Alemanya dona el sí als gais
El Parlament federal aprova el matrimoni “per a tothom” malgrat el no personal de Merkel
Uns 75 diputats del partit de la cancellera s’afegeixen a la iniciativa, impulsada pels aliats socialdemòcrates i L’Esquerra
Matrimoni per a tothom. Era el lema del dia per al Partit Socialdemòcrata (SPD), que va qualificar d’“hora estel·lar” del parlamentarisme alemany la votació a favor del matrimoni homosexual. La cancellera, Angela Merkel, havia donat llibertat de consciència als seus 310 diputats i la resposta va ser una victòria clara de la iniciativa, defensada conjuntament per l’SPD, Els Verds i L’Esquerra, per desbloquejar el matrimoni entre parelles del mateix sexe: 75 vots de les files conservadores de Merkel (dels 310 diputats que té) van anar a l’altre bàndol i el sí va guanyar per 393 vots a favor, 226 en contra i quatre abstencions.
La cancellera havia alliberat els seus de la disciplina de vot, en una decisió que ella mateixa havia qualificat de “qüestió de consciència”. La seva, la de Merkel, diu que un matrimoni –d’acord amb l’article 6 de la Constitució, que garanteix la protecció de la família– està format “per un home i una dona”. La cancellera va justificar així el seu no personal al matrimoni homosexual, en una declaració després del debat parlamentari en què va haver d’escoltar acusacions directes de l’SPD, que li atribuïa el bloqueig durant anys a l’equiparació plena dels drets d’aquest col·lectiu.
Merkel, d’acord amb la seva pràctica de no mullar-se, no va deixar clar si amb això insinuava que una modificació de la legislació vigent del Codi Penal implica esmenar la Constitució. Sí que va aclarir, en canvi, que és partidària de permetre l’adopció de nens a les parelles homosexuals, un dels punts més controvertits dins la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seva agermanada bavaresa (CSU).
L’adopció és el moll de l’os de la qüestió, en un país amb una normativa especialment rígida en aquesta matèria. Els obstacles per a l’adopció a les parelles de fet, tant homosexuals com heterosexuals, són de vegades insalvables o només superables a còpia de molta perseverança. El 2001, en temps del govern socialdemòcrata-verd del canceller Gerhard Schröder, Alemanya va encapçalar, a escala global, la satisfacció de les reivindicacions dels homosexuals autoritzant-los a registrar-se com a parella de fet. Això els va obrir la porta a l’equiparació gradual amb les parelles heterosexuals en gairebé tots els àmbits, menys l’adopció i el dret hereditari.
Maniobra electoral
La qüestió va quedar encallada i, de país avançat, Alemanya ha passat a endarrerit, mentre països dits “catòlics”, com Espanya, han agafat avantatge. Tres legislatures seguides de Merkel –la primera i l’actual, en gran coalició amb els socialdemòcrates; la del mig, amb els liberals– no van desbloquejar el tema del matrimoni. Els tres pactes de coalició ho excloïen. Ni tan sols l’amistat de Merkel amb el liberal Guido Westerwelle, ministre d’Afers Estrangers del 2009 al 2013 i homosexual declarat, va trencar el sostre de vidre. Merkel va ser una mena de “padrina” per a la parella que formaven Westerwelle i el seu company, el metge Michael Mronz. La relació personal no es va traduir en fets polítics en favor del col·lectiu. Merkel va defensar encara ahir que, sota la seva gestió, s’ha avançat “pas a pas” en direcció a l’equiparació plena. El pas definitiu el va fer, però, el seu rival en la lluita per la cancelleria en les eleccions generals del setembre, Martin Schulz. L’aspirant socialdemòcrata es va afegir diumenge passat a la posició de L’Esquerra i Els Verds d’imposar el sí al matrimoni homosexual com a condició prèvia a qualsevol futura coalició de govern.
Merkel va resoldre la situació en 24 hores donant “llibertat de consciència” als seus diputats, en una votació incorporada a corre-cuita en la darrera sessió parlamentària fins a les generals. L’aprovació, ahir, era interpretada per l’SPD com una victòria moral de Schulz. D’altres ho veien com una maniobra de Merkel, que va neutralitzar en temps rècord el que hauria estat un cavall de batalla electoral dels socialdemòcrates. I, a més, li permet refermar-se en l’eterna amenaça, des de la concepció conservadora, que l’únic que pot impedir la seva reelecció és una aliança recolzada en L’Esquerra, partit etiquetat encara d’hereu de l’Alemanya comunista.
LES FRASES
Adeu a la gran coalició
gemma c.serraLa votació d’ahir va ser una mena d’adeu oficiós a la gran coalició d’Angela Merkel. Els socialdemòcrates van fer més que complir amb les aspiracions del col·lectiu homosexual: van trencar de facto una aliança de govern que, de fet, haurien pogut impedir el 2013, quan Merkel va vorejar la majoria absoluta, però necessitava un soci per governar sense angúnies. L’SPD va esdevenir l’aliat oportú, tot i que matemàticament tenia l’opció de muntar un bloc alternatiu amb L’Esquerra i Els Verds. Els socialdemòcrates van apostar per la gran coalició i l’han aguantada sense grans problemes aquests quatre anys, tal com havien fet en el primer mandat de Merkel. Ahir van posar punt final a la lleialtat amb un format de tripartit inexplorat a escala federal.
Merkel havia donat llibertat de consciència als seus diputats i els vots dissidents van fer que no quedés del tot aliena a una jornada històrica en què es va passar de la votació a les celebracions.
