Procés sobiranista
Instal·lats en la indefinició
Els comuns qualifiquen l’1-O d’“espai d’afirmació de drets” i no de “resolució de conflictes”, i l’avalen com a mobilització i no com a referèndum
Ajornen la decisió sobre si cridaran a la participació i cediran locals
“Som l’únic espai polític que representa la pluralitat del país i n’estem enormement orgullosos; és bo que no estiguem decantats.” Aquesta és l’explicació que va donar ahir el coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, per justificar els dubtes que va admetre que té la formació sobre l’1-O, en què encara no ha pres una determinació clara sobre si col·laborarà activament o no després de la coordinadora nacional celebrada a Terrassa. Una part vol participar-hi segons ell com a resposta a l’immobilisme del govern estatal, però una altra hi és reticent perquè entén que les coses “no s’han fet bé” i que la proposta està “massa vinculada a la resolució d’un full de ruta” que no és el seu.
En tot cas, el centenar llarg d’inscrits que formen l’òrgan suprem entre assemblees van ratificar amb 85 vots la proposta de l’executiva que nega que aquest sigui “el referèndum que Catalunya mereix i necessita”, en gran mesura perquè una part del país no s’hi sent cridada, però alhora dona suport “a aquelles mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir”, entre les quals situen l’1-O. “Un referèndum és un espai de resolució de conflictes, però estem davant una proposta en defensa de la sobirania de Catalunya, un espai d’afirmació de drets davant la negativa del PP”, analitzava el líder dels comuns a la sortida. I és des d’aquesta perspectiva que confia que l’1-O sigui “positiu”, i que assegura que els comuns se sumaran –si bé no concretava com– a una “mobilització legítima” davant un govern espanyol que “nega el diàleg”.
Això, el com hi participen, dependrà de l’evolució dels esdeveniments les properes setmanes, que seguiran “amatents”, perquè segons Domènech encara hi ha “moltes incògnites per resoldre”. D’entrada, perquè el govern no té ni les urnes i “no s’ha fet cap decret més enllà d’afirmacions declaratòries”, i tampoc se sap com reaccionarà l’Estat, ni com l’executiu català pensa actuar quan previsiblement arribi la suspensió de la llei del referèndum. “El país té tants interrogants com els que tenim ara nosaltres, hi ha un evident debat de garanties i s’han de resoldre multitud d’elements”, valorava el diputat, que en aquesta línia també sortia al pas de l’enèsima petició que li havia fet poc abans el PDeCAT perquè el líder estatal Pablo Iglesias i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau –que ahir copresidia la reunió– es pronunciessin sobre si estan de la banda del PP o dels qui volen posar les urnes. “La responsabilitat del PDeCAT és aclarir tots els dubtes que hi ha i no transferir constantment les seves contradiccions a altres espais polítics”, els etzibava, abans de qualificar la seva exigència de “baixa política”.
En tot cas, Domènech assegurava que “en els propers dies” Catalunya en Comú afrontarà el debat, primer a àmbit territorial i després de manera “referendada” en el conjunt de l’espai, sobre si fa una crida a la participació o no, fet que dependrà de “com es concreta” la proposta. Segons altres fonts consultades, ahir no es va arribar ni a parlar de si els ajuntaments que lideren, com el de Barcelona, cedirien o no locals per poder fer el referèndum, o si s’hauria de participar en la campanya. Ni tan sols es van donar cap data límit per decidir res d’això.
29 vots pel ple suport
Abans que es votessin les conclusions, la reunió, que va durar quatre hores, havia tingut un debat “ric i plural”, segons el coordinador, amb fins a 75 intervencions. A més del text oficialista, fruit dels debats de les darreres setmanes, s’havia arribat a la cita amb dues propostes més. L’una, retirada durant la reunió en veure que no tenia suports, apostava per no emparar de cap manera l’1-O perquè es veia com una simple estratègia de JxSí i la CUP. La segona, que acabaria rebent 29 vots (un terç de la guanyadora), reclamava tot el contrari: que s’hauria de participar en l’1-O de forma inequívoca. Segons fonts internes, la majoria d’intervencions van tenir un to constructiu i van fer l’esforç de buscar el consens entre aquesta proposta i la de la direcció, però al final es van votar per separat tal com estaven, sense arribar a fer cap acostament en la redacció. La posició final va causar desencís en el sector més sobiranista, com després alguns van reflectir a les xarxes socials.
Fachin assegura que no se sent “desautoritzat”
El secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, va assegurar ahir que no se sent “desautoritzat” per la direcció estatal, que la vigília s’havia desmarcat de la seva crida a la participació activa l’1-O. En tot cas, “hi ha discrepància, i la discrepància en una organització plurinacional no molesta, sinó que convida al debat”, defensava a RAC1. Segons ell, Iglesias respecta “profundament” les decisions del partit a Catalunya com a organització autònoma, decisions que aposten per “no donar l’esquena” a l’1-O que va recordar que van prendre les bases en 80 reunions i es va ratificar en una consulta. Una afirmació i una consulta, per cert, que ahir rebatia un dels cofundadors de Podem, Juan Carlos Monedero, que des de Cadis assegurava que els cercles catalans tenen en realitat la “voluntat ferma de no acompanyar” l’1-O, pel que va comprovar en una visita recent. D’aquí que acusés Fachin de no escoltar les bases.
