Política
El rei Joan Carles va contemplar cedir Melilla al Marroc el 1979
El monarca veia més complicat fer el mateix amb Ceuta perquè hi havia més espanyols i va especular amb posar la ciutat sota un protectorat internacional, segons un cable diplomàtic dels EUA
El cap d'Estat admetia que l'Exèrcit “es disgustaria” però creia que podria controlar la situació
El rei Joan Carles va admetre la possibilitat de cedir la ciutat de Melilla al Marroc el 1979 i posar Ceuta sota l'estatus de protectorat internacional, similar al que va tenir Tànger des del 1923 fins a la independència del regne alauita el 1956.
El monarca espanyol va contemplar aquesta opció durant una trobada que va mantenir en el palau de la Zarzuela amb el senador nord-americà Ed Muskie, enviat personalment pel president Jimmy Carter a una gira per Europa, durant la qual va discutir de manera confidencial amb els líders de la regió els principals reptes comuns que afrontaven en aquella època els aliats dels dos marges de l'Atlàntic Nord.
Un resum de la conversa de més d'hora i mitja amb el rei que van mantenir el senador i l'ambaixador d'EUA a Espanya, Terence Todman, va quedar reflectit en un telegrama secret enviat per la missió diplomàtica americana a Madrid al Departament d'Estat, desclassificat el 2014 i al qual fa ara referència l'historiador Charles Powell al llibre Rey de la democracia (Galaxia Gutenberg) presentat aquest dijous a Madrid. L'obra analitza a través de l'òptica de diversos autors la contribució del regnat de Joan Carles I a la consolidació de la democràcia a l'Estat espanyol.
Al cable diplomàtic, l'original del qual ha consultat Europa Press, el rei explica a Muskie i Todman que “el gran assumpte entre Espanya i el Marroc són els dos enclavaments espanyols” al nord d'Àfrica.
“Ell [Joan Carles] considerava que Melilla es podria cedir al Marroc en un termini relativament curt de temps perquè només hi vivien 10.000 espanyols”, assegura el telegrama escrit per l'Ambaixada americana, que es va enviar a Muskie abans de remetre-ho a Washington, sense que el senador fes cap objecció o correcció.
Malestar limitat a l'Exèrcit
El monarca va reconèixer als seus interlocutors que la cessió de Melilla disgustaria l'Exèrcit espanyol, el qual “protestaria”, però creia que aquest malestar “duraria només dos mesos”. A més, es mostrava convençut que podria “controlar la situació”.
Joan Carles veia més complicat cedir la ciutat de Ceuta, on aleshores hi vivien 60.000 espanyols, una xifra massa alta com per decidir sense més que passessin sota sobirania marroquina.
En aquest cas va apuntar que “potser la millor solució” seria un estatut similar al que va tenir Tànger entre 1923 i 1956, amb una administració que depenia d'una comissió formada per diversos països europeus, entre els quals l'Estat espanyol.
El rei “temia” en aquells moments que “en absència d'una solució” es produís “una altra Marxa Verda” com la del Sàhara Occidental, “que podria crear problemes seriosos”.
El cable diplomàtic descriu el clima en el qual es va desenvolupar la reunió, que va ser registrada per la premsa gràfica a l'inici i final de la trobada. Destaca que el monarca va estar “molt relaxat i comunicatiu” i que va repetir diverses vegades que parlaria de manera “franca i oberta” entre altres coses perquè el contingut de la conversa era “secret”.
La trobada va tenir lloc el 30 d'abril del 1979, tres anys i mig després de la Marxa Verda per la qual el Marroc va envair el Sàhara Occidental, una crisi durant la qual també va sorgir el vincle entre Joan Carles i Hassan II del Marroc, segons subratlla l'historiador Charles Powell, actual director del Reial Institut Elcano, en el capítol del llibre en el qual aborda el paper del rei com el primer ambaixador de la democràcia espanyola.
En la presentació del llibre, Powell ha sostingut que Joan Carles I va exercir un paper “clau” per a la redefinició del paper d'Espanya al món i ha fet una “valoració extraordinàriament favorable” de la seva contribució a la projecció exterior del país.
