Tot va començar a les Madrigueres

Després de les eleccions municipals del 2015, ERC del Vendrell va decidir entrar en un govern en minoria, mitjançant un acord de mínims amb el PSC i CiU (ara PDeCAT). Tant el cap de llista, Josep Marrasé, com la número dos, Eva Mata, s'estrenaven com a regidors. El primer, com a titular de Serveis Públics i Platges i la segona, de Medi Ambient i neteja. L'objectiu d'ERC era deixar l'empremta del seu pas per l'Ajuntament del Vendrell, però el camí no es preveia fàcil. Tot just arribar a l'Ajuntament, Eva Mata es va introduir de ple en el projecte de recuperació de les Madrigueres, un espai reivindicat per les entitats ecologistes com la zona humida més important del país entre Barcelona i el delta de l'Ebre. Mata va pensar que aquesta zona podia esdevenir, en el futur, un reclam importantíssim per a un turisme de qualitat i que podia ser l'embrió del nou model turístic que el municipi busca per completar l'oferta de platja. I allà, precisament, a la platja, va ser on es va trobar amb el seu company de grup. La tardor del 2015 el Ministeri de Foment va rescatar el projecte d'unes passeres que havien de connectar el passeig marítim del Vendrell travessant les Madrigueres. Josep Marrasé estava a favor de la instal·lació de les passeres. Mata, en canvi, no en volia sentir a parlar: els tècnics de Medi Ambient asseguraven que aquest projecte podia destorbar algunes espècies que nien a la sorra d'aquest espai protegit, i que es posarien en perill molts anys de feina per recuperar una zona que havia estat un abocador. Mata reclamava un recorregut alternatiu i proposava eliminar-hi el pàrquing que hi havia, contra el que defensaven alguns regidors del PSC o el mateix Marrasé. L'estira-i-arronsa que van viure Marrasé i Mata per aquest projecte va esquerdar la seva relació personal i de treball. El president local d'ERC, Jaume Vallès, va demanar a l'alcalde, Martí Carnicer, que treballés per refer la relació entre els dos republicans en benefici de la governabilitat del Vendrell. El cas, però, és que des del novembre del 2015 els dos regidors d'ERC es van anar distanciant. Al juny passat tots el grups van fer un balanç positiu del pacte. Vallès va ser el més agosarat en reconèixer, en un article a la revista Botafoc, que el camí no era de roses. Per Nadal, Marrasé es va excusar al sopar de l'executiva d'ERC. Els republicans havien notat una excessiva aproximació de Marrasé a les demandes del PSC, i les relacions s'havien refredat encara més. Tot va començar a la zona humida de les Madrigueres. I la humitat, ja se sap, tot ho podreix. Fins i tot, les conviccions més sòlides.