justícia
La fiscalia rebaixa la petició de penes pels acusats de la Fundació Catalunya i Territori propera a UDC
L'expresident de l'entitat admet que no va tenir en compte el preu del mercat a l'hora de llogar locals al partit democristià per sota de cost
La fiscalia ha rebaixat aquest dijous les peticions de penes pels acusats de desviar fons de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), propera a UDC. La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona demanava inicialment un total de 45 anys de presó i més de 4 milions d'euros en indemnitzacions i multes pels cinc acusats, peticions que s'han reduït lleugerament per la prescripció d'un dels delictes, com ja havia anunciat el tribunal, i la retirada d'algun delicte contra algun acusat. Segons la fiscalia, UDC hauria rebut fons de l'entitat per saldar deutes amb el grup empresarial IMS que li havia prestat serveis per a l'organització de congressos, reunions o jornades. El fiscal creu que l'exgerent d'UDC Josep Maria Núñez, mort fa uns anys, i els aleshores dirigents de la fundació, Josep Boquíe, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés, van desviar aquests fons “conjuntament i concertada”.
Havent acabat el judici amb la declaració dels cinc acusats, la fiscalia els acusa dels delictes d'estafa, falsedat en document mercantil, apropiació indeguda, administració deslleial, insolvència punible, agreujament dolós de la insolvència i subsidiàriament delictes contra la hisenda pública.
Per a López i Cortés, la petició ha passat de 15 anys de presó i uns 120.000 euros de multa a 13 anys i mig i multa de 100.000 euros. Per a Josep Boqué, les penes sol·licitades són les mateixes, 8 anys de presó i 46.000 euros de multa, i també per a Soriano, que s'enfronta a 4 anys de presó i 600.000 euros de multa. Finalment, per a Josep Cornadó, amo de la constructora Copisa, també s'ha rebaixat la petició de tres a dos anys i mig de presó, i de 300.000 a 200.000 euros de multa.
El fiscal també demanava dos anys i quatre mesos de presó i 15.000 euros de multa per Josep Maria Núñez, que va morir a principis del 2014, després de conèixer que el jutge havia obert judici oral contra ell. Les indemnitzacions pugen a uns 3 milions d'euros, tot i que s'hauran d'actualitzar amb els interessos i el deute contret amb cada entitat bancària. UDC és responsable civil subsidiari d'aquestes quantitats, però està en concurs de creditors.
El judici va arrencar el 20 de gener a l'Audiència de Barcelona i està previst que s'acabi el proper dimarts. Aquest dijous han declarat els acusats Boqué, Soriano i Cornadó.
Diners de la fundació a empreses privades
En les seves conclusions definitives, el ministeri públic acusa principalment els dos màxims directius del grup IMS, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés Giné, d'ordir una complexa trama empresarial per tal d'obtenir fons de manera fraudulenta, per tres vies diferents.
El 2003 es van incorporar com a vocals del Patronat de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), fundada el 1998 i afí a UDC. La fundació va obtenir entre el 2004 i el 2007 uns 2,9 milions d'euros de donacions d'empreses privades. Segons la fiscalia, aquests dos vocals i el president de la fundació, Josep Boqué, “van abusar de la seva condició de rectors” de l'entitat per “de comú acord extreure il·lícitament de la caixa social quantiosos fons”, diners que van anar a parar al grup IMS.
D'una banda, empreses del grup, ara en fallida, van presentar factures falses a la fundació per serveis inexistents. Fins el juliol del 2006 els diners es pagaven amb transferències, però una inspecció tributària va fer que des d'aleshores els diners es retiressin amb xecs de caixa exceptuant l'equivalent a l'IVA, sense que se'n conegui el destí final. En total, les empreses del grup IMS van obtenir 1,7 milions de la fundació entre el 2004 i el 2006, dels quals només 17.6112 euros haurien estat serveis realment prestats.
A més a més, a la comptabilitat de la FCT hi van apuntar el concepte “préstec al grup IMS” per emparar la sortida de 1,1 milions en efectiu cap a aquest grup, diners que tampoc se'n sap el destí final.
Quan Boqué i els dos vocals van saber que se'ls estava investigant, van redactar, el gener del 2008, un “imprecís document” on es reconeixia que IMS devia 1,1 milions a la fundació, amb el compromís de retornar 200.000 euros anualment. El maig del 2008, IMS va presentar concurs de creditors, però no hi va consignar aquest deute.
Tot i així, també van aconseguir que l'administrador de la constructora Copisa, Josep Cornadó, pagués part del deute. Per justificar el pagament, Copisa va signar un document privat de concessió d'un préstec sense garanties d'un milió d'euros a Soriano, també vinculat a la fundació i marit de la directora executiva de l'entitat, perquè busqués clients i projectes per a la constructora al nord d'Àfrica. Soriano, expert en comunicació, es va aliar amb un directiu del gremi de constructors de Tarragona per buscar clients al Marroc i Líbia, però la guerra a Líbia va estroncar part del projecte.
Dos dies després d'aquest document privat, el juliol del 2009, Soriano, amb aquests diners, va adquirir el crèdit de la fundació a IMS, tot i que les empreses ja estaven en concurs de creditors, cosa que ell ha dit que no sabia tot i admetre que les empreses tenien problemes econòmics. Ell va pagar tot el crèdit a la fundació, però no el va cobrar d'IMS, i tampoc ha pogut retornar els diners que li va avançar Copisa, que l'ha demandat.
El fiscal no es creu aquests documents, però diu que si els dos crèdits són certs, Xavier Soriano va deixar de pagar gairebé 524.000 euros de l'IVA i l'IRPF del 2009, i Copisa 176.000 euros també en impostos. Segons el fiscal, va ser Copisa qui finalment va acabar pagant el deute que tenia la fundació per haver donat un milió d'euros a unes empreses en fallida d'uns directius de l'entitat.
Boqué, director general de Consum de la Generalitat durant els anys 90, ha explicat que la fundació tenia força donacions i fins i tot tenia superàvit, ja que no sabien ben bé a què dedicar els fons recaptats. Ha assegurat que ell no va desviar diners, sinó que López Sans i Cortés van autoritzar un projecte informàtic amb IMS i el Patronat no en sabia res. De fet, ell ho va saber quan van rebre una inspecció d'Hisenda.
Sobre el préstec a IMS, ha explicat que seria “absurd i il·lògic” que ell hagués demanat que es retornés en efectiu, com van assegurar López Sans i Cortés durant el judici. De fet, ha responsabilitzat a IMS de tota la gestió administrativa interna de la fundació i de ser la responsable de presentar la documentació pertinent al Protectorat de fundacions de la Generalitat.
Locals de la Fundació gratis per a UDC
El vincle del cas amb UDC també arriba pel fet que la fundació li va llogar cinc locals al partit democristià el març del 2002, un a Tàrrega, dos a Lleida i un a Tarragona. Però des del 2006, el president de la fundació, Josep Boqué, va deixar d'exigir el pagament dels lloguers a Unió. A més, el 2009 la fundació va vendre els locals al partit per un valor total de 478.000 euros, molt inferior al preu de mercat, i amb condicions “anormalment avantatjoses pel comprador”. Un cop oberta la investigació judicial, Unió ha pagat 160.000 euros pendents de la compra i 35.700 euros pendents dels lloguers impagats. Però el fiscal considera que UDC encara no ha retornat a la fundació tot el que li deu.
Boqué ha explicat que els locals els generaven problemes econòmics per impagament dels lloguers i finalment els van vendre. Preguntat per si el preu es va fixar segons el preu de mercat, Boqué ha assegurat que no s'hi van fixar. Tot i així, ha assegurat que “no va ser una mala operació”, i que al final van tenir uns beneficis de més de 40.000 euros amb totes les vendes.
Per últim, entre 2003 i 2007 Kontrast Produccions va facturar milers d'euros a UDC per organitzar congressos, jornades i trobades, però el partit no va declarar aquestes factures a Hisenda. El 2005, el partit va contreure un deute amb l'empresa. El gerent d'UDC, Josep Maria Núñez, va indicar a l'empresa que presentés les factures pertinents al grup IMS per valor d'uns116.000 euros, i el grup empresarial les va pagar, tot i que havia rebut prèviament diners de la FCT. De fet, la fundació va pagar directament 61.448 euros a Kontrast per feines fetes per UDC.
Entitats bancàries estafades
En la vessant d'estafes bancàries, segons la fiscalia, els dos principals acusats dirigien les quatre empreses “del primer nivell” del grup i van posar 'testaferros' per dirigir les 19 companyies del segon nivell, a les quals presentaven factures per conceptes falsos, per aparentar una falsa solvència econòmica.
D'aquesta manera, des del 2003 fins el 2007 van aconseguir fer funcionar un circuit de descomptes bancaris amb 20 entitats financeres com el BBVA, Catalunya Banc, La Caixa o Barclays, amb 128 comptes bancaris i 60 línies de crèdit. Mitjançant aquestes línies de descomptes bancaris, les quatre empreses principals van crear una 'pilota financera', ja que els diners que obtenien per un costat els tapaven amb línies de crèdit d'un altre compte bancari presentant milers de factures falses davant de les empreses del segon nivell del grup. La bombolla es va tornar insostenible i va esclatar el maig del 2008, quan les empreses van presentar concursos de creditors per valor de 16 milions d'euros.
La fiscalia detalla les quantitats que va demanar cada empresa a cada entitat, que van arribar al total de 7,4 milions d'euros. Bona part d'aquests diners van desaparèixer, després de circular per diversos comptes, mitjançant extraccions en efectiu. El total de factures falses va assolir els 57,6 milions d'euros entre el 2003 i el 2007, tot i que no tot l'import ha estat defraudat als bancs, sinó que algunes línies de crèdits sí que es retornaven amb crèdits obtinguts en altres entitats.
Una segona part d'aquest entramat financer és l'obtenció d'un crèdit d'un milió d'euros per part de l'Institut Català de Finances (ICF) el 2003, amb garantia hipotecària d'un immoble. Segons la fiscalia, en la tramitació i concessió del crèdit s'observen un “cúmul d'anomalies que apunta raonablement a un inexplicable tracte de favor” al grup IMS, tot i que no s'ha pogut determinar quin responsable de l'ICF va fer les gestions per afavorir aquesta empresa.
El crèdit havia de servir, gairebé a parts iguals, per pagar un 'leasing' immobiliari -import concedit a l'acte-- i per realitzar inversions, que s'havien de justificar mitjançant factures. Un mes després de signar la concessió del crèdit, l'empresa va presentar 16 factures “manipulades o inventades completament” a nom d'empreses del segon nivell del grup. En total falten per retornar 727.249 euros del crèdit, tot i que pot ser cobert amb la garantia hipotecària. No obstant això, aquest delicte ja hauria prescrit.