Política

Curta, clara i a gust de tothom

La pregunta del referèndum supera la fórmula enrevessada que es va utilitzar el 9-N

La inclusió de les paraules ‘estat’ i ‘república’ satisfà totes les sensibilitats

Alguns lingüistes celebren el tracte de vós en la frase

Després de l’experiència de la pre­gunta arbre del 9-N, pen­sada per satis­fer inde­pen­den­tis­tes, auto­de­ter­mi­nis­tes i inde­ter­mi­nats, hi havia certa expec­tació per la pre­gunta del referèndum de la tar­dor. Tot­hom tenia clar que la res­posta seria binària (sí o no) en lloc de la fórmula enre­ves­sada del procés par­ti­ci­pa­tiu, però que­dava la incògnita de qui­nes parau­les es farien ser­vir per con­sul­tar el futur esta­tus de Cata­lu­nya.

Final­ment, han apa­re­gut les dues parau­les clau, estat i república, en una pre­gunta curta, clara i que no deixa espai a l’ambigüitat: Voleu que Cata­lu­nya sigui un estat inde­pen­dent en forma de república? Ara bé, calia espe­ci­fi­car que l’hipotètic estat inde­pen­dent serà una república? No n’hi hau­ria hagut prou de pre­gun­tar si es vol un estat inde­pen­dent o una república inde­pen­dent?

Fran­cesc Pallarés, catedràtic de ciència política i de l’admi­nis­tració de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra (UPF), atri­bu­eix la inclusió de les dues parau­les en el redac­tat a “un pacte entre el PDe­CAT, ERC i la CUP”. Els pri­mers –sosté Pallarés– hau­rien estat més par­ti­da­ris de la paraula estat, men­tre que els repu­bli­cans i els anti­ca­pi­ta­lis­tes hau­rien vol­gut que hi constés també la república. De fet, aquesta referència només tin­dria sen­tit “si hi hagués inde­pen­den­tis­tes monàrquics, però no és el cas”. Per Pallarés, la for­mu­lació de la pre­gunta res­pon a “la com­petència entre el PDe­CAT i ERC”. “Cadascú vol dei­xar mar­cada la seva empremta, però, en el fons, saben que això aca­barà en elec­ci­ons”, asse­gura.

Lluís Pas­tor, direc­tor dels Estu­dis de Ciències de la Infor­mació i la Comu­ni­cació de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) i expert en retòrica, veu la pre­gunta “curta i clara”, però no acaba “d’enten­dre la part final de la pre­gunta”. “L’última part [en forma de república] sobra. La fa més redun­dant. Des del punt de vista lingüístic no aporta res”, observa Pas­tor, que hi veu “una con­cessió a algú”.

Mal­grat les reticències lingüísti­ques dels experts, el cert és que la paraula república resulta atrac­tiva per a bona part dels ciu­ta­dans als quals s’apel·la. Els polítics inde­pen­den­tis­tes cata­lans l’han fet ser­vir molts cops per con­tra­po­sar-la a la monar­quia, vista per molts com una ins­ti­tució arcaica i desa­cre­di­tada, entre aquests, els votants dels comuns.

La pre­gunta tam­poc ha dei­xat indi­fe­rents els lingüistes, alguns dels quals remar­ca­ven ahir la fórmula de vós amb què està redac­tada la pre­gunta. El Voleu que... en lloc del Vol que... és con­si­de­rat per bona part dels experts en la llen­gua una solució més genuïna i menys encar­ca­rada que el trac­ta­ment de vostè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.