Procés sobiranista
El PSC s'apunta al Pacte pel Referèndum en set consistoris
Grups socialistes han votat en el ple mocions a favor del pacte
Encara que no s'hi hagin mostrat a favor també s'han aprovat pronunciaments sobre el referèndum gràcies a la seva abstenció
Malgrat que la posició oficial del PSC respecte del Pacte Nacional pel Referèndum és de rebuig als seus plantejaments, els últims mesos han aparegut com bolets grups socialistes municipals que han permès l'aprovació de mocions de suport al pacte en el ple del seu Ajuntament ja sigui per abstenció o, fins i tot, pronunciant-s'hi a favor. Almenys són sis els casos en què el PSC d'un municipi ha votat favorablement a iniciatives que volien explicitar el suport del consistori al Pacte pel Referèndum; la majoria són petits municipis, però també hi ha capitals de comarca. A més, en quatre d'aquests consistoris l'alcalde és, precisament, socialista. És el cas de Granollers, on governa Josep Mayoral; de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), amb Josep Perpinyà al capdavant; de Vilafant (Alt Empordà), amb Consol Cantenys, i de Palafrugell (Baix Empordà), on l'alcalde és l'exdiputat socialista i líder del PSC a les comarques de Girona Juli Fernández, que també ha votat en el ple a favor d'una moció que aposta per obrir escoles i locals públics per permetre que el referèndum s'hi pugui celebrar.
La resta de municipis on hi han votat a favor, tot i que no hi governin, són, com a mínim, Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Vilanova i la Geltrú, d'on precisament el coordinador del pacte, Joan Ignasi Elena, va ser també alcalde pel PSC entre el 2005 i el 2011.
A banda, però, hi ha indrets on els socialistes no s'han mostrat a favor de la tasca del pacte, almenys explícitament, però que han permès que prosperessin aquest tipus d'iniciatives, ja que no hi han votat en contra, sinó que s'han abstingut. És el cas de diverses capitals, com ara Girona, Berga, Reus, Terrassa, Vic, Igualada i Olot, però també ha passat a Sant Cugat del Vallès, Platja d'Aro (Baix Empordà), Martorelles (Vallès Oriental), Manlleu (Osona) i Sant Fruitós de Bages. La direcció socialista, a través del seu portaveu, treu importància a l'assumpte i al nombre de grups municipals que s'han desmarcat de les directrius del PSC, ja que recorda que es tracta de “pocs grups” i que sempre hi ha hagut ajuntaments en què els grups socialistes han marcat un cert perfil propi per lògica municipal que no sempre ha coincidit amb el que es defensava des dels despatxos del carrer Nicaragua de Barcelona.
On segur que no donaran suport és a la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, on la seva alcaldessa, Núria Marín, s'ha mostrat en reiterades ocasions contrària a la celebració del referèndum i ha arribat a dir que no permetria que s'utilitzessin instal·lacions municipals, com ara els centres escolars, perquè la votació hi tingui lloc si la consulta no disposa del vistiplau de l'Estat espanyol, malgrat que sí que n'hi va haver durant el procés participatiu del 9 de novembre del 2014.
També Ciutadans
Sembla que no només els socialistes han permès, per acció o omissió, com se sol dir, que prosperin iniciatives en els plens perquè els ajuntaments es pronunciïn a favor del pacte. El president del PP català, Xavier García Albiol, va denunciar que Ciutadans s'havia abstingut en el ple de Gavà (Baix Llobregat) a l'hora de votar una moció sobre aquest ens i ho va considerar “una traïció als principis de C's i al conjunt de persones que se senten catalanes i espanyoles”; per això, va reclamar “coherència” al líder taronja, Albert Rivera.
