Garzón investigarà una urbanització de luxe vinculada a l'exregidor del PSC de Llavaneres
El projecte és un dels sis que l'Ajuntament ha enviat al jutge pel «cas Pretòria» per presumpta corrupció urbanística
Catorze cases d'un conjunt residencial privat amb tot de comoditats, amb parcel·les d'uns 2.000 metres quadrats, amb vistes privilegiades, així com instal·lacions comunes com ara club social i equipaments esportius. Amb aquest reclam el Grupo Ánfora promociona el projecte que anomena Llavaneres Village & Resort, que preveu construir a tocar de l'hípica. La urbanització s'aixecarà en un espai de més de 42.000 metres quadrats, en plena serralada. Tot i que la resta de l'entorn forestal està protegit, aquí sí que s'hi poden fer habitatges. Segons explica l'alcalde de Llavaneres, Bernat Graupera (CiU), les antigues normes de planejament ho permetien i, a més, l'Ajuntament va donar la llicència d'obres abans d'aprovar el nou pla urbanístic municipal del 2006, que curiosament preveia protegir, segons defensava en aquell moment Antoni Jiménez, tot l'entorn natural del municipi perquè no s'hi pogués construir més.
La firma Les Masies de Llavaneres va ser la societat que va demanar aquell primer permís, i es va dotar així d'uns drets d'edificació que el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) del 2006 ja no li podria treure. Tot i que les obres fa temps que estan aturades, després que les dificultats econòmiques de la promotora l'obliguessin a presentar concurs de creditors, es van poder fer alguns vials interns de la urbanització, el tancat del perímetre i alguna petita edificació. Però ara és el grup immobiliari Ánfora el que s'ha quedat el projecte i ha rebatejat el nucli com a Llavaneres Village & Resort, una firma que té la seu a la capital del Maresme i que és controlada al cent per cent per Inversiones y Desarrollos Iberoamericanos, una societat presidida per Antonio Fornieles i que té l'exregidor del PSC de Llavaneres, Antoni Jiménez, com a conseller delegat.
L'exedil d'Urbanisme és en el punt de mira de l'Audiencia Nacional per la seva «estreta relació» amb el presumpte cap de la trama Pretòria, Lluís García Saéz, però també està imputat en dos casos de presumpta corrupció urbanística. Es tracta de dues denúncies que el grup municipal SOS Llavaneres va portar a la fiscalia anticorrupció: el primer, per la compra de la llar d'infants Sant Nicolau, i, després, pel conveni que l'anterior govern del PP i el PSC va signar amb l'empresa Proinosa per fer la nova zona esportiva.
L'alcalde de Llavaneres va explicar també que els promotors de la nova urbanització de luxe s'han adreçat darrerament a l'Ajuntament per reclamar el retorn de l'aval que van entregar al consistori. «Això no vol dir que no vulguin tirar endavant el projecte, sinó que de moment no el poden continuar», va assenyalar Bernat Graupera, que malgrat tot admet que el Grup Ánfora manté els drets de poder-hi edificar.
Aquest és un dels projectes que l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres va enviar divendres a l'Audiencia Nacional després que els requerissin tota la documentació en relació amb les investigacions que hi ha en curs i que afecten el poble.
Més convenis sospitosos
Si no hi ha cap contratemps, demà dilluns els documents de l'Ajuntament de Llavaneres arribaran a Madrid i podran ser a l'abast del jutge Baltasar Garzón, que fa uns dies va reclamar al consistori que li enviessin tot allò que pugui ser d'interès per a la investigació del cas Pretòria. A banda de Can Rivière, una de les trames inicials ja denunciades, hi ha el conveni de la zona esportiva amb Proinosa, el de la compra de la guarderia Sant Nicolau, el de la Bodega i aquest últim que afecta l'empresa Ánfora. Però també n'hi ha un d'antic que afecta dos sectors, la fàbrica Mora i Can Sanç, un conveni que havia de permetre fer una vintena d'habitatges protegits al carrer de Sant Antoni, al centre del poble. A canvi, els promotors privats podien fer fins a 173 pisos en altres zones del municipi. El projecte preveia concentrar la major part del sostre residencial al barri de Can Sanç, on es construirien fins a 161 pisos en blocs de tres i cinc alçàries. Un altre sector afectat era la fàbrica Mora, situada al costat de la urbanització Rocaferrera. La nau havia d'anar a terra i es canviaria l'ús del sòl perquè s'hi poguessin construir fins a 45 cases unifamiliars.