Política

El Russiagate s'escalfa

Trump defensa l'acomiadament del director de l'FBI, que investigava la presumpta ingerència russa en la cursa presidencial

La destitució coincideix amb la visita del ministre d'Afers Estrangers rus a la Casa Blanca

La decisió del president dels EUA, Donald Trump, de fulminar de manera inesperada el director de l'FBI, James Comey, ha provocat una tempesta de proporcions descomunals a Washington. L'acomiadament va agafar tothom a contrapeu, ja que fins fa poc el mandatari havia elogiat diverses vegades l'ara excap de l'agència d'espionatge.

La Casa Blanca va intentar vendre l'episodi com una pèrdua de confiança. El subsecretari de Justícia, Rod Rosenstein, enviava dimecres a la matinada una carta al seu cap, el fiscal general Jeff Sessions, en què analitzava la pobra gestió de Comey sobre la investigació dels correus electrònics de l'excandidata presidencial demòcrata Hillary Clinton.

Sessions, tot i que s'havia inhibit de qualsevol acte que fes referència a les eleccions, va recomanar personalment al president la decisió de desfer-se de Comey. Trump va acceptar el mateix dia.

La precipitació i el moment escollit generen moltes sospites. Feia temps que corria el rumor que el president volia fer el pas, especialment des que el mateix Comey va confirmar que l'FBI l'estava investigant per esbrinar si va haver-hi lligams i conxorxa entre el Kremlin i l'equip de campanya de Trump per interferir en l'exercici democràtic que el va col·locar al Despatx Oval.

L'estupefacció al país i dins de l'FBI és considerable. Ningú a l'agència d'espionatge esperava un moviment tan sobtat, i la creença que Comey va ser acomiadat per haver-se negat a aturar la investigació de la trama russa és l'única hipòtesi. The New York Times posava més llenya al foc en aquest sentit, informant que fa pocs dies l'exdirector havia demanat al Departament de Justícia més recursos per poder aprofundir en l'afer rus. En comptes de rebre més diners o personal, dimecres a la matinada rebia una carta d'acomiadament immediat.

Comey es va assabentar que la seva etapa acabava pels especials informatius televisius mentre feia una xerrada a Los Angeles. “No estava fent una bona feina, així de simple”, va dir ahir amb contundència el president, assegut al Despatx Oval al costat de Henry Kissinger, exsecretari d'Estat de Richard Nixon. Una imatge amb què el toc esperpèntic de la situació tocava sostre. L'episodi, amb reminiscències en els fets de la “massacre de la nit de dissabte” que va marcar un abans i un després del Watergate, va disparar les analogies.

La Casa Blanca, incomprensiblement, no esperava el rebombori i va trigar hores a acordar una posició per defensar la decisió del president. “Els demòcrates han dit algunes de les pitjors coses sobre Comey, incloent-hi que havia de ser acomiadat, però ara juguen de manera trista!”, es va estranyar Trump. Els progressistes, tot i que encara culpen l'exdirector de l'FBI per la derrota electoral, van escandalitzar-se amb la decisió del president. L'acomiadament s'ha convertit en un bumerang per a Trump, qüestionat per totes bandes i que viurà sota un escrutini més contundent en l'afer rus, en convertir-lo encara més en un afer polític i no en una investigació judicial. “Serà substituït per algú que farà una feina molt millor, retornant l'esperit i el prestigi a l'FBI”, va prometre Trump, que voldria situar al capdavant de l'FBI una persona lleial que tanqui la investigació sobre els possibles vincles amb el Kremlin.

De moment, els demòcrates fan pinya per exigir la creació d'un grup especial independent per continuar la investigació. El líder republicà al Senat, Mitch McConnell, s'hi nega, argumentant que podria obstaculitzar la feina que ja està en marxa.

Entre tot l'embolic, ahir Washington rebia una visita especial: el ministre d'Afers estrangers rus, Serguei Lavrov. El diplomàtic va passar per la Casa Blanca i va fer teatre en mostrar-se sorprès per l'acomiadament de Comey. En tot moment va estar acompanyat per l'ambaixador de Moscou als EUA, Serguei Kislyak, una de les figures al centre de l'huracà de les investigacions pels contactes i trobades amb figures prominents de l'equip de Trump. En la reunió van acordar cooperar per trobar una solució a Síria després que Trump li demanés un esforç per controlar aquest país i l'Iran.

LES FRASES

Comey havia perdut la confiança de gairebé tothom a Washington, republicans i demòcrates
No estava fent una bona feina, així de simple
Donald Trump
president dels EUA

El president ja ha tallat tres caps

La guillotina del president fa la seva feina i l'acomiadament de Comey n'és l'últim exemple i la mostra que Trump segueix un patró: quan algú l'investiga, se'l fa fora immediatament.

La primera de caure va ser Sally Yates, l'ex-fiscal general interina que es va negar a defensar el vet migratori i liderar investigacions sobre la possible relació entre la campanya de Trump i el Kremlin.

Poc després marxava Preet Bharara, fiscal de Nova York amb jurisdicció sobre la torre Trump que investigava els lligams entre el president i funcionaris i empresaris russos corruptes.

L'últim va ser Comey. “No pot ser una coincidència”, va alertar el líder demòcrata al Senat, Chuck Schumer.

En canvi, els seguidors lleials tenen més marge de maniobra. L'exassessor en seguretat Michael Flynn va mantenir més temps el càrrec tot i les alertes que era sotmès a xantatge pels russos i les acusacions de mentir al vicepresident. Flynn plegar quan la notícia es va filtrar als mitjans de comunicació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Mor Joan Rigol, president del Parlament entre el 1999 i el 2003

CAPMANY

La CUP reivindica la creació del Parc Natural de l’Albera

CAPMANY
català

Òmnium denuncia una insuficient oferta de cursos de català

barcelona
guerra a gaza

Els tancs d’Israel entren a Rafah i prenen el control del pas fronterer

barcelona
guerra a gaza

Israel rebutja la treva acceptada per Hamàs i manté els atacs contra Rafah

barcelona
Regne Unit

Downing Street, més a prop

Londres

Trenta anys de llibertat

Barcelona
John Carlin
Periodista i escriptor

“Mandela va saber guanyar-se els enemics”

Barcelona

L’apartheid persistent

Salt