Política

Memòria històrica

El govern exhumarà fosses de la guerra arreu del país

Romeva anuncia per enguany el pla més ambiciós fins ara per identificar restes òssies de soldats i civils

Més de 40 excavacions des dels fronts de l'Ebre, el Segre i el Pallars fins a la rereguarda

El govern començarà enguany un pla sis­temàtic d'exhu­mació de fos­ses i res­tes òssies en superfície de des­a­pa­re­guts durant la Guerra Civil i el fran­quisme, sol­dats cai­guts d'ambdós bàndols o civils exe­cu­tats, al front o a la rere­guarda. Vui­tanta anys després de la tragèdia, encara que “massa tard”, tal com ho reco­neix el mateix con­se­ller d'Afers Exte­ri­ors i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals, Raül Romeva, la Gene­ra­li­tat afron­tarà el pla d'exhu­mació de vícti­mes de la guerra i la dic­ta­dura més ambiciós que ha tin­gut el país.

Seran més de qua­ranta actu­a­ci­ons en fos­ses loca­lit­za­des en cemen­ti­ris o extra­murs i en la pri­mera línia dels fronts de l'Ebre, el Segre o el Pallars. Més exhu­ma­ci­ons en un any de les fetes en una dècada. Llas­ti­mo­sa­ment es par­teix gai­rebé de zero pel que fa a iden­ti­fi­ca­ci­ons de vícti­mes, tenint en compte que a Cata­lu­nya només se n'han fet set; la dar­rera, aquest octu­bre pas­sat en una exhu­mació al cemen­tiri de Tremp. Pre­ci­sa­ment avui els fami­li­ars d'aquest dar­rer iden­ti­fi­cat –l'anar­quista Vicente San­to­la­ria Escrich– tenen pre­vist enter­rar-ne les res­tes al seu poble natal de Cirat (Alt Millars).

De l'Ebre a la Selva

El pla de fos­ses 2017 té un pres­su­post de 300.000 euros només per a exhu­ma­ci­ons de res­tes, ampli­a­ble fins a 500.000 amb una pròrroga fins al 2018. El con­curs públic i l'adju­di­cació dels tre­balls es farà de manera que l'actu­ació tin­gui con­tinuïtat i el mateix equip espe­ci­a­lit­zat pugui con­ti­nuar els tre­balls l'any vinent si es pror­roga el finançament del pla. La pre­visió del con­curs és que al març es puguin ini­ciar les pri­me­res de més de qua­ranta actu­a­ci­ons només enguany. S'exhu­ma­ran fos­ses loca­lit­za­des i docu­men­ta­des a Figue­rola d'Orcau (Pallars Jussà); els Guia­mets, la Torre de Fon­tau­be­lla i Pra­dell de la Tei­xeta i el Molar (Pri­o­rat); Salomó (Tar­ra­gonès); Prats de Lluçanès (Osona); el Bruc (Anoia); Cassà de la Selva (la Selva); Alguaire, Alfés, Aspa, Artesa de Lleida i Soses (el Segrià); Artesa de Segre i Vila­nova de Meià (Noguera); i Por­tell Sant-Ramon (la Segarra). Però també es faran més de vint exhu­ma­ci­ons de res­tes òssies de la bata­lla de l'Ebre loca­lit­za­des en superfície a la Fata­re­lla, Cor­bera d'Ebre, el Pinell de Brai i Mira­vet, com també del front del Pallars a l'entorn del nucli de Figue­rola d'Orcau.

Anàlisi genètica

Entre les res­tes que s'ana­lit­za­ran, hi ha les per­ta­nyents a 125 per­so­nes com a mínim que es con­ser­ven al Memo­rial de les Cam­po­si­nes de la Fata­re­lla.

L'anàlisi antro­pològica i genètica de les res­tes exhu­ma­des es con­tras­tarà amb la docu­men­tació exis­tent però, sobre­tot, amb la base de dades genètica dels fami­li­ars dels des­a­pa­re­guts. Avui hi ha 5.071 casos ins­crits al cens de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des, dels quals s'ha pogut resol­dre la docu­men­tació de 3.342 per­so­nes i en 549 dels casos s'ha pogut deter­mi­nar amb exac­ti­tud el lloc on van ser inhu­ma­des les res­tes.

Tenint en compte que el mapa actual de fos­ses de la Gene­ra­li­tat en regis­tra 380 arreu del país, de les quals 166 estan con­fir­ma­des i 214 són pro­ba­bles, la tria de la qua­ran­tena d'actu­a­ci­ons d'enguany s'ha fet d'acord amb el comitè tècnic per a la recu­pe­ració i la iden­ti­fi­cació de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des de la guerra i la dic­ta­dura pri­o­rit­zant les sol·lici­tuds for­mals de fami­li­ars, ajun­ta­ments i enti­tats memo­ri­a­lis­tes; la situ­ació i estat de les res­tes; i el nivell de docu­men­tació i con­fir­mació de les matei­xes.

Tard però ina­jor­na­ble

Des del cemen­tiri de Figue­rola d'Orcau, al muni­cipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), el con­se­ller Romeva pre­sen­tava ahir el pla de fos­ses del 2017 reco­nei­xent que l'actu­ació arriba 40 anys tard i que s'ha de ser molt caut a l'hora de gene­rar expec­ta­ti­ves perquè dar­rere de cada iden­ti­fi­cació frus­trada hi ha el dolor i la impotència d'una família. Per Romeva, l'impor­tant és que s'ini­cia un pla sis­temàtic “que no es pot estron­car ni fre­nar perquè és un deute de la ciu­ta­da­nia però, sobre­tot, de les ins­ti­tu­ci­ons amb les vícti­mes dobles del con­flicte bèl·lic pri­mer i del silenci que se'ls ha impo­sat durant dècades, després”. Romeva qua­li­fica de fals que es pugui cons­truir la recon­ci­li­ació des de l'oblit: “No es poden tan­car feri­des sense enfron­tar-se a la veri­tat.”

Pocs resul­tats fins ara

La cau­tela és com­pren­si­ble tenint en compte la diver­si­tat de la natu­ra­lesa i estat de con­ser­vació de les res­tes i, en con­seqüència, la incer­tesa en el resul­tat de les iden­ti­fi­ca­ci­ons. Des del 1999 s'han fet 66 actu­a­ci­ons de reco­llida de res­tes huma­nes tro­ba­des en superfície. Cor­res­po­nen a un nom­bre mínim de 164 per­so­nes de les quals no s'ha pogut deter­mi­nar la iden­ti­tat. De les 18 actu­a­ci­ons que s'han fet en fos­ses cone­gu­des i loca­lit­za­des i de les quals s'han exhu­mat res­tes de 57 per­so­nes només de set se n'ha pogut deter­mi­nar la iden­ti­tat. Un pobre resul­tat que es comprèn si es té en compte que la Gene­ra­li­tat no ha posat en marxa fins aquest any pas­sat el Pro­grama d'Iden­ti­fi­cació Genètica (PIG) que crea dues bases de dades; l'una amb el per­fil genètic dels fami­li­ars dels des­a­pa­re­guts de la guerra i la dic­ta­dura, i l'altra amb el per­fil genètic de les res­tes huma­nes exhu­ma­des en fos­ses o tro­ba­des en superfície. Només l'encre­ua­ment exhaus­tiu de les dues bases de dades per­met esta­blir rela­ci­ons de paren­tiu i, per tant, deter­mi­nar iden­ti­tats per­so­nals de les res­tes òssies.

La pri­mera versió del mapa de fos­ses de la Gene­ra­li­tat es va fer el 2008 i en loca­lit­zava 179. Actu­al­ment, en con­tem­pla 380, però només 166 estan con­fir­ma­des. D'aques­tes, 121 es tro­ben en cemen­ti­ris i el 45 res­tant cor­res­pon a fos­ses exte­ri­ors al cemen­tiri, un sis­tema d'enter­ra­ment mas­siu que s'uti­lit­zava sobre­tot per als cai­guts al front de guerra –la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Pri­o­rat al front de l'Ebre; el Segrià i la Noguera al front del Segre; i el Pallars, al front piri­nenc.

LES XIFRES

22
actuacions
en fosses del Pallars, el Priorat, el Tarragonès, Osona, l'Anoia, la Selva, el Segrià, la Noguera i la Segarra.
20
actuacions
de recollida de restes òssies en superfície es faran a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre.
5.071
persones
estan registrades al cens de desapareguts; 3.342 casos tenen resolta la recerca documental.

“Hi ha noms de morts en ampolles enterrades”

X.M

Les restes són tan variades i l'estat de conservació, tan divers que el govern no vol generar falses expectatives sobre el grau d'identificació de les víctimes. En el cas de Figuerola d'Orcau, el nucli del Pallars Jussà on van ser sepultats soldats de tots dos bàndols a tocar de la paret exterior però també a l'interior del cementiri, l'alcalde d'Isona, Constantí Aranda, assenyala un element singular. La gent més gran del poble recordava que, durant els enfrontaments armats, els companys dels morts els enterraven al cementiri amb ampolles on a dins s'escrivien els noms dels caiguts. Però la majoria dels casos són com els del parc eòlic Bon Vent de Corbera, on l'excavació d'una rasa per connectar el parc amb la subestació elèctrica va deixar al descobert els esquelets de quatre soldats. El front de l'Ebre n'està sembrat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia