Estatut per a la Catalunya Nord

El partit Unitat Catalana i el Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya del Nord han presentat un projecte de “col·lectivitat territorial amb estatut particular” dins la República francesa. L'objectiu és “convertir el departament dels Pirineus Orientals en una col·lectivitat de la Catalunya del Nord, amb un consell executiu i una assemblea territorial, com tenen actualment a Còrsega i com preveu l'article 72 de la Constitució francesa”, explica el jurista Robert Casanovas, que ha redactat els 130 articles de l'estatut.

Aquesta reivindicació històrica dels partits catalanistes ha ressorgit amb força a la Catalunya del Nord des de la creació de la macroregió d'Occitània, amb capital a Tolosa de Llenguadoc, on les comarques nord-catalanes han estat incloses per força, sense cap esment nominal a la catalanitat. El secretari general d'Unitat Catalana, Jaume Pol, explica que “una cosa és la reivindicació del nom del territori i una altra és tenir accés a competències molt més àmplies que les dels altres departaments francesos”.

Al setembre, les dues organitzacions presentaran al Consell Departamental dels Pirineus Orientals la demanda d'un “referèndum d'iniciativa local” –previst per la llei francesa– per consultar la població sobre aquesta proposta. En el cas que les institucions franceses ignorin la demanda, Casanovas afirma que portaran el cas “als tribunals de justícia internacional, ja que Catalunya també ha de poder accedir a un estatut particular dins del marc de la República francesa”.

Jaume Roure, figura històrica del catalanisme nord-català, aclareix que “aquest és un veritable projecte, una solució possible per a aquest país”. Les dues entitats esperen que els polítics nord-catalans de totes les tendències facin seu “aquest text unitari”. Si no és el cas, es podrien presentar a les futures eleccions legislatives franceses en una candidatura que agruparia els partidaris de l'autonomia. Es marquen l'1 de gener del 2022 com la data per fer efectiva la creació de la col·lectivitat de la Catalunya del Nord. En el text es preveu el bilingüisme “per garantir l'ús del català i la seva presència en la vida pública”. També s'hi reivindica una “fiscalitat pròpia” i “competències en educació, formació, cultura i turisme”.

El Comitè per a l'Autodeterminació de la Catalunya del Nord “no és il·legal i no atempta contra l'ordre republicà de l'Estat”, segons el Tribunal de Gran Instància de Perpinyà. Així ho va decidir el 30 d'abril de l'any passat. Va ser creat el 2014 amb l'objectiu d'organitzar un referèndum a la Catalunya del Nord en “una data que hauria de coincidir amb la del referèndum sobre la independència” que convocarà el govern català. Va ser denunciat a la justícia per la Prefectura de Perpinyà, en nom de l'Estat francès, perquè “atempta contra la integritat del territori i la seguretat nacional de l'Estat francès”. El tribunal va considerar, però, que “la consulta proposada pel comitè és una manifestació de la llibertat d'expressió i no insta al desmantellament del poder republicà”.

Ara, per tal de declarar il·legal aquest Comitè per a l'Autodeterminació, l'única possibilitat és una decisió governamental, que requereix ser debatuda en el Consell de Ministres de París. El comitè està liderat per l'economista Robert Casanovas, professor a la Universitat de Perpinyà. L'existència d'aquest comitè i la voluntat de convocar un referèndum van agafar per sorpresa les entitats que organitzen des de fa anys les mobilitzacions catalanistes a la Catalunya del Nord, com l'ANC, la Federació d'Entitats, el Casal de Perpinyà i els partits polítics catalanistes. “No en sabíem res, d'aquest referèndum fantasma”, deien llavors a la sectorial nord-catalana de l'ANC. Ara, aliat al partit històric Unitat Catalana, ha elaborat el projecte d'estatut d'autonomia.