Política

tribunals

Conseqüències del 9-n

JxSí retreu al TC voluntat de censura

Els membres de la mesa presenten l'escrit sol·licitat pel Constitucional

Acusen el tribunal de crear “inseguretat jurídica” perquè obliga a tutelar el contingut del debat parlamentari

Estudien portar el cas a Estrasburg

Els diputats diuen que el TC actua sobre la base d'un article denunciat

Els mem­bres de la mesa de Junts pel Sí han deci­dit, per defen­sar “les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes i la lli­ber­tat d'expressió”, lliu­rar l'informe que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal els va recla­mar després que el ple del Par­la­ment aprovés el 27 de juliol les con­clu­si­ons de la comissió d'estudi del Procés Cons­ti­tu­ent. I ho han fet per dema­nar, sobre­tot, expli­ca­ci­ons als magis­trats davant la “inse­gu­re­tat jurídica” i “incer­tesa” que els crea que el TC els obli­gui, segons con­si­de­ren els tres dipu­tats , a fer “una tutela prèvia” del debat par­la­men­tari.

“Una comissió d'estudi no pot tenir límits”, asse­nya­lava ahir el vice­pre­si­dent pri­mer de la mesa, Lluís Coro­mi­nas, que con­jun­ta­ment amb les secretàries Anna Simó i Ramona Bar­ru­fet han ela­bo­rat tres infor­mes idèntics que faran arri­bar avui mateix al Cons­ti­tu­ci­o­nal i on ja avan­cen que estu­dien por­tar el cas al Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Drets Humans perquè con­si­de­ren que es vul­ne­ren els drets de lli­ber­tat d'expressió i de par­ti­ci­pació.

“Dema­nem un acla­ri­ment; no pot ser que al Par­la­ment no es pugui deba­tre”, lamen­tava el vice­pre­si­dent de la mesa després d'expli­car que fins ara la feina dels mem­bres de la mesa es limi­tava a con­tro­lar que els tràmits par­la­men­ta­ris com­plei­xen el regla­ment de la cam­bra cata­lana. “Mai hem entrat en el con­tin­gut”, hi afe­geix.

Entre altres argu­ments jurídics, el tri­ple informe també alerta de la incon­gruència i els danys que suposa que el Cons­ti­tu­ci­o­nal pugui apli­car san­ci­ons, fins i tot penals, sobre la base d'una reforma exprés que la majo­ria abso­luta del PP va apro­var per lec­tura única i sense con­sens ni debat. Reforma que, d'altra banda, està recor­re­guda pels governs català i basc i pen­dent de sentència. “Si el TC tira enda­vant el cas sense haver resolt el recurs també crea inse­gu­re­tat jurídica”, apro­fun­deix Coro­mi­nas.

Final­ment, aquests tres dipu­tats també inclo­uen en l'escrit una cro­no­lo­gia dels fets que van por­tar a la cele­bració del ple del 27 de juliol i on es demos­tra que la mesa “va com­plir fil per randa” el regla­ment i “va garan­tir els drets i deu­res dels dipu­tats”. També recor­den que el debat i l'apro­vació de les con­clu­si­ons de la comissió d'estudi es va pro­duir amb el ple cons­tituït i que aquest és “l'òrgan suprem”, i no pas els mem­bres de la mesa, que pot atu­rar o impe­dir l'acti­vi­tat a l'hemi­ci­cle.

For­ca­dell i la via penal

A par­tir d'ara i un cop rebuts els infor­mes de tots els mem­bres de la mesa, inclo­ent-hi el de la pre­si­denta Carme For­ca­dell, que té fins al 15 de setem­bre per lliu­rar-lo, els magis­trats dels Cons­ti­tu­ci­o­nal poden dic­tar sentència i impo­sar san­ci­ons si con­si­de­ren que s'ha incom­plert la seva ordre del 19 de juliol “d'impe­dir o para­lit­zar” qual­se­vol ini­ci­a­tiva rela­ci­o­nada amb el procés cons­ti­tu­ent. Entre les penes que pot apli­car hi ha la de san­ci­o­nar i/o acor­dar la sus­pensió de les fun­ci­ons de les auto­ri­tats asse­nya­la­des en l'incom­pli­ment.

For­ca­dell també apel·larà al Cons­ti­tu­ci­o­nal i lliu­rarà el seu propi informe, ja que a la dipu­tada se li podria obrir un pro­ce­di­ment per via penal. Però els dipu­tats també han vol­gut dei­xar clar en el seu escrit al Cons­ti­tu­ci­o­nal que ava­len i donen suport a l'actu­ació de la pre­si­denta del Par­la­ment durant la sessió plenària del 27 de juliol. “Nosal­tres hauríem fet el mateix”, va apun­tar la secretària de la mesa, Anna Simó, que també va fer una defensa de la sepa­ració de poders que, en el cas que ens ocupa, con­si­dera la dipu­tada, no exis­teix. Simó hi afe­gia que l'informe també incor­pora l'escrit de recu­sació a dos mem­bres del TC –entre ells, el seu pre­si­dent, Fran­cisco Pérez de los Cobos– que la cam­bra cata­lana va pre­sen­tar l'ante­rior legis­la­tura, ente­nent que “el TC queda des­le­gi­ti­mat com a àrbi­tre en tenir mem­bres que no són impar­ci­als” i amb “un cri­teri polític a pri­ori ina­mo­vi­ble”, va expli­car Simó. D'altra banda, qui també pre­senta avui el seu informe indi­vi­dual és el secre­tari David Pérez (PSC). El vice­pre­si­dent segon, José Maria Espejo-Saa­ve­dra, de Ciu­ta­dans, ja va pre­sen­tar el seu escrit en sen­tit total­ment con­trari al que ara pre­sen­ten els tres dipu­tats de Junts pel Sí. Però men­tre Espejo en el seus text argu­men­tal con­si­de­rava que la mesa sí que va deso­beir les ordres del TC, Pérez ha evi­tat valo­rar els fets. El dipu­tat explica que tan sols ha incor­po­rat una des­cripció dels fets des del novem­bre fins al dia del ple i la seva actu­ació per­so­nal”. “No asse­nyalo res ni ningú”, diu. Con­jun­ta­ment amb tots els mem­bres de la mesa, també haurà de pre­sen­tar informe el secre­tari gene­ral del Par­la­ment, el lle­trat Pere Sol. L'equip de Puig­de­mont, si bé va rebre la noti­fi­cació del TC, no està obli­gat a lliu­rar cap informe sobre l'actu­ació dels seus mem­bres en el ple.

La mesa ha d'analitzar si es compleix el reglament, no el contingut de les iniciatives
És absolutament inadequada i inacceptable, aquesta tutela preventiva
Lluís Corominas
vicepresident del parlament
El TC queda deslegitimat com a àrbitre en tenir membres que no són imparcials
Anna Simó
secretaria mesa parlament
En el meu informe hi ha una descripció dels fets i del que jo vaig fer, res més
David Pérez
secretari de la mesa (PSC)

El Parlament també respon al Constitucional

La mesa de la cambra catalana es reuneix avui per discutir i aprovar el text d'al·legacions contra la suspensió de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent que va dictar el TC. Es tracta d'un procés en paral·lel a l'informe que el mateix tribunal va demanar als membres de la mesa del Parlament. En aquest cas, la cambra actuarà com ho ha estat fent al llarg de les dues últimes legislatures, quan el TC ha tombat algunes de les lleis catalanes. Tot i que la resposta del Parlament al TC ha estat qüestionada pel grup de la CUP o el diputat d'ERC, Joan Tardà, la coalició de Junts pel Sí és del parer que cal esgotar totes les vies judicials per tal d'arribar, si així es decideix, al Tribunal Internacional de Drets Humans, a Estrasburg, per denunciar la cotilla que, consideren, imposa el TC al debat parlamentari, i més quan es tracta de la feina que ha realitzat una comissió d'estudi. Uns documents que, d'altra banda, ja van ser aprovats per la pròpia comissió el 18 de juliol abans d'anar al ple. Els parlamentaris consideren que si una comissió pot abordar la reforma de la Constitució també ha de poder abordar com es poden superar els límits que imposa la carta magna. La base de les al·legacions també estaran subjectes al que ja inclou l'informe dels tres diputats de Junts pel Sí; la defensa dels drets de llibertat d'expressió i de participació. El cas no preveu cap termini perquè ara el Tribunal Constitucional emeti sentència o resolució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.