El cas Pretòria, a judici

La secció segona de la sala penal de l'Audiencia Nacional jutja, a partir d'aquest matí i de manera intermitent durant cinc mesos, les onze persones que estan esquitxades per la presumpta trama de corrupció urbanística batejada com el cas Pretòria. Davant del jutge hauran de respondre, entre d'altres, els exdirigents de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra –tots dos van ocupar càrrecs rellevants en els governs de Jordi Pujol–, l'exdiputat socialista Luis García –conegut com a Luigi– i l'exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz. A grans trets, estan acusats de delictes continuats de tràfic d'influències, suborn i/o blanqueig de capitals, comesos entre els anys 2000 i 2009 a l'entorn dels ajuntaments de Santa Coloma, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona.

Alguns dels acusats també van cometre delictes contra la hisenda pública, però, en aquest cas, o bé han prescrit o bé van regularitzar la seva situació quan van ser detinguts, aleshores per ordre del jutge Baltasar Garzón –més tard el va substituir el magistrat Pablo Ruz–. Podria ser que els delictes contra la hisenda pública no siguin els únics que han prescrit a hores d'ara.

Així doncs, el judici arrenca a les deu del matí al municipi madrileny de San Fernando de Henares, ja que l'Audiencia Nacional hi té la seu on s'acostumen a celebrar les sessions que concentren un nombre important de persones, com ja ha passat amb els casos de la Gürtel i de les targetes black.

En el cas del Pretòria, han calgut fins a set anys i mig d'instrucció per poder obrir judici oral. La presumpta trama va sortir a la llum el 27 d'octubre del 2009, dia en què la Guàrdia Civil va escorcollar els ajuntaments i va dur a terme les primeres detencions. La vista d'avui comença amb les qüestions prèvies i és una incògnita si sobrarà temps perquè ja dins d'aquesta jornada inaugural declarin els primers acusats.

Els onze encausats seran els primers a prestar declaració davant del jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz. Ho podrien fer ja durant el dia d'avui i ben segur que ho faran demà i dimecres. Si la fiscal Ana Cuenca no introdueix canvis d'última hora, el primer a pujar a l'estrada serà Bartomeu Muñoz. Passats aquests tres primers dies, el judici entrarà en un recés i es reprendrà el 23 de març, amb els interrogatoris als primers testimonis. Un total de 135 persones han estat citades a declarar en qualitat de testimoni. Entre els quals, hi ha l'exalcaldessa de Badalona Maite Arqué; el president del Partit Popular a Catalunya, nomenat recentment, Xavier García Albiol, també exalcalde de Badalona; l'actual primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Esteve Serrano; l'exalcaldessa de Santa Coloma Manuela de Madre; l'exalcalde de Sant Andreu de Llavaneres Víctor Ros; un nombrós grup d'exregidors colomencs, i totes aquelles persones que el 2009 van ser imputades, però que han anat caient de la llista. Originàriament, Garzón va imputar fins a 21 persones. Deu de les quals van ser exonerades –almenys en aquell moment– a mesura que avançava la instrucció.

L'Audiencia Nacional ha previst 26 dies per celebrar el judici, en sessions de matí, que s'allargaran durant els mesos de març (13, 14, 15 i 23), abril (17), maig (8, 23, 24 i 25), juny (5, 14, 15, 22, 28 i 29), juliol (3, 4, 5, 6, 10 i 13) i setembre (12, 13, 14, 18 i 25). Així mateix, el judici es podria escurçar o allargar sobre la marxa.

Per als onze encausats, la fiscalia anticorrupció, en l'escrit d'acusació, demana penes que van des d'un any fins a vuit anys de presó, a més de multes milionàries, que en total sumen fins a 93,7 milions d'euros, comptant-hi multes i decomisos.

Aquest macroprocés obert pel jutge Garzón ha de servir per dirimir si els encausats van teixir una trama que feia d'intermediària o que influïa en operacions urbanístiques impulsades pels ajuntaments per cobrar comissions il·legals, amb posterior evasió de capitals a paradisos fiscals. S'estima, segons la investigació conclosa pel jutge, que entre tots van guanyar 44,7 milions d'euros de manera il·legal. Dels quals, Luis García n'hauria obtingut 10; Lluís Prenafeta, 14,98 milions; Macià Alavedra, 6 milions, i Bartomeu Muñoz, 1,72 milions. Tret que hi hagi alguna sorpresa, els principals encausats es reafirmaran en la idea que mai van ficar la mà a la caixa.

Però quins són els projectes que estan sota sospita? El principal, per envergadura, és l'operació Pallaresa, impulsada a Santa Coloma. D'un projecte inicial per aixecar un centre d'oci amb cinemes, un centre comercial, un hotel, aparcaments i 60 pisos de lloguer, es va passar, quatre anys més tard, a una actuació que renunciava al centre lúdic i comercial, i apostava per 270 pisos que donen forma a l'edifici Cúbics –100 dels quals serien de protecció oficial i 60 més, assistits de lloguer–, un hotel, set sales de cinema i un aparcament de 647 places. A més, l'UTE guanyadora, integrada per tres empreses –una de les quals era Proinosa, presidida per Josep Singla–, es comprometia a construir-hi una residència per a la gent gran i un altre equipament per a la ciutat.

A la ciutat veïna de Badalona es localitza la segona de les actuacions esquitxades pel cas Pretòria. Es tracta d'un solar a tocar del port de la ciutat, on la promotora immobiliària Espais tenia previst tirar endavant una actuació. El seu president, Lluís Casamitjana, va ser detingut en un primer moment, però finalment va caure de la llista d'acusats.

Finalment, la zona de Can Rivière, a Sant Andreu de Llavaneres, és el tercer eix sobre el qual pivota el cas. Allà va tenir lloc un acord signat pel govern del PP i el PSC i Niesma Corporació SL que preveia un augment del 189% del sostre edificable a la zona.