Política

memòria històrica

Tomba per a un represaliat

La família de l'anarquista Vicente Santolaria Escrich l'enterrarà dissabte un cop recuperades les seves restes en una fossa de Tremp, setanta anys després

La Generalitat les ha exhumat i identificat genèticament

Aquest dissabte, al cementiri del poble de Cirat, a les muntanyes de l'interior de Castelló, seran enterrades pels seus familiars les restes de Vicente Santolaria Escrich, al nínxol de la seva mare. Serà 68 anys després que morís a Tremp mentre estava detingut per la Guàrdia Civil acusat d'“auxili als bandolers”, és a dir, d'ajudar el maquis valencià en la seva lluita clandestina contra el franquisme.

Vicente Santolaria va néixer a Cirat (Alt Millars) el 1902 en una família de pagesos benestants. Amb 14 anys va decidir buscar sort a la Barcelona de 1916 en el ram de la construcció, on es va fer anarquista. Va viure al carrer Cadena fins al 1923, quan, amb la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a França fins al 1931, en què va tornar a Cirat, on va fundar l'agrupació local de la CNT. Amb el Front Popular acabaria sent alcalde el 1936. El 18 de juliol, un grup anarquista de la Plana es presenta al poble per afusellar les persones d'una llista i el govern local, encapçalat per Vicente Santolaria, ho impedeix amb les armes, segons explica el fill del seu nebot, l'exprofessor de filosofia i veí de Barcelona Juan Santolaria. Amb la derrota republicana, després de passar pels camps de concentració del sud de França, el Vicente torna a Cirat i és denunciat pel nou secretari municipal sota l'acusació de “rebel”, i passa dos anys a les presons de Borriana, Sogorb i Castelló. Un cop en llibertat, s'instal·la a les finques familiars de muntanya fins que el 1948 un grup de maquis ocupa el poble veí del Tormo i roben les pertinences a la gent de dretes. En saber que la Guàrdia Civil el busca, el Vicente fuig cap a Barcelona i es trasllada a treballar a Tremp, on un dia el detindrà una patrulla de la Guàrdia Civil al mas de Mata-solana, on vivia sota identitat falsa. Morirà durant la detenció al dipòsit municipal de Tremp, l'actual jutjat. La versió oficial és que es va penjar a la cel·la de detenció, un aspecte que amb l'anàlisi forense de les restes no s'ha pogut determinar. Juan Santolaria està convençut que “el van suïcidar” i explica que la calavera estava totalment trinxada per l'autòpsia realitzada el 1948, fet que no ha permès demostrar si va patir contusions violentes. Tot i el suposat suïcidi, les autoritats franquistes el van enterrar en una fossa anònima dintre del cementiri de la capital del Pallars Jussà. “Si l'haguessin enterrat extramurs no l'hauríem pogut localitzar”, explica Juan, perquè les restes dels republicans afusellats extramurs del cementiri van ser dutes al Valle de los Caídos.

A petició de la família, el Departament d'Afers Exteriors va iniciar la recerca de documentació del cas en col·laboració amb l'Ajuntament de Tremp. Del 3 al 5 d'octubre passat es va fer la intervenció arqueològica al lloc on es va determinar que hi havia les restes. L'esquelet, trobat bocaterrosa, va ser identificat genèticament com el besoncle de Juan Santolaria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Israel rebutja la treva acceptada per Hamàs i manté els atacs contra Rafah

barcelona
Regne Unit

Downing Street, més a prop

Londres

Trenta anys de llibertat

Barcelona
John Carlin
Periodista i escriptor

“Mandela va saber guanyar-se els enemics”

Barcelona

L’apartheid persistent

Salt
Jéssica Albiach
Candidata de Comuns Sumar a les eleccions al Parlament

“Illa obre la porta a pactar amb Junts per fer el Hard Rock, la B-40 i ampliar l'aeroport”

Barcelona
Dani Cornellà
Cap de llista a Girona per la CUP

“La CUP és una opció real de govern i ho hem demostrat”

Girona
la crònica

La plaça Artós, als peus d’Ayuso

guerra a gaza

Hamàs accepta una treva però Israel respon amb nous atacs aeris a Rafah

barcelona