Primer cara a cara entre Trump i Putin
Els dos presidents valoren “positivament” la reunió que han mantingut aprofitant la cimera del G20 a Hamburg
Acorden una treva al sud-oest de Síria i obrir un “canal bilateral” de comunicació sobre el conflicte a Ucraïna
Els presidents dels Estats Units i Rússia, Donald Trump i Vladimir Putin, respectivament, s’han reunit per primera vegada. Tots dos s’han compromès a impulsar una treva al sud-oest de Síria i han acordat obrir un “canal bilateral” de comunicació per abordar el conflicte a Ucraïna.
Els dos líders polítics s’han trobat aquest divendres durant dues hores a Hamburg aprofitant la seva presència a la cimera del G20 que se celebra avui i demà a la ciutat alemanya. Tant Trump com Putin han valorat positivament el seu primer cara a cara.
En una roda de premsa conjunta al final de la cita, El president nord-americà s’ha mostrat confiat que d’aquesta entrevista en sortiran “coses molt bones” per a la relació bilateral dels seus països.
“Putin i jo hem discutit diverses coses i crec que ha anat molt bé”, ha explicat. “Hem tingut una molt bona conversa i òbviament seguirem [en contacte]. Esperem que hi hagi coses molt bones per a Rússia, els Estats Units i totes les parts implicades”, ha afegit
“És un honor estar amb tu”, ha dit Trump a Putin. “Jo també encantat de conèixer-te personalment, perquè, encara que hem parlat per telèfon, mai no és el mateix”, ha respost el president rus.
La reunió venia precedida de polèmica per les declaracions que Trump va fer el dijous des de Varsòvia, les quals va acusar Rússia de jugar un paper “desestabilitzador” a Europa i va admetre que el Kremlin podria haver interferit en els eleccions presidencials dels Estats Units.
Segons el secretari d’Estat dels EUA, Rex Tillerson, Trump ha pressionat Putin sobre la suposada ingerència del Kremlin a les presidencials nord-americanes, una fet que els serveis d’intel·ligència d’Estats Units consideren provat.
El líder rus ha negat que la ingerència fos orquestrada pel seu govern i ha demanat que s’aportin “proves” que Rússia va tenir un paper sobre el resultat de les eleccions.
Síria i Ucraïna
Un dels compromisos més palpables de la trobada ha estat l’aprovació d’una treva al sud-oest de Síria que té el beneplàcit d’altres països de la regió, segons han explicat els seus respectius titulars d’Exteriors, Tillerson i Sergei Lavrov.
Tillerson ha admès que encara queden per tancar detalls relatius a la seguretat, però ha destacat la importància de l’alto el foc, que confia que es faci extensible a altres parts de Síria. El cap de la diplomàcia nord-americana ha dit que tant el seu Govern com el rus comparteixen el desig d’aconseguir l’estabilitat de Síria, la qual cosa passarà en algun moment per un debat sobre Al Assad. Segons ell, el dirigent sirià no té cabuda en el futur del país.
Un portaveu del govern de Jordània, Mohamed Momami, ha explicat que l’alto el foc s’aplicarà a partir del diumenge a la “línia de contacte” acordada entre les forces lleials al règim de Baixar al-Assad i les milícies rebels, segons l’agència de notícies oficial Petra.
De la seva banda, el ministre d’Exteriors rus, Sergei Lavrov, ha explicat que els dos presidents han pactat obrir un “canal bilateral” de comunicació entre Washington i Moscou per abordar el conflicte a l’est d’Ucraïna. L’administració nord-americana nomenarà en breu un representant especial per a Ucraïna, que viatjarà aviat a Rússia per reunir-se amb el seu homòleg rus.
Lavrov ha precisat que els dos presidents han decidit basar-se en els Acords de Minsk i no s’han plantejat alternatives a aquest document, assolit el 2015 entre Rússia i Ucraïna i que estableix un full de ruta per a una sortida política al conflicte.
L’objectiu és donar un nou impuls al procés de pau, ja que “totes les parts” coincideixen que la seva implementació “no està avançat com voldríem”.
La reunió venia precedida de polèmica per les declaracions que Trump va fer el dijous des de Varsòvia, les quals va acusar Rússia de jugar un paper “desestabilitzador” a Europa i va admetre que el Kremlin podria haver interferit en els eleccions presidencials dels Estats Units.
