Els iranians refermen la presidència de Rouhani
El candidat reformista iranià guanya de manera clara unes eleccions presidencials marcades per una elevada participació
La reelecció li permet continuar amb el programa d'obertura a l'exterior i amb el pacte nuclear del 2015
Més de 40 milions d'iranians van votar divendres en unes eleccions notablement concorregudes –amb una participació de més del 73%– que van atorgar al reformista moderat Hassan Rouhani un segon mandat. Tot i que els sondejos previs indicaven que guanyaria, existia la possibilitat d'una derrota sorpresa contra el candidat ultraconservador Ebrahim Raisi, molt actiu durant la campanya i marcadament crític amb el suposat desdeny de Rouhani envers les classes socials més baixes. Si bé potser la població iraniana encara no ha pogut experimentar plenament la millora econòmica promesa després del pacte nuclear amb les grans potències occidentals, ha preferit confiar en les paraules de l'actual president, segons el qual l'eliminació de les sancions financeres és un procés lent. De fet, Rouhani es va imposar amb un 57% dels vots, un percentatge que resulta aclaparador, especialment en comparació del 50,88% que va obtenir fa quatre anys.
Segons els analistes, la ciutadania s'ha pronunciat a favor d'una tipologia de govern més obert cap a Occident i de la modernització. El controvertit pacte nuclear, la naturalesa col·laboracionista del qual va alinear certs sectors de la societat més anti-nord-americans –un sentiment que no afecta les generacions més joves, però que encara és present entre la gent més gran– ha estat acceptat electoralment pels iranians. Les paraules de Rouhani durant la campanya, en favor de més llibertat d'expressió, podrien semblar d'un candidat antisistema, crítiques amb el sistema polític iranià i el control mediàtic del Líder Suprem –segons l'últim índex de la llibertat de premsa elaborat per Reporters Sense Fronteres assignada a l'Iran, es troba entre els quinze pitjors països–, però cal recordar que el rerefons de Rouhani és irreprotxable: graduat en dret i estudis religiosos i seguidor acèrrim de Khomeini des dels anys seixanta, les autoritats del xa van forçar el seu exili l'any 1977. Amb la caiguda de la monarquia Pahlavi, va tornar al país i va exercir diversos càrrecs polítics, notablement com a secretari del Consell Superior de la Seguretat Nacional a l'Iran, un òrgan que s'encarrega de preservar els ideals de la revolució islàmica. Cal mencionar que compartia uns antecedents judicials i religiosos amb el seu principal rival en els comicis, Ebrahim Raisi, que va obtenir el 38% dels vots. Tot i així, la carrera de Raisi com a jutge –i, en concret, l'execució d'infinitat de presoners polítics a les seves ordres– va afectar negativament les seves crides a la defensa dels oprimits, que molts ciutadans van considerar hipòcrites.
En el discurs televisat després de ser declarat vencedor, Rouhani va donar les gràcies a la ciutadania, que, en paraules seves, va votar en favor de “la pau, l'amistat i la unió” i en contra de “la violència, l'extremisme i la polarització”. “L'Iran està preparat per fer créixer les seves relacions amb la resta del món basant-se en el respecte mutu i els seus propis interessos nacionals”, va afirmar. “Mai acceptarem cap forma d'intimidació o humiliació.”
L'ombra de Trump
A banda de vetllar per la progressiva eliminació de les sancions econòmiques, un dels reptes que afrontarà Rouhani en els pròxims quatre anys serà el tracte amb un líder com el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha criticat severament el pacte nuclear i s'hi ha referit com un dels “pitjors acords de la història”.
Com era esperable, les grans ciutats van esdevenir tota una festa: grups de motocicletes anant amunt i avall amb pancartes de Rouhani, balls improvisats a les cantonades i militància jovial. A la plaça de Tajrish, al nord de la capital, una massa de joves clamaven “fora, Reisi” tot ballant breakdance. “Som conscients que les competències del president són limitades i que potser el seu govern no ha assolit del tot els objectius que s'havia proposat fa quatre anys”, explicava Nargues, una jove de 20 anys. “Però creiem que la seva reelecció té un caràcter simbòlic: envia un missatge tant als líders locals com a la comunitat internacional que no volem que l'Iran sigui un país aïllat.” Una de les peticions més esteses per part del poble iranià durant la campanya ha estat l'alliberament de diversos presos polítics sota arrest domiciliari, especialment el líder del Moviment Verd, Mir Hussein Moussavi, arrestat per haver arremès contra el govern del president Mahmud Ahmadinejad. Tot i que en aquestes qüestions és el Líder Suprem iranià qui pren les decisions, la ciutadania opina que el president hi podria tenir influència.