Proporcions d'altres temps
Altafulla homenatja la seva primera dona regidora, Amparo Araque, que va ajudar a fer créixer la xifra del 4% de dones que van configurar els primers ajuntaments democràtics. Ara, la proporció de regidores als consistoris és del 31%
Només l'1% dels batlles dels primers ajuntaments democràtics, després de les eleccions locals del 79, eren dones, i unes quantes més ocupaven regidories al seu municipi, però no passaven del 4%. Eren uns altres temps. Però tot i que han passat trenta anys, la proporció de representació en l'escenari polític entre homes i dones no ha canviat tant com se suposa que ho hauria d'haver fet si es compara amb altres àmbits. Així, les alcaldesses catalanes són ara el 12,5% del total, mentre que les regidories són ocupades en un 31% per dones. Són dades que l'exdiputada d'ICV-EUiA Dolors Comas va aportar en la presentació de l'homenatge a Amparo Araque, la primera regidora que va tenir Altafulla i, per tant, part d'aquell 4% de regidores.
Era la número dos d'Entesa Municipal d'Altafulla, a qui van atribuir la cartera del que aleshores es deia beneficència, que més endavant hem conegut com a serveis socials i que ara muta de nom a través de la conselleria que té cura d'aquests assumptes acabar dient-se Acció Social. Es digui com es digui, el nom no fa la cosa, però la cosa era molt diferent a principi dels anys 80. Els serveis socials consistien, als municipis com Altafulla, a atorgar vals bescanviables per medicaments o bé finançar el trajecte de tren i un entrepà a qui no podia permetre-s'ho. Però tot sovint anava més enllà. Paquita Araque va detallar ahir la manera com va ajudar una família amb una criatura que va trucar a la porta del seu domicili particular perquè no tenien diners: «L'Ajuntament ja era tancat i de totes maneres segurament no hauríem pogut fer res», de manera que va assumir el cas com a particular. Constatava, així, que l'acció social que es feia aleshores poc té a veure amb la manera com és ara. De fet, Araque va dir que les regidories ni tan sols disposaven d'oficina, de manera que la paperassa s'havia de fer a casa o a la feina. Tot plegat «era una mica primitiu», admetia Araque durant l'homenatge al saló de plens de la casa municipal. Però el seu camí polític es va acabar un cop finalitza a la legislatura. El que movia els primers governs, intentar tirar endavant el que durant quaranta anys va estar en un punt mort, o inexistent, ja no va trobar-ho ens els següents, va voler dir. I és que «és en els moments de grans convulsions polítiques quan es concentra la incorporació del dret de les dones a ser escollides», apuntava Dolors Comas. Caldrà esperar veure, doncs, la manera com afecten els últims esdeveniments polítics del país a les xifres del 31% de regidories i del 12,5% d'alcaldies que estan en mans de dones.