Memòria històrica
Primeres mostres al banc d'ADN de la Guerra Civil
Una trentena de gironins s'han fet les proves per poder trobar familiars desapareguts
S'encreuaran amb restes trobades en fosses comunes
En un article publicat a Quaderns de la Selva, les tossenques Pilar i Mercè Mundet relaten la història de Francesc Gelmà Gotarra (1912-1996) quan va tornar de la Guerra Civil espanyola. Les autores inclouen una llista de 34 soldats de Tossa de Mar que van morir al front. Familiars d'alguns d'aquests soldats han participat en el programa d'identificació genètica de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que el govern va posar en marxa a finals de l'any passat. L'objectiu d'aquest banc d'ADN és recollir mostres de familiars de víctimes de la Guerra Civil i comparar-les amb restes òssies trobades o exhumades arreu del país.
Una trentena de familiars de desapareguts de la Guerra Civil de les comarques gironines ja s'han extret la mostra per constituir així una base de dades dels perfils genètics. La prova és totalment gratuïta i indolora: s'extreuen mostres de frotis bucal (saliva entre el paladar i la mucosa). La prova s'ha de sol·licitar al laboratori de genètica de l'hospital universitari Vall d'Hebron, que programa el dia, l'hora i el lloc, i es fa en diversos punts del territori. En aquest sentit, hi ha una trentena de gironins que s'han fet la prova al CAP Güell de Girona. La primera visita a Girona va ser el 2 de desembre i s'hi van atendre onze persones. La segona visita va ser el divendres 3 de febrer, amb quinze mostres extretes. Hi ha altres gironins que han fet la petició per formar part del banc de dades que esperen que els programin el dia per extreure's la mostra. Un cop obtinguda, el laboratori de genètica de la Vall d'Hebron fa l'estudi dels perfils genètics, que s'inclouen a la base de dades per poder fer l'encreuament amb l'ADN de les restes trobades. S'han de tenir en compte també els gironins que s'han fet el frotis bucal al centre de la Vall d'Hebron. També els que han tramitat que el nom del familiar s'inclogui en el Memorial de les Camposines a la Fatarella, a la comarca de la Terra Alta.
El registre públic de desapareguts de la guerra té 4.917 inscrits. A 1.100 dels quals, ja se'ls ha enviat informació per citar-los. S'ha prioritzat la gent més gran i els familiars més directes, que són els que conserven més ADN dels desapareguts, tot i que en queda rastre fins als nets.
L'extracció de mostres genètiques a familiars de desapareguts va començar l'11 de novembre passat, i el dia 23 de novembre ja s'havien atès unes 80 persones. La previsió dels responsables del programa era fer 50 extraccions setmanals. Les dades que ara es recullin s'encreuaran amb les dels desapareguts per poder-los identificar.
En paral·lel al programa d'identificació genètica, el govern vol impulsar a fons l'obertura de fosses. De les 390 fosses que ara ja hi ha comptabilitzades a Catalunya, se n'han obert i analitzat algunes, com ara la de la Fatarella, on hi ha dipositades restes de 105 morts durant la batalla de l'Ebre, i algunes més.
LES XIFRES
Buscant un besoncle a partir de la tradició oral
Gemma Busquets
Conrado Planellas Gelpí tenia 18 anys quan va morir en la batalla de l'Ebre. Nascut a Tossa de Mar el 13 de febrer del 1920 –avui hauria fet 97 anys–, és un dels molts soldats de la Lleva del Biberó desaparegut, sense tomba. El lloc de la defunció se situa entre la Fatarella (Terra Alta) i Villalba dels Arcs (Tarragona) i la data correspon a l'1 de setembre del 1938. Fins a 20.000 persones van morir només en la batalla de l'Ebre.
En el llibre El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes del material bèl·lic abandonat, de Jordi Oliva i Llorens i editat per El Punt el 1999, hi figura el nom de Conrado Planellas, juntament amb altres llistes per poblacions i comarques. Conrado Planellas era el besoncle de la periodista Marta Planellas, que n'ha resseguit el rastre a través de la tradició oral entrevistant una quarantena de persones de Tossa de Mar, moltes de les quals ja han mort, que el van conèixer.
“Sempre m'havia interessat la Guerra Civil, però va ser arran d'unes cartes de la bestia, Rosa, que m'hi vaig interessar més”, explica Marta Planellas. Durant la Guerra Civil, a la bestia Rosa Planellas se li va morir el germà petit, Conrad, i el promès. Marta Planellas va voler reconstruir la història de la Guerra Civil a Tossa de Mar a partir de la història familiar amb una tesina, Les fonts orals com a metodologia històrica: la Guerra Civil a Tossa de Mar. “Van tornar un rellotge i una carta en què deien que havia mort a Tarragona i ja està.” Ara, el seu pare, Conrad Planellas Matas –que du el nom de l'oncle mort durant la guerra–, de 73 anys, espera la trucada del programa d'identificació per fer-se les proves i entrar al banc d'ADN. La periodista destaca la importància de tenir aquest banc d'ADN de familiars de desapareguts.
Quins passos han de fer els familiars?
Els interessats s'han d'inscriure en el cens de familiars de persones desaparegudes. La inscripció en aquest cens s'ha de fer a través del web de tràmits . En cas de dubte sobre aquest cens, es poden adreçar a la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans a Barcelona, a través del telèfon de contacte 93 634 74 23 o de l'adreça electrònica [email protected] . Es pot demanar cita prèvia mitjançant aquests canals. Un cop inscrits, els sol·licitants rebran una primera circular amb informació sobre la creació del programa d'identificació genètica (PIG) de desapareguts. Els familiars rebran de manera esglaonada i individualitzada, seguint criteris d'edat i d'antiguitat en el cens, una segona comunicació en què se'ls oferirà la possibilitat de dur a terme les proves genètiques que permetran constituir la base de dades de perfils genètics. En aquesta carta, se'ls donaran les dades de contacte del laboratori genètic i els centres sanitaris d'arreu del territori català on es poden extreure la mostra. Es recorda, a més, que aquesta extracció és gratuïta i que el procediment és indolor i ràpid, ja que consisteix en un frotis bucal. Un cop processades les mostres genètiques dels sol·licitants, s'inclouran en el banc de dades d'ADN. El govern crea una segona base de dades que classifiqui els perfils genètics extrets de les restes humanes que es troben en fosses. S'encreuarà la informació de les dues bases per intentar establir-hi relacions de parentiu. En cas positiu, s'entregaran les restes humanes i tot l'informe del procés.