Política

diada de l'onze de setembre

Manifestació de rècord

Milers de persones omplen el riu Segre amb el batec per la independència en la manifestació més gran feta mai a Lleida

La Paeria intenta rebaixar l'entusiasme amb xifres inferiors a la d'inscrits

Una riuada humana va col·lapsar de seguida els accessos als primers trams

Des­a­fi­ant la calor i les pre­vi­si­ons pes­si­mis­tes, dese­nes de milers de ciu­ta­dans van mani­fes­tar-se ahir a Lleida per defen­sar la inde­pendència de Cata­lu­nya. No hi va haver des­gast ni des­mo­bi­lit­zació: més de 30.000 per­so­nes s'havien ins­crit prèvia­ment al web de l'ANC en els deu trams de la mani­fes­tació a Lleida, però molts més hi van anar sense haver-ho fet. El resul­tat és una xifra espec­ta­cu­lar que ni els més opti­mis­tes de l'orga­nit­zació havien ima­gi­nat: 117.000 per­so­nes a la cana­lit­zació del riu Segre, i uns milers més mirant-s'ho des de dalt perquè els acces­sos esta­ven col·lap­sats.

És la xifra que van donar els res­pon­sa­bles de l'ANC de Ponent després d'haver-ho par­lat amb els res­pon­sa­bles de la Guàrdia Urbana de Lleida i els Mos­sos d'Esqua­dra que es tro­ba­ven en el punt de coor­di­nació, i surt del càlcul d'una marea humana de 600 metres de lon­gi­tud, entre el pont vell i més enllà del de la Uni­ver­si­tat, per 6,5 d'amplada, i 3 per­so­nes per metre qua­drat. Aquest càlcul no incloïa la gran quan­ti­tat de gent que, en vista del col·lapse dels acces­sos als rius, va pre­fe­rir man­te­nir-se dalt dels ponts i pas­sa­rel·les del Segre, i al car­rer Jaume II, paral·lel al riu.

Els res­pon­sa­bles de la Guàrdia Urbana i dels Mos­sos d'Esqua­dra van dir des del ter­reny que no dona­rien cap xifra. Tot i això, quan va aca­bar la mani­fes­tació el govern de l'Ajun­ta­ment de Lleida va eme­tre un comu­ni­cat rebai­xant la xifra d'assis­tents a entre 25.000 i 30.000 per­so­nes, citant la Guàrdia Urbana i uti­lit­zant com a cri­teri els 400 metres pre­vis­tos ini­ci­al­ment per als 10 trams (se n'hi van haver d'afe­gir perquè en els moments pre­vis els trams ini­ci­als esta­ven col·lap­sats i ja no s'hi cabia), així com l'ocu­pació de les zones d'apar­ca­ment i l'arri­bada d'auto­cars, sense tenir en compte per tant els assis­tents de la mateixa ciu­tat i els que, arri­bant-hi en cotxe, van apar­car en altres punts de la ciu­tat. Segons la xifra de la Pae­ria, doncs, a la Diada hi hau­ria anat menys gent de la que s'hi havia ins­crit i no hi hau­ria anat ningú que no ho hagués fet.

Dei­xant de banda la bata­lla de les xifres, tots els pre­sents tenien el con­ven­ci­ment que esta­ven assis­tint a una jor­nada històrica a Lleida. Des de mig matí l'ambi­ent a la ciu­tat de Lleida era una jor­nada espe­cial: gent amb la samar­reta blanca de la Diada amunt i avall pels car­rers, alguns amb este­la­des, i el so de les batu­ca­des i dels grups de cul­tura popu­lar res­so­nant des dels Camps Eli­sis, al cos­tat del riu Segre, on s'havia mun­tat una para­deta de fire­tes i hi van actuar la can­tau­tora Merit­xell Gené i Lo Pau de Ponts. Allà, molts ponen­tins van tro­bar Lluís Llach, que es va des­plaçar a Lleida per donar suport a la inde­pendència des d'allà. A la fila zero de la mani­fes­tació llei­da­tana també hi havia els con­se­llers Jordi Bai­get i Merit­xell Ser­ret.

A par­tir de les qua­tre de la tarda es va començar a omplir la cana­lit­zació del riu Segre. Una riuada humana va col·lap­sar de seguida els acces­sos als pri­mers trams. Com en les altres grans mani­fes­ta­ci­ons de la Diada dels dar­rers anys, hi havia mol­tes famílies i colles d'amics i impe­rava el civisme i el bon humor. Aquest any, a més, per pri­mer cop molts d'ells no s'havien de des­plaçar per par­ti­ci­par-hi. La Mònica i el Txema són de Lleida i no s'han per­dut les mani­fes­ta­ci­ons dels dar­rers anys. Ahir també hi eren, amb els seus dos fills. Per pri­mer cop, no es van haver de des­plaçar per poder par­ti­ci­par-hi. “És molt més còmode, ho demanàvem i està molt bé que aquest any ens hagin tin­gut en compte als de Ponent”, van dir a peu de gespa, al riu, men­tre espe­ra­ven la resta de la colla per incor­po­rar-se al seu tram. També de Lleida, l'Albert reco­nei­xia que ell era un dels que no s'havien ins­crit però que tenia ganes igual­ment de mani­fes­tar-se per la inde­pendència. Ho havia fet ante­ri­or­ment en la Via Cata­lana, a l'Hos­pi­ta­let de l'Infant. “La veri­tat és que ja tocava que es fes aquí”, va recla­mar.

Mitja hora abans de començar la mobi­lit­zació, els coor­di­na­dors de l'ANC deien als volun­ta­ris que comen­ces­sin a fer pas­sar la gent cap als trams finals i fins i tot més enllà, ja que les entra­des al riu al vol­tant del pont vell ja s'havien començat a col·lap­sar. El dele­gat de govern a Lleida, Ramon Farré, va cal­cu­lar, després d'haver par­lat amb els Mos­sos, que en aquell moment ja hi havia almenys 50.000 per­so­nes. I encara n'estava arri­bant més.

Bus­cant l'ombra sota un dels ponts es tro­bava, entre la mul­ti­tud, la colla gegan­tera de Maials. Al matí no havien fal­tat a la cita de cada any a la Diada de Flix, i a la tarda havien aga­fat l'auto­car i una vin­tena d'ells eren allà amb gegants i gra­lles ani­mant el tram 4: “Hem anat a totes aquests dar­rers anys, fins i tot vam encapçalar la de Bar­ce­lona del 2012 perquè la capçalera pri­mera es va des­fer i nosal­tres vam que­dar al davant amb el lema Maials per la Inde­pendència”, expli­ca­ven la Teresa i el Sebastián, mem­bres de la colla.

Del Piri­neu també van bai­xar diver­sos auto­cars i ciu­ta­dans en vehi­cle pri­vat. De fora de la demar­cació també n'hi havia que s'havien des­plaçat a Lleida. Una família de Man­resa expli­cava que a Berga tots els trams esta­ven plens des de feia dies i que per això havien deci­dit arri­bar-se fins a Lleida. De més lluny havia vin­gut a Lleida l'Eneko. Un basc de Vitòria que bran­de­java una senyera de Navarra, “la ban­dera històrica de l'estat dels bas­cos i navar­re­sos”. Ja va ser a la Diada de la V i aquest cop s'havia des­plaçat a Lleida per par­ti­ci­par i admi­rar “la uni­tat civil enve­ja­ble” que hi ha a Cata­lu­nya en el movi­ment per la inde­pendència.

A les 17.14 h en punt les cam­pa­nes de la Seu Vella van donar el toc d'inici de la mani­fes­tació simultània. En aquell moment, la mani­fes­tació a Lleida s'havia allar­gat fins al pont de la uni­ver­si­tat, tot i que allà amb una den­si­tat més baixa que als trams finals. L'actriu Txe Arana va ser l'encar­re­gada de lle­gir un mani­fest en favor d'una República Cata­lana que garantís el progrés dels ciu­ta­dans cata­lans, i va fer referència també a la resta dels Països Cata­lans. A con­ti­nu­ació, els alta­veus van donar el tret a l'acció del batec: els assis­tents van alçar i sac­se­jar la car­to­lina amb el punt groc que repre­sen­tava el batec de la ciu­ta­da­nia cata­lana per la inde­pendència.

Des del punt de coor­di­nació de l'ANC, Glòria Segarra i la resta de res­pon­sa­bles de l'ANC res­pi­ra­ven alleu­ge­rits i es feli­ci­ta­ven per una jor­nada que havia superat de llarg les seves expec­ta­ti­ves. “Ha anat tot de mera­ve­lla i, tot i la gen­tada, no hi ha hagut pro­blema ni cap inci­dent”, va dir Segarra. Des d'una pan­ta­lla gegant van seguir la resta de batecs. L'acte va cul­mi­nar amb el cant d'Els sega­dors, i uns quants milers de mani­fes­tants van allar­gar la festa amb un con­cert de Pas­to­rets Rock des de l'esce­nari a la llera del riu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia