REGIDOR DE GUANYEM BADALONA EN COMÚ I MILITANT DE LA CUP
JOSE TÉLLEZ
“Em dol veure gent equivocant l’enemic”
desig ·
“Tinc l’esperança que en les properes setmanes es rebaixi la tensió entre les esquerres d’aquest país”
“Si m’inhabiliten, tornaré a la meva feina i vindrà un altre company”
El cas va tenir especial rebombori, ja que va estripar una còpia de la sentència judicial davant desenes de mirades. Recordem aquella jornada i les hores prèvies. La tarda d’abans, alguns membres de Guanyem Badalona en Comú i d’ERC comuniquen que acaten la sentència. “Es produeix una certa perplexitat per la nostra reacció. Fins i tot vaig evitar mirar les xarxes socials aquella tarda conscient que alguns comentaris em farien mal. Alguns vam entendre que calia fer una acció plàstica que expliqués què estava passant. Vaig demanar a alguns regidors obrir les portes de l’Ajuntament per donar imatge de fortalesa i de convicció dels nostres principis democràtics. En aquella roda de premsa vam donar una imatge de derrota, d’impotència, de no poder fer res.” L’escenificació del rebuig a la interferència de la justícia en el dia a dia del consistori es tradueix finalment en l’estripada de la sentència. No tothom n’estava al corrent. “De l’única cosa que em penedeixo, quan hi penso, és de no haver informat abans l’Oriol Lladó [líder d’ERC].” Téllez no va arribar a imaginar-se, explica ara, que aquella seria la imatge de la jornada.
Una imatge que va servir de combustible a l’oposició i que traslladaria els sis regidors al jutjat. A Badalona, el magistrat va arxivar la causa però el fiscal va recórrer la decisió i el procés segueix obert. Téllez el viu amb molta serenor. “El màxim que em pot passar és que m’inhabilitin. Si és així, tornaré a la meva professió de dissenyador gràfic i vindrà un company a ocupar el meu lloc. No tinc cap motiu per tenir por.” Els seus pares, confessa, no ho viuen amb el mateix aplom. “Ma mare, sobretot, pateix per mi. Treballa de portera en un finca de Barcelona i fins i tot allà ha hagut de sentir comentaris dels que fan mal. Ella estaria encantada que tornés a la meva professió”, revela aquest regidor de Guanyem i militant de la CUP. El 12 d’octubre, malgrat l’atrafegament, la va tenir molt present. Li va trucar i li va dir: “Mama, no pateixis per mi, que en el pitjor dels casos deixaré de ser regidor i tu estaràs contenta.”
Parla de “persecució política i judicial” cada cop que es refereix als sis regidors investigats –l’alcaldessa Dolors Sabater era en un viatge de feina aquell dia– i té molt clar que “hi ha massa interès per recordar-nos a les classes populars que les institucions no són el nostre lloc”. “Quants ajuntaments fa anys que obren el 12 d’octubre sense que passi res? A nosaltres ens passa el que ens passa perquè fem nosa als mateixos classistes que es fiquen amb la nostra forma de vestir i que després veus que tenen la mateixa formació que tu.”
Tot i la projecció mediàtica i social arran d’aquells fets, en el futur només es veu, de moment, fent de dissenyador gràfic. Pel cap, en aquests moments, no li passa fer el salt al Parlament, ni allargar l’etapa a l’Ajuntament. O si més no és el que no es cansa de repetir públicament. “No he arribat a la política institucional per quedar-m’hi. Jo vull seguir fent política des del carrer”, sosté.
Com no pot ser d’una altra manera, Téllez té clar que els catalans votaran l’1 d’octubre. Desitja una prèvia, que es rebaixi la tensió entre les esquerres del país. Assegura que se sent, sovint, blanc de les crítiques tant dels comuns com d’alguns companys de la CUP pel fet de discrepar dels enfrontaments dialèctics que s’han produït entre les dues parts. “No saben com em dol veure algunes persones, a tots dos bàndols, equivocant l’enemic.” Si Jose Téllez visqués fora de Catalunya, seria militant de Podem “sense cap mena de dubte”. “No a tothom de la CUP li agrada que confessi aquesta simpatia per Podem”, confessa. Téllez va tenir un paper cabdal en la gestació de Guanyem, l’única força local on han confluït la CUP i Podem, entre d’altres. “Per això em sento tan còmode a Guanyem, perquè allà hi cabem tots”, subratlla.
Amb ascendència andalusa –la seva mare ja va néixer a Catalunya–, Jose Téllez va créixer a Sistrells, un barri de població castellanoparlant i poca consciència independentista, sobretot quan ell no aixecava un pam de terra. Es relacionava amb tot el seu entorn en castellà i ni tan sols la immersió lingüística trencava aquesta dinàmica. Feia servir el català només quan jugava al pati i repetia algunes frases de Son Goku. “Aquests dibuixos i TV3 van fer més pel català que tot un sistema educatiu”, certifica. Als divuit anys va fer el salt a la universitat i van arribar els primers amics que li parlaven en català. Va fer el canvi de xip: “Alguns reien del meu català, mig en broma, però allò em va ajudar a esforçar-me fins a parlar-lo amb fluïdesa.”
A Badalona entra en contacte amb el grup de joves Acció Revolucionària Anticapitalista, d’aquí fa el salt als moviments antiglobalització, als fòrums socials, a les cimeres contra el G8, el 15-M... i aterra a Revolta Global i a la CUP. A casa no mama independentisme. Cap membre de la família ha militat mai en cap formació. El pare, a tot estirar, va estar afiliat a la UGT. El dia en què va ser proclamat regidor, el seu pare, visiblement emocionat, el va abraçar i li va confessar que l’avi patern havia estat tinent d’alcalde d’un poble de Màlaga. Téllez no el va arribar a conèixer. A Revolta Global, connecta molt amb les proclames de l’expert en qüestió nacional que tenia l’organització: Lluís Rabell, actual líder de Catalunya Sí Que es Pot. “Soc independentista gràcies a ell. Costa de creure, eh? Doncs és cert.”
Ara és tinent d’alcalde d’Hisenda i Recursos Interns (àrea rebatejada per l’executiu com a Badalona Democràtica). “Va haver-hi una reunió entre les forces del govern –també en forma part ICV-EUiA– i em van informar que em tocava això.” El 2019 plegarà, si abans no l’inhabiliten o si no es reforma el codi ètic de Guanyem Badalona en Comú, que ara per ara impedeix repetir a cap càrrec electe.
Potser no sabies que...
Lectura clau
La seva consciència política se li desperta amb setze anys, arran de la lectura d’Homenatge a Catalunya, de George Orwell. “És una lectura que em sacseja”, explica.
Amant del cicloturisme
A la mínima que pot fer una escapada, Jose Téllez agafa la seva bicicleta i fa turisme sobre dues rodes, tant a Catalunya com a l’estranger. La seva altra gran passió són els còmics de superherois americans.
La tercera elecció
Abans de tenir clar que volia ser dissenyador gràfic i formar-se com a tal, va provar a la universitat les carreres d’humanitats i de sociologia. No les va culminar.