Puigneró denuncia un cop d’estat digital
La Generalitat tem que el decret llei de l’Estat sigui “la ingerència competencial més gran dels últims anys” i posi en risc el progrés econòmic i social del país
Nega que tingui servidors fora de la UE
El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va reaccionar amb celeritat i contundència verbal a l’anunci de les noves mesures del govern estatal contra l’anomenat procés de construcció d’una república digital a Catalunya. “Som davant un 155 digital”, va dir en referència a l’article de la Constitució que ara fa dos anys va destituir el govern i va retallar els drets i llibertats del poble català.
La Generalitat veu en aquest nou decret llei una prova més de la “deriva antidemocràtica” que està assolint darrerament l’executiu de Pedro Sánchez en actuar de manera preventiva davant de projectes com el de la identitat digital o l’agència de ciberseguretat que, lluny de cometre cap delicte, el que pretenen és empoderar i protegir la ciutadania catalana en l’àmbit de les telecomunicacions. El govern català considera que és una política prioritària davant la revolució digital que viu l’economia mundial, i està disposat a tirar-la endavant. També ho estan fent amb convicció i bons resultats estats com ara Estònia, Finlàndia o el Regne Unit, però l’Estat espanyol encara no ha mogut fitxa en aquest sentit.
“El PSOE, com el PP, governa contra Catalunya. Van en contra d’un sector clau per al creixement i estratègic en l’economia d’aquest país. L’Estat es un llast i un fre per a Catalunya. Aquest país va fer la revolució industrial, no van poder impedir que aquest s’industrialitzés, i ara tampoc podran impedir que tirem endavant la revolució digital”, va indicar Puigneró.
La mesura de Madrid podria anar més dirigida cap a bloquejar el projecte d’identitat digital, anunciat però encara per concretar, que no pas cap als projectes ja existents. Segons el conseller, tenir una identitat digital autosobirana és “un dret fonamental” i Catalunya és competent per proveir aquest servei. De fet, la falta de regulació estatal en matèria de noves tecnologies és la porta de sortida que l’executiu català està explorant per mirar d’apuntalar el país i les seves infraestructures digitals, vist que el control de territori pot ser més complicat d’assolir.
A l’espera de més concrecions sobre les mesures de l’Estat, el titular de les polítiques digitals va alertar: “Ens podríem arribar a trobar davant la ingerència més greu en l’àmbit competencial de la Generalitat dels darrers anys.” Puigneró va anunciar que emprendrien mesures per evitar que es posi límits en l’àmbit de la revolució digital, si bé no va donar més detalls.
On són els servidors?
A ningú se li escapa que a l’Estat li interessa que els serveis digitals de la Generalitat es basin en servidors situats a la UE per tenir més facilitats a l’hora de tancar-los, si així ho considera oportú. Puigneró va ser interrogat en calent sobre si la Generalitat tenia servidors fora d’Europa i va semblar que llançava pilotes fora. “Reduir la transició digital a on són els servidors és un debat absurd. Les dades són al núvol, i el que s’ha de garantir és que estiguin protegides i es compleixi la llei de privacitat de dades de la UE. I el govern de Catalunya, evidentment, està en aquesta línia”, va dir.
A la tarda, després de fer algunes comprovacions, fonts de la conselleria de Polítiques Digitals van assegurar que els servidors i les dades de la Generalitat són a la UE. Desconeixien, però, si algun dels múltiples proveïdors que contracten, com ara Microsoft, pot tenir centres més enllà del continent.
Curiosament, diversos internautes van denunciar que la pàgina web del president Pedro Sánchez i la del Ministeri de l’Interior estan hostatjades, com a mínim parcialment, als Estats Units, i no en territori europeu com reclama el govern estatal. Amb tot, des de la conselleria de Polítiques Digitals no es va voler fer sang en aquesta qüestió perquè es considerava que les proves aportades pels activistes que ho denunciaven a les xarxes socials no eren de tot concloents.
El que sí que ha resultat evident és que, com va denunciar Puigneró, “durant les últimes setmanes Catalunya ha assistit al tancament de webs i aplicacions i al filtratge del tràfic per internet” per evitar l’accés a determinats continguts.
Repetició de l’1-O
Aquestes mesures recorden les que l’Estat va emprendre amb motiu del referèndum de fa dos anys i que van ser executades de manera matussera i indiscriminada, exigint a les operadores que tallessin l’accés a pàgines web com la del referèndum o les múltiples còpies que se’n van fer, però també d’altres que ni tan sols haurien d’estar sota sospita, com la de l’Assemblea Nacional Catalana.
Davant d’aquesta vulneració de drets, la Generalitat va denunciar la situació a la Comissió Europea, que va fer l’orni tant com va poder. Després de dos anys d’espera, una segona queixa al defensor del poble europeu per la falta de resposta institucional va desencallar la situació i va obligar el comissari europeu a mullar-se. Va adoptar una posició políticament correcta que ni negava ni acceptava que s’haguessin vulnerat els drets dels catalans. Veurem què hi diu ara.
LES FRASES
Els experts en qüestionen la urgència i la necessitat
El recent tancament dels webs i les aplicacions del Tsunami Democràtic ha fet que la Generalitat torni a demanar a la Comissió Europea i a les Nacions Unides que revisi si l’actuació de la Guàrdia Civil ha incorregut en una vulneració dels drets fonamentals, sobretot tenint en compte que el cos expliqués a les xarxes socials que actuava de manera preventiva amb vista a possibles delictes.
Des de la Generalitat es remarca que les accions estatals sempre s’han executat de la manera més matussera, reclamant a les operadores que tallin l’accés a determinades pàgines només des del territori estatal. Normalment, en cas de detectar contingut il·legal com ara la pornografia infantil, el procediment és requerir amb una ordre judicial que s’eliminin els continguts de manera definitiva i universal.
A la conselleria de Polítiques Digitals hi ha la sensació que la mesura aprovada ahir pel govern en funcions no pivota sobre l’emplaçament dels servidors, sinó que (a banda de marcar paquet per a la cursa electoral) té com a objectiu frenar la puixança de l’administració catalana en l’àmbit digital i evitar que implementi algun moviment que ara mateix no sap predir.
En tot cas, experts en la legislació sobre les noves tecnologies i la protecció de dades consultats ahir per aquest diari posaven en dubte tant el fons com les formes de l’ofensiva estatal. Segons diverses fonts, la darrera directiva europea de protecció de dades ja regula de facto que els servidors de l’administració hagin d’estar en territori de la UE. No ho prohibeix expressament, però la normativa de control que imposa en cas que no hi siguin és tan exigent que, a la pràctica, és impossible de complir.
Ruth Sala, advocada especialitzada en informàtica i drets digitals, remarca que el nou decret llei de Sánchez podria estar anul·lant el dret de la Generalitat, reconegut en l’Estatut, de controlar les comunicacions entre l’administració i els administrats. Per tant, segons el seu parer, seria “una imposició emmascarada per retallar competències”. “Aquesta mesura no aporta res nou, llevat que l’Estat entengui que hi hagi pàgines que promouen la república catalana que estan dirigides per la Generalitat en segon pla”, hi afegeix.
El professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i expert en tecnologia Enric Luján recorda que tramitar aquesta mesura com a reial decret “permet implementar-la sense l’escrutini democràtic del Parlament”. Luján qüestiona que aquest cas requerís tanta urgència, i més encara si es té en compte que el PSOE governa en funcions i en minoria, i recorda que tampoc se soluciona el problema: hi ha empreses, com l’alemanya Posteo, que fan bandera de la privacitat i es neguen a respondre a les autoritats, i són ara enmig de batalles legals.