La difícil successió en un partit minvant
Iceta va assumir la primera secretaria quan ningú més volia liderar un PSC tocat pels resultats electorals i la dimissió de Pere Navarro
Els històrics i els joves més ben situats van optar per deixar la primera línia política
Si Núria Parlon venç Miquel Iceta en les primàries, l'actual primer secretari del PSC es podria convertir en el que ha tingut un mandat més breu, rivalitzant amb els dos anys i gairebé sis mesos de Pere Navarro, que va liderar el partit del desembre del 2011 al juny del 2014. Navarro va ser escollit primer secretari per a sorpresa de bona part de la població, després d'un congrés en què la militància buscava el substitut de l'expresident català José Montilla, que va perdre el govern en quedar amb 28 diputats al Parlament el 2010 i va deixar tant la primera secretaria del PSC com el seu escó a la cambra, motiu pel qual el gironí Joaquim Nadal va ocupar la presidència del grup parlamentari aquella legislatura. De fet, des del segon tripartit, liderat per Montilla, el PSC ha anat perdent pes polític a Catalunya i ha viscut una fuga de talent i de lideratge que va portar Miquel Iceta a agafar les regnes del partit el 2014, després de la renúncia de Navarro i d'un procés de primàries en què no va tenir cap rival. Ni un. I no perquè no hi hagués cap altre socialista capaç d'aspirar a la secretaria general, sinó perquè els possibles candidats que apareixien a les travesses d'aleshores van anar desapareixent de la primera línia política.
Primer, per la marxa de membres històrics del sector més catalanista del partit, com Marina Geli i Ernest Maragall, a Moviment d'Esquerres, que van fundar descontents amb la posició del PSC en matèria nacional. Més endavant, pel pas enrere que van fer algunes joves promeses de l'època com Jaume Collboni, Rocío Martínez-Sampere i Laia Bonet, que van deixar el Parlament per dedicar-se a altres tasques. Collboni i Bonet van presentar-se a encapçalar la llista del PSC a Barcelona en les municipals, que va acabar liderant Collboni, i Bonet va passar a Aigües Ter-Llobregat (ATLL) com a responsable de relacions institucionals. Martínez-Sampere va aguantar una mica més com a diputada, fins al 2015, i ara és directora de la Fundación Felipe González.
En aquest grup podríem sumar-hi l'actual rival d'Iceta, Núria Parlon, que ja sonava el 2014 com a possible substituta de Pere Navarro però va decidir concentrar-se en l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet i no es va presentar per a les primàries. Aquest és un dels arguments que esgrimeixen els partidaris d'Iceta, que creuen que Parlon es va amagar a l'Ajuntament quan el PSC vivia una època magra i que ara que les aigües s'han calmat,encara que el PSC no ha deixat de perdre vots, aspiri a liderar el partit. Guanyi qui guanyi, els dos candidats es disputen assumir, o almenys gestionar, el llegat dels seus antecessors Navarro, Montilla i Narcís Serra, ara vicepresident de Telefónica Chile.
