“No hem perdut l'alcaldia de Malgrat; ens l'han robat

Estic tran­quil. Dol­gut però tran­quil, perquè sé que he actuat cor­rec­ta­ment i que m'han tret l'alcal­dia només per una traïció política. L'escalf de la ciu­ta­da­nia m'ha aju­dat a ento­mar-ho.

La volun­tat de col·labo­ració que vaig anun­ciar tan bon punt vaig saber que em volien fer fora era un gest honest. I prova d'això és que no vaig reti­rar les car­te­res a JxM mal­grat que van anun­ciar que tren­ca­ven el pacte. Vaig poder par­lar amb algu­nes de les for­ma­ci­ons i d'altres, com el PDe­CAT, ni tan sols em van aga­far el telèfon. Per la seva part tot estava ben lli­gat mal­grat que s'havia arti­cu­lat en menys de quinze dies. Tot molt ràpid. Massa. Pot­ser perquè no hi ha prou con­fiança entre ells matei­xos.

Tots aquests argu­ments són con­sen­su­ats entre for­ma­ci­ons amb ide­o­lo­gies contràries per far­cir un fet que no té jus­ti­fi­cació objec­tiva i que té un únic objec­tiu: fer fora el PSC de l'alcal­dia. Dit això, no ens hem ado­nat que el pacte no anava bé perquè la gestió anava enda­vant i no hi ha hagut quei­xes fins al dia del tren­ca­ment. Com es podia pen­sar que l'acord pen­java d'un fil quan JxM va votar els pres­su­pos­tos fa quinze dies?

Un argu­ment sense cap pes. Aquest pacte ja s'havia posat sobre la taula un cop sabut el resul­tat de les elec­ci­ons i no va pros­pe­rar perquè la CUP, seguint el seu ide­ari, no va voler entrar al govern. Ara sem­bla que la situ­ació ha can­viat i les diferències entre ells no són tan grans. El PSC sem­pre ha estat un par­tit lle­ial al seu soci i hem dit que no quan se'ns ha ofert una alter­na­tiva. Els fets par­len per si sols.

Els rumors van sal­tar un diven­dres i el diu­menge la premsa se'n feia ressò. Dilluns vaig par­lar amb una regi­dora de JxM i em va asse­gu­rar que no hi havia res de cert. Dimarts es con­fir­mava. Que em retre­guin manca de comu­ni­cació a mi actu­ant així no deixa de ser curiós.

Com­ple­ta­ment. Són parau­les sor­gi­des des de l'emoció i ens sen­tim real­ment traïts perquè el pacte sig­nat per qua­tre anys s'estava com­plint i dels qua­tre punts que JxM havia posat sobre la taula, un s'està fent i un altre estava a punt d'apli­car-se. Tenien tota la nos­tra con­fiança i crèiem que actu­a­ven amb coherència perquè coin­cidíem en les vota­ci­ons. Cal recor­dar que Carme Ponsa ja va tren­car pel mig l'antiga CiU amb un pro­jecte per­so­nal a les elec­ci­ons. Amb aquesta ja en són dues i res no fa pen­sar que serà l'última.

Veig un con­junt de grups molt dife­rents units per un únic objec­tiu comú: fer-me fora. De moment, l'estruc­tura beu molt de la CUP, que és qui sem­bla que mana i no l'alcal­dessa. Això de crear un comitè de govern amb l'excusa de fer equip perquè les deci­si­ons no les pren­gui mai sola, però sí que signi els decrets i sigui res­pon­sa­ble davant la llei, diu molt poc de la con­fiança que li tenen. I a mi m'han acu­sat de ser un alcalde poc vàlid...

Per mos­trar a la ciu­ta­da­nia l'existència real d'aques­tes pro­pos­tes, que estan molt avançades, i evi­tar que el nou govern les guardi en un calaix i se n'oblidi. Par­lem de bones opor­tu­ni­tats per a Mal­grat que no s'hau­rien de dei­xar per­dre.

Malau­ra­da­ment sí per a nosal­tres i per als grups pro­mo­tors de la moció de cen­sura sem­bla que afe­geix un plus d'ale­gria. Però no l'hem per­dut; ens l'han robat lite­ral­ment perquè no hem per­dut la con­fiança dels votants a les urnes sinó que ens han fet fora gràcies a un ins­tru­ment polític i d'esque­nes al poble. Tenim la consciència tran­quil·la i el cap ben alt, i si ara els números no sumen espe­rem que en el futur sí que ho facin.

No ho crec. L'eufòria i els crits que hi va haver el dia de la moció res­po­nien a un fet pun­tual i la gent s'ho va aga­far de forma apas­si­o­nada. Nosal­tres farem una opo­sició cons­truc­tiva, però no dei­xa­rem de fis­ca­lit­zar la feina del nou govern perquè d'això depèn que pren­guin les deci­si­ons més favo­ra­bles pel muni­cipi. Els insults, els descrèdits i la dis­cussió sense fona­ment i bui­des de con­tin­gut no ser­vei­xen per tirar enda­vant un poble.

Repe­teixo que jo vaig tru­car a la porta de PDe­CAT Mal­grat i ningú no em va obrir. Des­co­nec a quin nivell de par­tit va tenir con­ver­ses la cap de llista de PDe­CAT ni quin va ser el con­tin­gut, però trobo difícil que la força més votada cedeixi l'alcal­dia a qui es va que­dar amb menys de la mei­tat de regi­dors en les dar­re­res elec­ci­ons.

Sem­pre hem fet autocrítica, tot i que crec que en aquest cas cal dei­xar pas­sar un temps per veure-ho tot més clar i amb més pers­pec­tiva. Em pre­o­cupa veure que no par­la­ven només de fer fora un alcalde democràtica­ment esco­llit pel poble, sinó que hi havia un odi pro­fund i una avarícia clara cap al pro­jecte soci­a­lista i la seva tra­jectòria a la població. Em sem­bla també curiós que par­lin tant de con­sul­tar a la gent, de par­ti­ci­pació popu­lar i de tenir en compte la seva opinió i cap d'ells ha dit res de les 700 sig­na­tu­res que es van reco­llir al car­rer perquè no es tirés enda­vant la moció. Hagués estat bé prac­ti­car amb l'exem­ple d'allò que es pro­met. Crec que hi ha molts votants asse­nyats de la CUP, ERC, PDe­CAT i JxM que també s'han sen­tit traïts i no han vist bé la jugada que Carme Ponsa, la per­sona que va tren­car CiU i va mal­me­tre el pro­jecte encapçalat per Neus Serra ara rebi el suport de Serra per ser alcal­dessa.

Sens dubte. Són for­ma­ci­ons en deter­mi­nats aspec­tes fins i tot con­tra­po­sa­des. La imatge de la Neus Serra i de la Carme Ponsa abraçades després de pre­sen­tar la moció de cen­sura crec que els farà mal a la llarga perquè ningú no ho entén. Però un cop s'han fet amb el poder i han fet fora al mos­tre soci­a­lista toca arre­man­gar-se, pren­dre deci­si­ons i començar a tre­ba­llar, sense excu­ses.

El de la urba­nit­zació del car­rer Sant Elm Lli­ber­tat ja l'han anun­ciat. Posant en dubte el sis­tema de con­tri­bu­ci­ons espe­ci­als creen un pre­ce­dent que pot ser perillós, perquè en defi­ni­tiva serà tot el poble qui acabi pagant les millo­res que només afec­ten a uns quants veïns. Espero que no dei­xin de banda ni la zona comer­cial ni el tana­tori, perquè són opor­tu­ni­tats clares i nosal­tres hi esta­rem a sobre.

No ho crec. L'eufòria i els crits que hi va haver el dia de la moció res­po­nien a un fet pun­tual i la gent s'ho va aga­far de forma apas­si­o­nada. Nosal­tres farem una opo­sició cons­truc­tiva, però no dei­xa­rem de fis­ca­lit­zar la feina del nou govern perquè d'això depèn que pren­guin les deci­si­ons més favo­ra­bles pel muni­cipi. Els insults, els descrèdits i la dis­cussió sense fona­ment i bui­des de con­tin­gut no ser­vei­xen per tirar enda­vant un poble.

No ho tinc deci­dit. Ara és moment d'atu­rar-se, res­pi­rar a fons i refle­xi­o­nar. Cert que m'he sen­tit molt recol­zat tant pel par­tit com sobre­tot per la gent del car­rer que m'ha demos­trat que mal­grat el què pen­sin alguns el PSC ha gover­nat a Mal­grat des del 1979 perquè ho ha fet prou bé. I crec que són merei­xe­dors de polítics amb un com­promís autèntic pel poble.