Els partits i les entitats en la futura república catalana

Formen part de les entitats sobiranistes, han estat diputats al Parlament i són independentistes. Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium Cultural, de tota la vida. “Des que tinc ús de raó, vaig néixer a Igualada en un entorn independentista.” El portaveu de Súmate i membre del secretariat de l’ANC, Antonio Baños, sí que hi posa data. I responsable. “Sempre dic que des de l’any 2000 que vaig anar a cobrir la campanya electoral de l’Aznar. Van ser 15 dies amb el PP, la campanya de la majoria absoluta.” Dues setmanes en què assegura que va tenir temps de comprovar que “la pulsió franquista de l’Estat estava molt viva”. “Constates que no hi ha res a fer”, resumeix.

L’escenari de la conversa, la terrassa de la cafeteria de la Llibreria Laie, a Barcelona. En el repàs de temes, el paper dels partits i les entitats, el focus del debat sobre el referèndum o l’evolució del mapa polític català... I fins i tot un anunci que mostra Baños. Es remunta al 1932 en plena negociació de l’Estatut de Núria. “¡Español! ¡Guerra al Estatuto catalán!”, diu en negreta . I s’hi poden llegir perles com “en tanto que el intelectual, el obrero y el profesional castellanos no podrán ejercer cargos en Cataluña, los catalanes podrán hacerlo en toda España.”

Catalanofòbia i Estatut, una història que es repeteix. Parlen del text aprovat al Parlament el 2005 i sentenciat cinc anys després. “Amb l’Estatut va començar tot”, sosté Llansana en referència al moment polític actual. Recorda el procés de confecció a la cambra catalana, “que ja va generar molta hostilitat”, el famós “ribot” d’Alfonso Guerra, que “va ser demolidor perquè va ser la humiliació institucional” i, finalment, l’amputació del Tribunal Constitucional, el 2010. “Es produeix la gran manifestació multitudinària del 10-J, la primera que organitza Òmnium amb caràcter polític tan marcat.” “Crec que si poguessin tornar enrere, amb l’Estatut ho farien diferent”, considera.“El menysteniment continu al país al final també és una de les coses que ha fet que tanta gent se sentís humiliada”, analitza Baños. I cita tòpics repetits des de Madrid com “si hi posem diners callaran”, “a la primera de canvi se n’aniran amb la cua entre cames”, o fins i tot “aquella idea del segle XIX que Catalunya és una societat malalta”.

Coincideixen en la fortalesa i la transversalitat d’un moviment, l’independentista, que ha passat de posar el focus en la independència a la democràcia, per reivindicar que els catalans puguin votar. “Això incorpora més gent perquè en defensar que es posin les urnes estem defensant també els del no”, subratlla Llansana. “Hem passat del caprici, entre cometes, a la necessitat, la pressió que exerceixen sobre els nostres drets democràtics és tan bèstia que ara necessitem un estat”, hi afegeix. Baños hi suma l’efecte PP, o millor dit anti-PP. “Molta gent que entén que són una dreta absolutament cavernícola i que són corruptes diu: «I a més ara no deixen votar»... això ens afavoreix moltíssim.”

D’entre les fortaleses internes del moviment independentista, en remarquen especialment el coratge. El portaveu de Súmate ho resumeix gràficament: “Des dels senyors encorbatats d’ordre del PDeCAT fins als punkies amb argolles de la CUP estan disposats públicament a trencar amb la legalitat i assumir-ne les conseqüències.” “L’únic moviment de l’Estat que té coratge per trencar realment és l’independentista”, sentencia amb rotunditat, i proclama: “L’únic sí se puede viu és l’independentista. Aquells crits de no nos representan els únics que els estem mantenint som nosaltres.”

La conversa porta a la posició dels comuns sobre l’1-O, que contemplen com a mobilització però no com a referèndum. L’exdiputat de la CUP està més interessat en què faran els seus votants que no pas els seus líders. I es mostra convençut que hi seran. “La diferència entre un votant dels comuns i un independentista és la cura: nosaltres creiem que Espanya ja no té remei i ells creuen que encara es pot fer alguna cosa, però el diagnòstic és el mateix: això no va.” L’exdiputada republicana pensa que els electors de Catalunya Sí que Es Pot “són més coratjosos i valents que els seus dirigents”. A aquests últims els veu “descol·locats” pel fet d’haver de triar “entre els que posen les urnes o els que les volen prohibir”. “És difícil ser neutral quan està en joc la democràcia de manera tan clara”, avisa.

Baños i Llansana constaten que el procés sobiranista ha sacsejat moltes coses. Entre elles, el mapa de formacions polítiques. La vicepresidenta d’Òmnium cita El tsunami. Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible, de Joan B. Culla. “Fa una radiografia escruixidora de com ha fet saltar pels aires el sistema de partits.” Ho veuen positiu. “Al final el que ha fet és tancar l’etapa de l’autonomisme, que ha mort perquè els partits autonomistes que l’havien sustentat durant dècades han mort. I s’està reconfigurant el mapa”, descriu Llansana. “Això és revolucionari perquè està trinxant tothom. La gent que ha volgut liderar-ho o aturar-ho ha estat trinxada”, hi afegeix Baños. I remarca que el terratrèmol polític també ha obligat a canviar pràctiques autonomistes abans habituals. Entre els exemples, la “pluja de milions” anunciada per Mariano Rajoy a Catalunya. “Fa uns anys això hauria tingut un efecte i ara no n’ha tingut cap”, destaca Llansana. Convenen que també ha servit perquè aflorés la corrupció. “Amb el sistema autonòmic s’han acabat també unes pràctiques corruptes que hi havia”, descriu Llansana, que creu que s’ha de fer “autocrítica i reconèixer que durant molts anys el finançament dels grans partits del poder ha tingut comissions irregulars de concursos d’obra pública. Ara estem en procés de jutjar-ho”.

Sobre el futur de les formacions, la vicepresidenta d’Òmnium pensa que “Esquerra Republicana està cridada a ser el gran partit hegemònic de l’esquerra nacional”. “Hegemònic, amb permís de la CUP”, puntualitza Baños amb un somriure. “Canvio hegemònic per majoritari, perquè la CUP ha d’existir”, acorda Llansana. Sembla que hi ha conformitat. Ambdós valoren l’esforç del PDeCAT per renovar-se. “Han sabut que havien de plegar i tornar a començar. Això no és fàcil, i el PSC no ho ha sabut fer”, subratlla Baños. Llansana posa èmfasi en l’esforç de “la gent jove nova que ha agafat les regnes del partit en un moment tan delicat”.I destaca gestos com ara “forçar la dimissió de Germà Gordó”. Aborden els partits, però també el paper d’aquells que han baixat a l’arena política. Auguren que els independents que, com Lluís Llach o Germà Bel, s’han implicat en el procés hauran de continuar en cas de victòria del sí. “El resultat s’haurà d’implementar i gestionar. No ho farem en dos dies. Els haurem de demanar que allarguin una mica més el seu compromís, alerta Llansana. Baños preveu que també les entitats sobiranistes, com l’ANC o Súmate, continuïn perquè “passi el que passi tothom haurà d’estar actiu durant bastants anys”. “De totes maneres, tot això que està passant són miracles. L’ANC, amb 41.000 socis, Òmnium, que era una entitat cultural, o Súmate... tot són gent que no havia estat polititzada fins ara”, descriu el portaveu d’aquesta última. Llansana veu en el creixement de les organitzacions “la demostració que el procés aflora des de baix”.

A les espatlles de tots dos actes, actes i més actes arreu de Catalunya. I sobre el debat? La pregunta és si està més centrat en el procediment que no en la reflexió sobre la república catalana. Baños, autor del llibre La República possible, on precisament recull els principals reptes als quals haurà de fer front el nou país, manté que sí. “Si unim tota la bibliografia que ha generat la reflexió política, acadèmica i jurídica... No crec que hi hagi cap país que en set anys s’hagi posat a repensar-se d’una manera tan seriosa.” El debat logístic, segons Llansana, és a causa del fet que “no hem pogut pactar el referèndum, estem en la fase prèvia que és la lluita per votar”.

Baños augura un estiu maco encaminat a preparar el “discurs i la mobilització”. I la vicepresidenta d’Òmnium, que enmig del calendari ha de ser mare, garanteix: “Hi deixarem la pell.” Estan segurs que es podrà votar. La vicepresidenta d’Òmnium veu en la remodelació del govern “una bona notícia”. “Puigdemont ha mogut peces perquè l’engranatge que ha d’organitzar l’1-O funcioni amb més precisió i determinació. El gest reforça el president, Junts pel Sí i l’1-O”. El portaveu de Súmate hi observa “la manifestació inequívoca que anem de veres i que a l’octubre tindrem urnes”. Opina, a més, que si hi ha una república catalana “hi ha territoris dels Països Catalans on la presa de consciència i la mobilització seran ràpides i profundes”.

I la gent? No tenen ni el més mínim dubte que respondrà, com ho ha fet sempre. “Cada vegada som més fent coses més complicades i amb més energia”, descriu Llansana. Acord total amb Baños: “Aquí no baixa ningú.”