Catalunya (NO) podrà mantenir unes estructures d’estat

Que Catalunya sense Espanya no serà viable econòmicament i que, per tant, no podrà mantenir les seves pròpies estructures d’estat és el gran argument de l’unionisme polític. Imaginen l’estat català a la deriva, ofegat pels deutes i sense cap possibilitat de quadrar els números, però que no es preocupin per la seva sort. Des del 1975, Catalunya ha perdut 323.157 llocs de treball per culpa de la gestió pública de l’administració espanyola segons l’economista Josep Pedrol, cada any hem de renunciar al 8% del PIB i el sacrifici se’ns premia amb uns pressupostos infradotats i excuses de mal pagador i fins ara el sistema de pensions ha funcionat –també– en gran part gràcies a les aportacions dels treballadors catalans. Catalunya no només pot mantenir les seves pròpies estructures d’estat sinó que podrà gestionar-les amb total comoditat (i llibertat). Després d’una acurada anàlisi que es pot trobar al monogràfic de la Revista de Catalunya sobre l’impacte econòmic de la independència, les catedràtiques de la Universitat de Barcelona Núria Bosch i Marta Espasa calculen que un estat català tindria uns ingressos addicionals (sobretot via cotitzacions socials, IRPF i IVA) i unes despeses addicionals (sobretot pensions) que donarien una diferència positiva d’uns 11.000 milions d’euros a l’any (el 6% del PIB).

A més, com recorda Elisenda Paluzie, titular d’economia de la UB, hi ha organismes importants que s’hauran de crear “de bell nou” com l’Agència Catalana de la Seguretat Social, el Banc Central i l’Autoritat d’Inversions i Mercats però “hi ha una sèrie d’àmbits en què la gran majoria d’organismes ja existeixen i només caldrà ampliar-ne l’abast i funcions”, com educació, universitats i recerca, sanitat, cultura, justícia i hisenda. Precisament, preparar un sector clau per al funcionament del país com la recaptació d’impostos és el que s’està fent els darrers mesos. Catalunya no només pot tenir estructures d’estat sinó que tot i haver estat declarades il·legals pel Tribunal Constitucional (com no podia ser d’altra manera), ja ha començat a posar el pilar de la més important, la futura hisenda catalana. Com recorda el secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, l’any passat els ciutadans i les empreses catalanes van pagar 74.000 milions d’euros en impostos i cotitzacions, 15.000 dels quals actualment “no tornen” a Catalunya. El somni és recaptar-los i gestionar-los en la seva totalitat però mentrestant i lluitant contra vents i marees (fins i tot els proveïdors de l’Agència Tributària de Catalunya, l’ATC, estan sent pressionats pel govern de l’Estat), la tàctica és esprémer al màxim les actuals competències –assumint funcions que fins ara es delegaven– i anar-se dotant de musculatura, ampliant el nombre d’oficines de l’ATC i també la plantilla, de 375 a 800 treballadors. La transformació està en marxa. L’impost sobre begudes ensucrades acaba d’estrenar el nou sistema informàtic de l’agència, l’e-Spriu. A diferència de l’anterior programa, està ja preparat per a grans impostos com l’IVA o l’IRPF. L’objectiu és “és assumir totes les funcions tributàries que permet l’actual marc competencial i preparar els fonaments de la futura hisenda catalana”.

Si els ciutadans aposten per la desconnexió, tot ja estarà preparat. Lo lògica dels canvis, però, va més enllà. En primer lloc, l’ATC està ara pagant 10 milions d’euros a l’Agència Tributària estatal per la recaptació executiva i 27 milions als registradors de la propietat, que són els que fins ara s’ocupaven de la liquidació d’impostos com els de patrimoni i successions i el govern calcula que tot això ho podrà fer en 16 milions. A més, la transformació permetrà millorar la lluita contra el frau fiscal. “Serem més eficients unificant el procés” però, sobretot, reflexiona el responsable d’Hisenda del govern, “on hi ha molts ministres imputats és difícil que l’agència tributària faci bé la seva feina, és una oportunitat històrica de començar de zero i fer net”.