espanyol, a entonar càntics entre la lectura de cartes dels presos.

Encesa d’espelmes i cants; l’esperit eucarístic impregnava la protesta. Des de la tarima, situada a l’encreuament amb el carrer Séquia, Sergi Font, president d’Òmnium Gironès, va invocar el ”Ho tornarem a fer” de Jordi Cuixart. Font va llegir la carta de Cuixart en la qual explicava com havien rebut la sentència: “L’única resposta és la reincidència.” Crits de “Fora el Borbó” es van sentir amb força a la Girona antimonàrquica quan Sergi Font, llegint Cuixart, va recordar que Felip VI és el principal responsable de la violència institucional. El text de Cuixart servia per tancar l’acte amb música; es poden manllevar himnes, però L’estaca i el cant d’Els segadors es canten amb més fermesa i convicció. Cuixart recordava que dilluns, feta pública la sentència, havia estat un dia “de gran autoestima” i exemple de “la lluita no-violenta com a protecció de les llibertats col·lectives”. Desconvocada la seguda, l’ANC Girona havia repartit uns 5.500 cartells de denúncia per “engalanar” la ciutat, sobretot les façanes i emblemes de les empreses de l’Íbex 35”. Els concentrats van dipositar les espelmes, algunes dibuixant llaços, ajuntant-les en cercles, per il·luminar l’asfalt, mentre marxaven o enganxaven cartells.

A la Subdelegació del Govern espanyol hi havia, des del vespre, un fort dispositiu policial amb l’accés pel carrer Bonastruc de Porta tallat. A dos quarts de nou, amb l’acte acabat, començava a tibar-se l’ambient a banda i banda de l’edifici; alguns dels manifestants, encaputxats, van començar a llançar espelmes i altres objectes al cordó policial dels Mossos, a més d’arrancar les tanques metàl·liques de protecció. Per megafonia, els agents van alertar que actuarien si no cessaven els llançaments. Al cap d’un quart d’hora, els Mossos van començar a dispersar els manifestants carregant per la Gran Via de Jaume I en direcció a l’Eixample, cap a la plaça de l’U d’Octubre i la Policía Nacional per la banda de Correus. Moltes corredisses i crits cap als carrers adjacents buscant refugi. Els més grans o els pares que esperaven els fills, de la concentració, recordaven haver corregut al mateix lloc durant la Transició. De les càrregues a les salves per dispersar la multitud, després va venir el llançament de projectils de foam, que van ferir un jove. La calma tensa va continuar bona part de la nit a l’encreuament de Jaume I amb carrer Nou i Marquès de Camps, on els activistes van construir barricades amb contenidors. Les espelmes s’anaven apagant però el foc s’encenia a la plaça de l’U d’Octubre, on els CDR van reagrupar la protesta amb uns 300 joves. Els organitzadors de l’acte van fer de mitjancers mentre la nit es flamejava amb focs de camp a la plaça, crema de cartrons, crits de “Fora les forces d’ocupació”, i sopar al carrer, amb flaires de pizza per emportar-se en un local de 24 hores de la plaça. Tot i l’arribada de més policia, l’ambient es va destensar i cap a mitjanit, amb la marxa i el replegament dels antiavalots, els manifestants aplaudien victoriosos i també enfilaven el camí cap a casa. La mateixa nit, l’ANC Girona va condemnar les accions violentes i les actituds provocatives “vinguin d’on vinguin“ i va recordar la mediació del grup de voluntaris que ho intentaven evitar. Imagine, de John Lennon, sonava de fons mentre els organitzadors de la seguda desmuntaven l’escenari, les espelmes s’apagaven, la cera s’enganxava a la via i la brigada municipal retornava els contenidors, de la posició de barricada, al seu lloc.