Referèndum a Campredó i Bítem

El 8 d'abril de 1976, l'Assemblea General d'Entitats de la Vegueria de l'Ebre, constituïda en el marc del Congrés de Cultura Catalana i que esdevingué la major plataforma representativa de la societat civil mai existent al territori, amb 52 entitats adherides entre associacions, col·legis professionals i altres ens col·lectius, va aprovar el seu manifestat programàtic. Al capítol primer es reconeixia el dret que tenien tots els pobles a constituir-se en municipis si aquest era el seu desig, com també el dret a existir de les comarques del Montsià i la Ribera d'Ebre, aleshores no reconegudes, del conjunt de les terres de l'Ebre a esdevenir regió o vegueria i, en definitiva, de Catalunya a decidir el seu futur com a nació. En aquell moment, els pobles del Delta de l'Ebre (la Cava, Jesús i Maria, Sant Jaume d'Enveja, Montells i Camarles, als quals després s'afegiria l'Aldea) es trobaven entrampats en un llarg procés de reivindicació de la seva autonomia municipal de Tortosa; com l'Ampolla del Perelló. Tots ho varen aconseguir entre 1978 i 1990, mentre la llei comarcal de 1987 restablí les comarques creades per la Generalitat republicana el 1936; i el decret Tarradellas de 1978 reconeixia la realitat conjunta de les quatre comarques de l'Ebre com a regió, avui encara pendent d'esdevenir vegueria.

Però l'assemblea de 1976 anava més enllà i reclamava el dret d'autonomia de tots els nuclis de població que ho desitgessin, i esmentava també Jesús, Campredó, Bitem, Vinallop i Reguers, de Tortosa; Balada, d'Amposta; Sant Joan del Pas, els Valentins i Ventalles, d'Ulldecona, i les Cases d'Alcanar d'Alcanar. Cap d'ells ho va aconseguir, la majoria perquè ni tan sola s'ho van plantejar; d'altres, com les Cases d'Alcanar, perquè van topar amb una normativa molt restrictiva de la Generalitat quant a la creació de nous municipis, mentre tolera la lenta agonia administrativa de 352 ajuntaments amb menys de cinc-cents habitants.

La llei de 1987 reconeixia també l'existència de les entitats municipals descentralitzades, una mena d'autonomia de representació i gestió dins un mateix terme municipal per encarrilar aquells desitjos de reconeixement local, atès que la mateixa llei impedia que poguessin arribar a la segregació. Acollint-se a aquesta norma, el 1982, els Muntells, amb 540 habitants, esdevingué EMD de Sant Jaume d'Enveja; i, el 1993, el Raval de Jesús, amb 3.545 veïns, es convertí en EMD de Tortosa. Ara s'hi afegiran Campredó i Bítem (per què no Reguers?). A alguns aquests temes no els preocupen en absolut, però a molts sí, com ho prova el fet que tant en un poble com a l'altre van votar en referèndum més de la meitat del cens electoral, i els vots afirmatius superaren el noranta per cent. El seu horitzó pot perfectament ser el d'arribar a municipis independents perquè, tornant a la proclama de 1976, cal reivindicar de nou que totes les col·lectivitats, des de la nació fins al poble més petit, tenen dret a decidir quin ha de ser el seu futur i a gestionar els seus propis assumptes.

El 13 de desembre, més de set-cents mil catalans de 162 municipis estan cridats a manifestar-se en referèndum sobre la independència de Catalunya. És clar que el resultat que s'obtingui no servirà perquè Catalunya esdevingui un estat, però és un sa exercici de democràcia davant les especulacions dels poders centralistes de l'Estat espanyol de negar fins i tot un Estatut negociat a la baixa per mantenir Catalunya dins l'artificial nació del «...a por ellos, oe», que produeix l'orgasme col·lectiu dels nacionalistes espanyols i els seus partits. Tornant al símil de Campredó i Bitem; si Catalunya no pot ser ni tan sols una EMD d'Espanya, potser caldrà plantejar-se que en demani la segregació. En definitiva, si hom no es troba a gust compartint casa, és millor que se'n vagi, i això ho haurien d'entendre també els que continuen somiant en l'imperi on no es ponia el sol.